El so brillant, ric i cridaner de les gralles
m'activa com si fos un autòmat a qui han accionat un ressort secret.
"Amunt!", em diu una veu càlida i coneguda a cau d'orella.
Ressegueixo amb la mirada el camí de cames, culs i esquenes que he d'escalar,
fins a dalt del castell. No veig res més. La resta del món, està desenfocat.
M'enfilo. I la rapidesa amb què escalo la columna humana em sorprèn a mi
mateix. Un cop a dalt, la pregonesa del pou que emmarquen els braços dels
companys que tinc a sota els peus m'esborrona. La cridòria de la plaça supera
el toc dels grallers. Provo de fer l'aleta; però, per sorpresa, la construcció
es desploma i se m'endú cap avall. Caiem, caic, giravoltant en un immens remolí
atapeït de persones. Ara panxa enlaire, ara panxa avall. Però no tinc por, al
contrari. Una plaent i reconfortant sensació de pau m'envaeix. Descendim amb
suavitat, igual que si fóssim les fulles amples d'un castanyer, que la brisa
suau del sud fa dansar mentre acomboia fins a terra.
En un moment de la baixada, bracejo, tal com
ho fan les granotes, i quedo suspès a l'aire. Surant. Dubto, sorprès, però moc
braços i cames una altra vegada; i m'allunyo de la gegantina remolinada
multicolor. Continuo nedant, ara envoltat de núvols blancs i esfilagarsats,
guanyant alçada en el cel glauc i net que ha deixat, en passar, la tramuntana.
A mesura que avanço vaig agafant confiança i m'atreveixo a fer giragonses,
tirabuixons i filigranes. Albiro boscos, camps i vinyes molt avall, disposats
en un tapís gegantí, esquitxat, aquí i allà de teulades i campanars.
M'envolta una volada de pingüins, que viatja
en formació de bé baixa. "Vine al nord amb nosaltres", em crida el
guia de la colla, juts un segon abans de virar a bavor i baixar en picat per
travessar una monumental mola de sardines, a qui el sol fa espurnejar la panxa
platejada. M'hi llenço. Els peixos m'impacten a tot el cos. Segueixo baixant
molt de pressa. Ara a plom. Un tel d'escates argentades m'ha embolicat el cos i
no puc bellugar les extremitats. L'aire, veloç, em xiula a les orelles. Quan
sento una explosió al meu costat, després una altra, i una tercera.
L'artilleria antiaèria francesa m'està disparant, mentre he entrat en barrina i
caic directe a sobre les trinxeres de Verdum. Neguitejo! Em precipito a tota
velocitat al damunt d’un soldat que s'entreté llegint un llibre a la porta d'un
fortí. Pataplaf! M'he capbussat en una mena de piscina plena d'un líquid blanc.
Una munió de lletres negres suren al meu costat. M'enfilo a una P i fito a
banda i a banda, cercant el llindar d’aquella nívia extensió. Salto al damunt
d'una A, després a una altra P, quan un marrameu m'eixorda. Aixeco la vista i
descobreixo un mix que segueix tot el que faig amb uns ulls grocs, lluents,
amenaçadors. El gat acosta el musell al plat i s'afanya a empassar el seu repàs
amb fruïció. Tinc Por! Vull fugir, però un vent sostingut em xucla i m'ho
impedeix. Lluito, però una força insoldable m'atrau cap al forat farcit
d'ullals que és la gola del gat. I quan se m'empassa, em desperto. No menjaré més entrecot per sopar.
Foto:The Alieness Gisela Giardino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada