Quan llegí els resultats
de la revisió mèdica quedà noquejat. D’acord amb els resultats, l’informe
concloïa que, a molt estirar, li quedava un mes de vida. No se’n sabia avenir. Aclaparat, li comunicà la nefasta nova a la
parella amb un fil de veu. S’abraçaren i ploraren fins que el cor els hi digué
prou. Lamentaren amb amargor la bufetada tan injusta i dolorosa que els hi clavava
el destí. Es perdonaren les baralles, les desavinences, els blasmes i les
ferides de tants anys de relació. Es juramentaren a revifar la flama de la
passió. Llavors se’ls acostà un infermer i els informà que hi havia hagut una lamentable
errada. Aquell sobre era per un altre pacient. Una capritxosa coincidència amb
les filiacions havia provocat el desafortunat malentès. Tornaren a plorar.
Aquest cop, però, d’alegria. Beneïda espifiada! I aquell esclat de felicitat
catàrtica, que havia durat un oceà de segons, es dissipà entre silencis fins a
fer-los aterrar a la quotidianitat. Aleshores, la parella el va tractar de cretí
i tros infecte de merda seca per no ser capaç, ni tan sols, de llegir bé la
capçalera d’un sobre.
 |
