Viatge al pais esquerrà

Ser esquerrà no és bo ni dolent, és diferent. Dons Irlanda és això, diferent. I ho vam copsar  només de baixar de l'avió i descobrir les retolacions en gaèlic a l'aeroport, els conills que campaven a les seves pels parterres del voltant del "camp d'aviació" que es deia abans, i la fortor de cervesa que desprenia la sala de recollida d'equipatges.
A la zona d'arribades ens esperava un taxista amb un rètol amb el meu nom i això impacta, perquè fins ara ho havia vist fer als altres i a mi mai m'havia tocat. L'home molt xerraire no era, la veritat. Es deuria pensar que veníem de l'edat de pedra perquè es comunicava amb nosaltres mitjançant grunys i signes. Thomas Campbell es diu. Un cop carregades les maletes al seu cotxe, el primer impacte. Volen seure al seient del copilot, vaig i obro la porta del conductor. Torbar-me un volant a la banda dreta del cotxe em va sorprendre un segons i després del "sorry" de rigor, vaig anar escopetejat a seure a l'altra banda. La cara del xòfer era un poema.
El trajecte fins a l'hotel assegut a la posició des d'on he conduit durant més de vint-i-cinc anys, ara sense volant ni pedals, és con anar en una atracció de Port Aventura. Em va venir a la memòria aquell l'acudit de l'Eugeni del que anava en contra direcció a l'autopista i deia que era els altres que hi anaven.
El paisatge, verd, però quan dic verd, és verd. Fa de mal dir la quantitat de tons de verd que hem vist en els deu quilòmetres que hem fet. Las cases baixes, de rajol i d'inspiració victoriana fins arribar al centre de Dublin, on les edificacions tenen tres o quatre pisos.
Ens allotjàvem al Maldron Hotel Parnell Street. Un cop registrats, vàrem anar a sopar a l'hotel mateix i, sorpresa, els coberts també eren a l'esquerra. Ho fan exprès de dur la contrària, o els hi surt de natural? El cambrer que ens va servir duia un rètol a la camisa que deia que responia al nom de Sean i era clavadet al cantant de The PoguesIrlanda, ; pot ser tenia alguna dent més. I no havíem arribat als postres que ja havíem trobat una parella de catalans sopant dues taules més enllà. A l'agost, hi ha catalans a qualsevol racó del planeta. Massa emocions per un sol dia i la visita al pub s'esperarà fins demà.