Un tip de riure

 

És impossible predir el futur. I qui et digui que ho pot fer, et vol prendre el pèl o els diners. O tot junt. Però el món és ple de gent que perd l’oremus per descobrir el seu esdevenidor. Sobretot per por o per incertitud. Oprimits pel turment, es tornen enzes i es deixen fotre pel primer llest que els hi diu el que volen sentir.  

L’Ernest du un fulletó petitet, i ple d’errors, que és d’un pretès doctor de cognom exòtic que promet solucions per tots els sofriments. Un dolor punyent constreny el cor de l’home perquè les conclusions d’un informe mèdic li posen un funest destí de pocs mesos. Moix, decideix inquirir més opinions i creu que el remeier és l’opció que li convé.

El vident el rep en un pis vell, curull d’espelmes. L’encens ho omple tot de perfums peregrins i pregons. Compungit, l’Ernest li diu quin és el seu suplici. L’endeví  emet un conjur primitiu mentre es mou tot vol del client. Tot seguit, pren pells de serp, urpes de mussol, budells de lletó i escorpins negres, per fer-ne un ungüent prodigiós. I després ungeix l’Ernest que, obedient, té els ulls clucs i no diu ni piu, immers en el moment hipnòtic que viu.

El timbre del telèfon mòbil del xicot interromp el culte. El sorter, sense embuts, gruny renecs en zulú. L’Ernest, vermell de rubor, respon. És l’infermer del centre mèdic. Li refereix que l’informe que té ell, no li correspon. Un equívoc en els cognoms és l’origen d’un error inconscient i penós. Li diu que ell només té el colesterol un xic per sobre del límit. L’Ernest, enjòlit, obre el broc del riure sense contenció. Fins que el cor, cruixit dels ensurts i els esforços, diu prou i el noi es mor.      

Photo by Michael Dziedzic on Unsplash