dissabte, 24 d’agost del 2013

Les quatre estacions en una hora

Per un mediterrani com jo, els canvis sobtats de temps que succeeixen a l'illa maragda són més que sorprenents, xocants. Passes del fred hivernal, al sol sufocant i al xàfec en minuts. I has d'anar carregat com una abella amb el jersei, el paraigües i l'ampolla d'aigua. A més, has d'estar alerta per reaccionar al moment que canvia el temps o pots quedar xop com un ànec, gelat com un polo o cuit com un caneló, mentre esperes pacientment fent cua per entrar a un museu o a una atracció turística envoltat de legions de turistes provinents de tots els racons de la bola del mon.
A part d'això Dublín es una ciutat amb un encant especial, com totes les ciutats que tenen riu o port, o totes dues coses. I amb una quantitat d'història que aclapara. Però ho porta amb aquella serenitat que dona tenir personalitat. Es com aquelles noies que no són guapes però saben treure partit a tot el que tenen i triomfen més que moltes belleses de catàleg, 
Hem fet el guiri i ens hem enfilat a un bus turístic per fer un tastet dels encants de la ciutat. I hem dinat en un pub juntament amb desenes de visitants més que buscàvem copsar les sensacions i l'esperit tradicional irlandès menjant roast beaf amb puré de patates apilonats en un local mal il·luminat, sorollós i mal ventilat mentre a la televisió feien el Liverpool - Stocke City de la Premier. 
Abans de marxar, un conegut amb va dir, no es pot dir que has estat a Dublín si no has passat per la biblioteca llarga del Trinity College i has vist el llibre de Kells. Ets sents eufòric i petit al mateix temps al contemplar aquella sala enorme atapeïda de llibres fins a dalt, alguns dels quals es van escriure quan els catalans érem una potència al sud d'Europa. Tanta saviesa acumulada embriaga. Les escales per abastar els llibres que hi ha allà dins acumulen més cultura que tot el consell de ministres den Rajoy. I el llibre aquest és una meravella de fa 1.200 anys. Pell de gallina.  


Si vols un bany de masses passeja pels carreres del voltant del Temple Bar o visita la factoria Guiness -quina màquina de fer euros- perquè hi ha riuades de gent. Em recorda el passeig de Gràcia o les Rambles de Barcelona on els forasters estan foragitant als locals.  Però si busques be, en algun carreró trobaràs aquell local genuí on paga la pena gastar-hi una estona per barrejar-te amb els irlandesos que són acollidors, amants de la gresca i xerraires.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada