És que m’has tocat tant el botet, però tant, que, al final, te l’he hagut de cardar el cop de tràmec.
La mare que et va parir! M’has fet perdre l’oremus i, a fe de Déu, que costa fer-me emprenyar, a mi.
Els
forasters sous tots de la pell de Barrabàs. Vingueu de vila o del planeta que
sigui. Tots gasteu aquest posat de perdonavides, que feu posar polls al Sant
Job. Diantre! I a tu, ja te som vist arribar de lluny, carnús, travessant pel
mig del sembrat com aquell que re. M’he mossegat la llenga només perquè l’ordi
aquest any és ben mort per la secada. Allavontes, has entrat a la granja i no
has dit ni bon dia. Presumit dels collons! Ja m’explicaràs què punyetes hi has
anat a gratar allà amb els vedells i les gallines? Que putes els hi explicaves?
Jo t’anava goitant d’un tros lluny i m’estaves fent pujar la mosca al nas. Quan
ja anava a buscar l’escopeta, la dona m’ha dit: «Jaume, no facis cap disbarat.
Ves que no sigui pas un d’aquells extraterrestres que diuen a la tele». Me n’he
parit d’on sia que vingui, li som contestat jo.
Però
tu no n’has tingut prou de passejar aquest cap tan gros que tens entre el
bestiar, que, desemprés, t’has hagut de ficar a l’hort. I has hagut de trepitjar-ho
i remenar-ho tot. Qui t’ha matriculat! I ha estat aquí quan he dit que ja n’hi
havia prou d’aquell color.
Ara,
no em miris amb aquesta cara de granota ximple que gastes. Que m’és ben igual si
ets un ambaixador i vens en to de pau. Poca-solta! Les faves de l’hort de casa no
es toquen. Redeu!
Foto de amirmasoud en Unsplash
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada