tag:blogger.com,1999:blog-50504390445649467332024-03-13T00:50:42.049+01:00Ens farem més savis que ricsCom es veu la vida darrera unes ulleres molt graduadesRicard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.comBlogger62125tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-89458538545029349332023-12-13T17:50:00.002+01:002023-12-16T13:20:47.269+01:00Nadal en família<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El dring
impertinent de la campaneta de la porta de la botiga d’antiguitats va deixondir
la Tresa, que s’havia quedat endormiscada asseguda al despatxet. Com que no
entraven clients, malgrat ser vigília de Nadal, s’havia entretingut rellegint
els antics dietaris del seu pare. La dolça escalforeta de l’estufa elèctrica li
havia posat el pes just a les parpelles per fer un cluc. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La Tresa va
fregar-se els ulls i va sortir a despatxar, navegant encara entre dues aigües, i
gairebé va topar de cares amb una persona abrigada fins a sota el nas que estava
palplantada a tocar del taulell. Després de l’ensurt mutu, les dues dones es
van mirar uns instants als ulls sense dir res. Els xiulets apagats de la
tramuntana trencaven el silenci incòmode i gruixut. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Que ja
no em coneixes? —va exclamar la clienta. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En sentir
aquella veu, la Tresa es va posar les mans a davant de la boca i va emetre un xisclet
tímid. Tot seguit, es van fondre en una abraçada molt llarga i sentida. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—I perquè
no m’avisaves que venies, burra —va protestar la Tresa mentre s’eixugava les
llàgrimes amb el dors de la mà—. T’haguera vingut a buscar a l’estació amb un
cop de cotxe. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Perquè és
una visita sorpresa, germaneta. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Doncs, a
fe de Déu, que m’has sorprès, ximpleta! Toca aquí. El cor em va a mil per hora.
Però, de debò Júlia, estic molt feliç que sigui a casa. Has tingut bon camí?
Feia fred a Zúric? Que no tens cap concert aquestes festes? T’has canviat el
pentinat? T’estaràs gaires dies a casa? I si et desabrigues? Has vingut gaire
carregada? Vols que et faci una camamilla? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ai,
nena, com més va, més t’assembles a la mama. Ja t’ho explicaré tot, pesada.
Tenim fins passat Cap d’Any per posar-nos al dia. Per cert, trobo que la botiga
no ha canviat ges ni mica. Sembla que el papa hagi de sortir del despatxet, en
qualsevol moment, amb les ulleres a la punta del nas i el drap de la pols als
dits. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Quant
feia que no baixaves a Figueres? Set, vuit anys? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Des de
la mort de la mama. Deu anys —va contestar la Júlia passejant l’esguard per
l’establiment amb molta enyorança. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Les
campanes de l’església de Sant Pere i el toc dringadís d’un carilló de la
botiga marcant alhora les set del vespre, van interrompre la conversa de les bessones
Llonch. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Saps
què? Alabat sia Déu. Tanco la botiga ara mateix i començarem a fer el sopar. Passem
cap a dins. Quina il·lusió tenir-te aquí per Nadal, Júlia. Tothom estarà molt
content de veure’t —va dir la Tresa després de plantar-li un sonor petó a la
galta de la seva germana. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Per una
porta amagada darrere una cortina van accedir a l’espaiosa sala d’estar de
l’habitatge, que estava decorada amb mobles i objectes passats de moda, com si
fos una extensió natural del comerç. Tot estava guarnit amb ornaments nadalencs
més aviat tronats. La Júlia en va tenir prou amb una primera ullada per
detectar un element molt especial. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Nena,
has posat el tió? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—I doncs?
Que no és Nadal? Ja el farem cagar d’aquí una estona. Com quan érem petites. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ai cabàs!
Tu i jo soles farem cagar el tió? Si som dues cuques, només. Serà un pim-pam i
fora. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Fa de
mal explicar, saps? Però ja ho veuràs —va afegir la Tresa amb posat misteriós.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un cop la
Júlia es va haver instal·lat a la seva habitació va anar cap a la cuina. L’aroma
familiar de l’escudella fent xup-xup i d’un capó rostint-se li va donar la
benvinguda. Va trobar a la Tresa enfeinada fent beixamel per cobrir una plata
enorme de canelons que reposava a sobre el pedrís. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Aquí hi
ha menjar per un regiment, nena. Només som tu i jo, no? O esperem algú més?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">De sobte,
el xivarri espurnejant d’una conversa animada es va esmunyir des del menjador fins
a la cuina. A la Tresa se li va il·luminar la cara. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Mira! Ja
són aquí —va exclamar, descordant-se el davantal d’una revolada i posant-se bé
els cabells i la roba amb gestos nerviosos. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Arrufant
les celles, la Júlia va obrir la porta amb decisió i se li va escapar un «Hòstia»
que va ressonar com una canonada. A davant tenia als pares, a l’àvia Angeleta i
al seu germà Andreu, asseguts al voltant de la taula i movent conversa. Ells
també se la van mirar, sorpresos pel crit. La dona va recular i va tornar a tancar
la porta de cop. Amb l’esquena recolzada a la fulla i es va mirar a la seva
germana amb els ulls que li sortien de la cara. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Però … Què
punyeta …? Si són …<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Val més
que ho hagis vist tu sola perquè no sabia pas com explicar-t’ho —va aclarir la
Tresa posant cara de no haver trencat mai un plat—. Ja sé que costa molt de
creure, però són aquí. El cas és que fa uns quants anys que venen per Nadal. Apareixen
la vigília, just a l’hora de fer cagar el tió i s’esfumen el dia dels Sants
Innocents. Sembla com si vinguessin de l’altre món a passar les vacances, saps?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—És que
és molt fort! Molt! <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Com que
jo ja hi estic acostumada… <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—I per
quins set sous no m’havies dit mai res de tot això, nena? Volto per tot el món,
però tinc un mòbil, diantre! <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Pensa
una mica, Júlia, si us plau. No t’adones que si et truco per explicar-te que
els papes, l’àvia i l’Albert han ressuscitat i han vingut a passar les festes a
casa amb mi, em fas posar una camisa de força? Com a mínim? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Veus,
nena? Tremolo com una fulla d’arbre. Quina bestiesa! No me’n sé avenir. I ara
que se suposa que hem de fer? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Entrar i
dir hola a tothom. Que estan a punt de tocar les nou i hem de fer cagar el tió.
A més, ja tinc l’escudella gairebé a punt. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Entrar com
aquell que res? No hi ha pas perill? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Has vist
massa pel·lícules de zombis, tu. Que no ens mossegaran pas, ruca. De tota manera, si has d’estar més
tranquil·la, crido a l’exorcista del bisbat, eh? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Només em
faltes tu prenent-me el número! Però, digués, nena, són de carn i os o són
espectres? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">— Et feia
més valenta, Júlia! Vine amb mi i ho sabràs.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Em costa
molt d’entendre, saps? Els hem vetllat i enterrat a tots quatre i ara són a
l’habitació del costat a punt per a … No ho sé. M’explota el cap! <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Au, fes
com jo i agafa-t’ho tal com ve. Sense buscar els tres peus al gat. És un
miracle de Nadal i benvingut sigui. Mira, Júlia, has de saber que tots aquests
anys m’han fet molta companyia, ells. Que és prou fotut estar sola com una
òliba i més encara per festes. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Mentre la
Tresa entrava al menjador i repartia petons i abraçades a tothom, la Júlia es
mirava l’escena des del pas de la porta amb força incredulitat. Ben mirat, trobava
que els seus familiars estaven més eixerits de com els recordava del dia dels
seus respectius enterraments. Tanmateix, els veia diferents. Tant ells com els
seus vestits tenien un color esllanguit. Com si sortissin d’una foto
descolorida pel pas del temps. Mes, aquelles indumentàries que duien no li eren
gens estranyes. Llavors hi va caure. Els seus pares estaven igual que a la foto
del viatge de nuvis a Mallorca que sempre havia vist al bufet. I l’àvia i el
seu germà també tenien el mateix aspecte que en unes instantànies que estaven
exposades a sobre la llar de foc. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">En
aquestes que l’Andreu es va acostar cap a la Júlia i va picar-li l’ullet.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Fas
una cara que sembla que acabis de veure un mort —va afirmar el noi, enriolat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Si
t’he de ser sincera, estic d’allò més desconcertada. En cap cas comptava trobar-me
amb vosaltres. I, ara mateix, encara dubto si estic desperta o somniant.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Amb
molt de gust et pessigaré per comprovar-ho. He de convenir que jo tampoc sé com
és que passa aquesta mena de prodigi. Però no m’hi vull matar pas gaire per
esbrinar-ho. És Nadal i tornem a ser a casa, tots junts, altre cop. Doncs per
molts anys puguem fer les mateixes obres amb els mateixos manobres.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Estàs
prou eixerit pel temps que fa que…<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Que
vaig tenir l’accident? Allà pots adoptar la imatge que més et plagui, i a mi
sempre m’ha agradat aquella foto que em vas fer el dia que vaig acabar la
carrera. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un
cop trencat el gel, la Júlia va saludar als pares i a l’àvia. Cap no va
estalviar ni petons, ni llàgrimes, ni rialles. Per ella, aquell retrobament va
ser balsàmic, perquè s’havien distanciat força amb els pares. Ells havien
entomat malament que la Júlia abandonés la botiga i un xicot de bona família per
iniciar una carrera musical a l’estranger. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Si
una cosa va sorprendre la dona, va ser la fredor i el tacte encartonat de la
pell dels seus familiars. També li va sobtar l’aroma que desprenien. Era agradable
i, al mateix temps, molt diferent de tot el que havia olorat fins aquell dia. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La
vetllada va ser com un retorn a la infància. Els tres germans anaven a resar a
davant del pessebre i tornaven cantant alegres allò de «Tió, tió, caga torró, d’aquell
tan bo…» amb els pals a la mà per estovar al tronc màgic, que els premiava amb
llaminadures, xocolatines, ametlles garapinyades i torrons. Els més grans
aplaudien i els animaven a tornar-hi. Després van sopar. El menú de la nit de
Nadal habitual a can Llonch: Primer escudella de galets, i tot darrere
croquetes, salmó fumat, pernil salat i pa de fetge. Per postres tortell
entorxat i torró de xocolata negra i de crema cremada. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els
ressuscitats es van acabar tot el menjar que els hi van posar al plat, però
semblava que ho feien per compromís. Per fer contenta a la Tresa, que s’havia
escarrassat moltes hores a la cuina. Quan la taula va estar desparada, van treure
el parxís de sis jugadors. Un que té forma hexagonal. L’àvia no havia perdut
aquella mà que tenia amb els daus i va guanyar de pallissa les tres partides
que van jugar. Tota la vida, els Llonch havien sospitat que l’Angeleta feia
trampes, però mai la van pescar. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Les
bessones es van rendir al voltant de les dues de la matinada i se’n van anar
cap al llit. Per la seva banda, els quatre reviscolats es van quedar al
menjador jugant al parxís. Just abans d’entrar a l’habitació, la Tresa es va
dirigir a la seva germana. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Júlia,
si em promets que no t’enfadaràs, t’explicaré una cosa. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Com
vols que m’enfadi amb tu, avui, nena? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—La
Loreto Margall va venir un cop a passar Nadal aquí amb mi, quan la mama ja faltava.
<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—No
m’ho puc creure … <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Estàvem
totes dues soles i …<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Et
vaig prohibir que la tornessis a veure. Aquelles inquietants sessions
d’espiritisme que feia la Loreto et van destarotar molt, nena. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—El
xampany ens havia pujat un xic al cap i, jugant, jugant, vàrem acabar fent un
conjur. Allà, al costat del tió. Com aquells que fèiem quan érem petites i tu t’havies
carregat algun dels meus hàmsters. Te’n recordes? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Ja
et veig a venir. I vàreu demanar que …<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Exacte.
Que ells tornessin. Com a mínim un cop l’any. Per Nadal. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Mare
de Déu senyor! Així el retorn no és pas un miracle espontani, com em deies fa
una estona. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Al
cap i a la fi, és igual, no? El més important és que venen i podem celebrar les
festes com abans. A més, com que la Loreto ara també falta, no sé pas com podria
desfer tot això. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoTitle" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">—Vols
que t’ho digui, nena? He redescobert que està molt bé passar Nadal amb la
família. No t’amoïnis pas. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAlYpwoCIVq4okDCZx-1R0iOIV4MDLDyMHtWOKiXTOIunaq3f843cR4wffeOjBW2p2krYdvrn_ckyI98qOgWrbDDSyeLsIJv5ZYHjIJy6xmggcfG_n71py_ZZ3XZbQRqojk3yXV7J8rrb0XgCB374pjatB_fvH4flh9JlhFp-bwTQlctWD-spcEURAGGU/s5483/jaclyn-moy-BLZqzDZ02lI-unsplash.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5483" data-original-width="3840" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAlYpwoCIVq4okDCZx-1R0iOIV4MDLDyMHtWOKiXTOIunaq3f843cR4wffeOjBW2p2krYdvrn_ckyI98qOgWrbDDSyeLsIJv5ZYHjIJy6xmggcfG_n71py_ZZ3XZbQRqojk3yXV7J8rrb0XgCB374pjatB_fvH4flh9JlhFp-bwTQlctWD-spcEURAGGU/w448-h640/jaclyn-moy-BLZqzDZ02lI-unsplash.jpg" width="448" /></a></div><br /><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 17.45pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">Foto
de </span><a href="https://unsplash.com/es/@jelizabm?utm_content=creditCopyText&utm_medium=referral&utm_source=unsplash" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">Jaclyn
Moy</a><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;"> en </span><a href="https://unsplash.com/es/fotos/fotografia-de-lente-de-cambio-de-inclinacion-de-vela-de-candelita-BLZqzDZ02lI?utm_content=creditCopyText&utm_medium=referral&utm_source=unsplash" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">Unsplash</a> </p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-87607140420811056522023-07-06T11:38:00.002+02:002023-08-03T18:02:55.046+02:00La pregunta<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Molt
estimat Carles Porta:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Em
costa saber on he trobat prou valor per dirigir-me a vós, donada la
desesperació que m’aclapara. Ves que no sigui en la fe que tinc que el vostre
mestratge em permeti posar llum a la foscor que m’envolta. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">El
cas és que la meva dona va marxar de casa el dijous i encara no ha tornat. I
això, creieu-me, és del tot insòlit i desconcertant. A ella li fascina la
paella que faig. De fet, em repeteix sovint que només serveixo per a la cuina,
jo. La Sira té una vida social frenètica. Quan no ha de dur algun client a
sopar, té un esdeveniment de l’empresa o li truca alguna amistat convidant-la a
sortir. Però els dijous, no falla mai. Visc amb el cor encongit pensant que li
hagi pogut passar res greu, pobreta, i es vegi incapaç de demanar auxili. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Dijous,
jo era a la cuina fent el sofregit i em va semblar sentir la Sira dient que baixava
a buscar el pa. Veient que no tornava i les hores anaven passant, em vaig
amoïnar qui-sap-lo. I vaig perdre l’oremus en descobrir que s’havia deixat el
mòbil a l’entrada, però, en canvi, el seu armari era ben buit. Ella s’endú el
telèfon fins i tot a lavabo, i per res del món llençaria la seva roba. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">En
aquestes que vaig trucar a l’Ernest, buscant consell i ajuda. Som amics des de petits
i, a més, és el cap de la Sira. Em va assegurar, amb vehemència, que ja la
podia esperar assegut, a la meva dona. I així ho vaig fer.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Després
de passar tota la nit vetllant en una cadira del rebedor, el cap em bullia,
turmentat per pensaments funestos. Quins criminals havien segrestat la Sira? Me
l’anirien enviant a bocins per forçar-me a facilitar-los informació
confidencial del Servei de Plagues de l’ajuntament on treballo?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">He
donat moltes voltes a les últimes hores que vàrem passar junts la Sira i jo, i
em costa trobar res anormal. Llevat d’uns càrrecs molt elevats al compte
corrent conjunt relacionats amb bitllets d’avió i reserves de creuers. Quan li
vaig demanar explicacions em va contestar, expeditiva, que ja m’ho aclariria
més endavant. Llavors ho vaig capir i em vaig maleir els ossos. Ella estava
preparant un viatge per celebrar el nostre quart aniversari i jo, gamarús, l’hi
havia aixafat la sorpresa. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Nosaltres
ens vàrem conèixer a la plaça Urquinaona l’octubre del 2019. La Sira em va explicar
que havia arribat a Barcelona amb les Marxes. Jo era allà seguint les
indicacions del Tsunami. I en el fragor de la confrontació, sota la pluja de
pilotes de goma, els nostres cors es van trobar. Estàvem fets l’un per l’altra.
Tant l’hi feia que tinguéssim tarannàs contraposats. Érem dos camarades que
perseguien els mateixos objectius. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Van
ser dies trepidants i feliços. La Sira es va instal·lar al meu pis i ens vàrem
casar. Dit i fet. Li vaig presentar a l’Ernest a la porta del jutjat i a ell li
va faltar temps per contractar-la. Es veu que ella tenia el perfil que estava
buscant. De seguida la van enviar a obrir mercats arreu del món. La Sira sempre
tornava carregada de regals dels viatges. A mi em feia molt feliç que els
clients li reconeguessin la vàlua. És que ella és una dona molt trempada. I també
afortunada de debò. En pocs mesos de diferència li va tocar un anell de
brillants en un sorteig d’Instagram, un rellotge d’alta gamma al sopar de Nadal
de l’empresa i un cotxe esportiu en una rifa d’un centre comercial. Al contrari
que jo, que un cop vaig trobar uns calçotets a sota el sofà de casa, i m’anaven
petits. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Ara
que ja us he posat en antecedents del cas, us vull plantejar la qüestió que des
de dijous em té trasbalsat del tot: Tiro ja l’arròs o m’espero que torni la
Sira? </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibgRu5sd3XadOYlyQ1csBq8wAh2lnF6yR2asHaJ3xzN4VcIR4gf_uE2vGZJJW54cnFOmmglMuO4xnW1aug8QnjJT3ATC2DjNMjcUkgl3VMOf52FNlc4JI9e0tX606GGRJSNQntRVsDuj7i68JPdJ2nbhQdPcv4BLKhnH1VbglF_GNY9BF0G8J_5tj1lYE/s6000/sandra-wei-pgMKhgvf1O4-unsplash.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibgRu5sd3XadOYlyQ1csBq8wAh2lnF6yR2asHaJ3xzN4VcIR4gf_uE2vGZJJW54cnFOmmglMuO4xnW1aug8QnjJT3ATC2DjNMjcUkgl3VMOf52FNlc4JI9e0tX606GGRJSNQntRVsDuj7i68JPdJ2nbhQdPcv4BLKhnH1VbglF_GNY9BF0G8J_5tj1lYE/w640-h427/sandra-wei-pgMKhgvf1O4-unsplash.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><o:p></o:p>Foto de <a href="https://unsplash.com/@17_wei?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Sandra Wei</a> en <a href="https://unsplash.com/es/fotos/pgMKhgvf1O4?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Unsplash</a></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;"><br /></span><p></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-48800383636845378712023-05-25T12:18:00.003+02:002023-05-25T12:18:25.607+02:00La llei d'estrangeria <p> <span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">A les 23:25 hores del dia
de la data, COMPAREIXEN en aquestes dependències els</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Policies Municipals amb els
carnets professionals a dalt indicats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—I PRESENTEN: en qualitat
de detinguts els a dalt filiats, per una infracció a l’APARTAT A DE L'ART. 53
DE LA L.O. 4/2.000 LLEI D'ESTRANGERIA. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—I MANIFESTEN: Que quan
prestaven els serveis propis de la seva classe, han observat al lloc i hora
ressenyats a tres subjectes que actuaven de manera sospitosa. S’ha sol·licitat als
filiats la documentació personal, no aportant cap d’ells documentació que
acredites la seva identitat. Tot seguit, els referits han manifestat, de forma lliure
i espontània, que acabaven d’arribar a la Terra provinents del planeta Centaure
amb intenció d’establir-se entre nosaltres per tal d’encetar relacions pacífiques
amb els humans. S’ha demanat als filiats d’acompanyar als Agents actuants fins aquesta
Comissaria, a la qual cosa han accedit voluntàriament. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Que una vegada en
aquestes dependències, s’ha confirmat, mitjançant els arxius d'estrangeria de
la D.G.P.(ADEXTRA), que els filiats es troben de forma irregular a Territori Nacional;
la qual cosa infringeix l'article 53.A de la L.O. 4/2000, modificada per la
L.O. 8/2000. Per aquesta raó, s’ha procedit a la seva Detenció, essent informats
de forma comprensible del motiu d’aquesta, així com dels drets que els
assisteixen, d'acord amb l'article 520 de la L.E.Cr. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—I SOL·LICITEN: que s’obri,
amb caràcter d’urgència, l’expedient d’internament en un CIE i d’expulsió dels
detinguts. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGOSHW8Ti-BO4MTWdmxkkXzYRnySqgdyAIHv-d-q78q-P4Tt3oIEwTBR1jt6NySzFYOMf4cpN2lXPoDc0zUDn0cCrK7FVywo00TmdUwAPSNNgQfet3EiVWA39tlqAb6IaLrkByTxw5BUZ85h9GrVcrR70O4Y5KVkDEnu6VyFo3VVP_RGazfE-r7vZM/s3998/albert-antony-HWQXIYbs8PM-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2999" data-original-width="3998" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGOSHW8Ti-BO4MTWdmxkkXzYRnySqgdyAIHv-d-q78q-P4Tt3oIEwTBR1jt6NySzFYOMf4cpN2lXPoDc0zUDn0cCrK7FVywo00TmdUwAPSNNgQfet3EiVWA39tlqAb6IaLrkByTxw5BUZ85h9GrVcrR70O4Y5KVkDEnu6VyFo3VVP_RGazfE-r7vZM/w640-h480/albert-antony-HWQXIYbs8PM-unsplash.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"><span style="background-color: whitesmoke; color: #111111; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "San Francisco", "Helvetica Neue", Helvetica, Ubuntu, Roboto, Noto, "Segoe UI", Arial, sans-serif; font-size: 13px; white-space: nowrap;">Foto d'Albert</span><a href="https://unsplash.com/es/@albrrt?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText" style="background-color: whitesmoke; box-sizing: border-box; color: #767676; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "San Francisco", "Helvetica Neue", Helvetica, Ubuntu, Roboto, Noto, "Segoe UI", Arial, sans-serif; font-size: 13px; text-decoration-skip-ink: auto; transition: color 0.1s ease-in-out 0s, opacity 0.1s ease-in-out 0s; white-space: nowrap;"> Antony</a><span style="background-color: whitesmoke; color: #111111; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "San Francisco", "Helvetica Neue", Helvetica, Ubuntu, Roboto, Noto, "Segoe UI", Arial, sans-serif; font-size: 13px; white-space: nowrap;"> en </span><a href="https://unsplash.com/es/fotos/HWQXIYbs8PM?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText" style="background-color: whitesmoke; box-sizing: border-box; color: #767676; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "San Francisco", "Helvetica Neue", Helvetica, Ubuntu, Roboto, Noto, "Segoe UI", Arial, sans-serif; font-size: 13px; text-decoration-skip-ink: auto; transition: color 0.1s ease-in-out 0s, opacity 0.1s ease-in-out 0s; white-space: nowrap;">Unsplash</a></span><p></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-80810489362823520642023-05-25T12:09:00.001+02:002023-05-25T12:09:18.858+02:00Ai, les faves! <p> <span> </span><span> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">És
que m’has tocat tant el botet, però tant, que, al final, te l’he hagut de
cardar el cop de tràmec.</span></p><p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;"> La mare que et va parir! M’has fet perdre l’oremus i,
a fe de Déu, que costa fer-me emprenyar, a mi. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Els
forasters sous tots de la pell de Barrabàs. Vingueu de vila o del planeta que
sigui. Tots gasteu aquest posat de perdonavides, que feu posar polls al Sant
Job. Diantre! I a tu, ja te som vist arribar de lluny, carnús, travessant pel
mig del sembrat com aquell que re. M’he mossegat la llenga només perquè l’ordi
aquest any és ben mort per la secada. Allavontes, has entrat a la granja i no
has dit ni bon dia. Presumit dels collons! Ja m’explicaràs què punyetes hi has
anat a gratar allà amb els vedells i les gallines? Que putes els hi explicaves?
Jo t’anava goitant d’un tros lluny i m’estaves fent pujar la mosca al nas. Quan
ja anava a buscar l’escopeta, la dona m’ha dit: «Jaume, no facis cap disbarat.
Ves que no sigui pas un d’aquells extraterrestres que diuen a la tele». Me n’he
parit d’on sia que vingui, li som contestat jo.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Però
tu no n’has tingut prou de passejar aquest cap tan gros que tens entre el
bestiar, que, desemprés, t’has hagut de ficar a l’hort. I has hagut de trepitjar-ho
i remenar-ho tot. Qui t’ha matriculat! I ha estat aquí quan he dit que ja n’hi
havia prou d’aquell color. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Ara,
no em miris amb aquesta cara de granota ximple que gastes. Que m’és ben igual si
ets un ambaixador i vens en to de pau. Poca-solta! Les faves de l’hort de casa no
es toquen. Redeu!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn9YWVYg8QkvNqAj_ILBR09itbZI6gyJFZtTNxaewYP6NwKXUSWUxRP4F4BIqZcsLQ4Qhj7gJLXlxcgPHiCu4jJglnclDk6q-7heouto59kPM_naT0ahT3H-pkx7tZODQIpjakONc-6ckD4G09uNPoQQpxB-ywJTED8IOZUI9-1bdS4s0zq2SGXphO/s6000/amirmasoud-vSYo3T4AR5Y-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="369" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn9YWVYg8QkvNqAj_ILBR09itbZI6gyJFZtTNxaewYP6NwKXUSWUxRP4F4BIqZcsLQ4Qhj7gJLXlxcgPHiCu4jJglnclDk6q-7heouto59kPM_naT0ahT3H-pkx7tZODQIpjakONc-6ckD4G09uNPoQQpxB-ywJTED8IOZUI9-1bdS4s0zq2SGXphO/w555-h369/amirmasoud-vSYo3T4AR5Y-unsplash.jpg" width="555" /></a></div><br /><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"><span style="background-color: whitesmoke; color: #111111; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "San Francisco", "Helvetica Neue", Helvetica, Ubuntu, Roboto, Noto, "Segoe UI", Arial, sans-serif; font-size: 13px; white-space: nowrap;">Foto de </span><a href="https://unsplash.com/@amirmasoud32?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText" style="background-color: whitesmoke; box-sizing: border-box; color: #767676; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "San Francisco", "Helvetica Neue", Helvetica, Ubuntu, Roboto, Noto, "Segoe UI", Arial, sans-serif; font-size: 13px; text-decoration-skip-ink: auto; transition: color 0.1s ease-in-out 0s, opacity 0.1s ease-in-out 0s; white-space: nowrap;">amirmasoud</a><span style="background-color: whitesmoke; color: #111111; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "San Francisco", "Helvetica Neue", Helvetica, Ubuntu, Roboto, Noto, "Segoe UI", Arial, sans-serif; font-size: 13px; white-space: nowrap;"> en </span><a href="https://unsplash.com/es/fotos/vSYo3T4AR5Y?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText" style="background-color: whitesmoke; box-sizing: border-box; color: #111111; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "San Francisco", "Helvetica Neue", Helvetica, Ubuntu, Roboto, Noto, "Segoe UI", Arial, sans-serif; font-size: 13px; outline: none; text-decoration-skip-ink: auto; transition: color 0.1s ease-in-out 0s, opacity 0.1s ease-in-out 0s; white-space: nowrap;">Unsplash</a></span><p></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-76776045315403397582022-12-16T17:02:00.001+01:002023-07-06T11:38:22.744+02:00Un tió clandestí <p> <span style="font-size: xx-small;">Avís: algunes paraules i expressions estan escrites en la parla alt-empordanesa dels meus avis. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Mira,
noia. Vols que t’ho digui? Nadal <i>domés</i> és un cop l’any. I, pobres fills,
ja ha tingut <i>prous</i> <i>desingustos</i>, <i>sats</i>? Quan me’n vaig
adonar que aquest any <i>tabé</i> ens volia <i>pendre</i> el <i>numbru</i>,
vaig dir-me: Remei, val més demanar perdó que demanar permís. I alabat sia Déu,
tu. Quan ella en faci cabal, ja pots comptar que s’<i>enxerinarà</i> <i>cum</i>
una abella i me fotrà un ruixat d’aquells sonats. <i>Tampis!</i> Per mi no
passis ànsia. A més, tal com va anar, ja <i>me</i> <i>dong</i> per molt ben
pagada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">És
que aquesta dona, en fi, ja <i>sats</i> què vull dir, no? Tot lo dia amb
aquells aires de grandesa. <i>Cum</i> si tingués terra a l’Havana, tu. I, <i>desemprés</i>,
és de les que no es veu el gep. <i>Te</i> mira sempre d’aquella mena de manera,
igual que si <i>te</i> perdonés la vida. L’os pedrer! Encara fos de les que fan
tronar i ploure. <i>Pro</i> l’has <i>vista</i> bé? Si és de la mata baixa i fot
un paner com una semal. Vatua el món! Et ben juro que és més falsa que <i>l’aiga</i>
del bacallà i més dolenta que la tinya. No <i>cum</i> sa germana, al cel sia,
que valia totes les pessetes d’aquest món. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Ara
m’ha agafat de cap d’inxa perquè soc l’única que no li fa la gara-gara, <i>sats</i>?
<i>Perxó</i>, me porta tot lo dia a baqueta. Mei fes el repàs. Mei peixa a la
mainada. Mei para taula. Mei despara taula. Mei fes-me una tisana. Mei amunt.
Mei avall. Al final me gastarà el nom. <i>Teflic</i>! Quan <span style="mso-bidi-font-style: italic;">vaig</span> arribar a aquesta casa, en vida
de la <i>malagonyada</i> senyora Consol, <i>me</i> deien Remei. Ara soc la Mei.
Ves que no <i>me</i> quedi <i>domés</i> amb la I. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">No
m’estiris la <i>llenga, </i>no<span style="mso-bidi-font-style: italic;">
m’estiris la<i> llenga, </i></span>perquè <i>me</i> faràs dir un disbarat massa
gros, punyeta! Mira que és pensar en ella i que <i>me</i> vingui cor agre, <i>sats</i>?
De tota manera, ja la podria dir de l’alçada d’un campanar que tampoc <i>me</i>
sentiria pas ningú. Han anat a passar Cap d’Any a la neu. A un lloc molt mudat
que se diu Sant Martí. Això mateix, <i>Saint-Moritz</i>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Aquesta
és una gata maula, Tuies. Que t’ho he dit mil cops. <i>Pro</i> qui me vulgui
aixecar la camisa a mi, ha d’haver rondat molt. Ella encara no havia posat els
peus al pas de porta que jo ja li havia vist les dents, <i>sats</i>? I no la
sap llarga ni re! Anava pregonant que tornava d’Amèrica per donar un cop de mà
al senyor Andreu amb la mainada. I una oca amb esclops! Aquesta va tornar,
cames ajudeu-me, a fer el cucut i quedar-se el lloc de sa germana, que encara
estava de cos present. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Quan
va enviar als nens interns a un col·legit d’aquells que <i>domés</i> enraonen
en <i>inglés, </i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">ja me va fer pujar
la mosca al nas</span>. I, <i>allavontes</i>, quan els <i>pitius</i> eren a
casa, resulta que li feien nosa. Me’ls facturava sempre cap a la cuina per no
entrebancar-s’hi. <i>Cum</i> si jo no tingués <i>prouta</i> feina, <i>sats</i>?
<i>Pro</i> ja m’estava bé, perquè així podia estar per ells, pobres criatures. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">I,
mentrestant, ella, ai festa, vinga tirar de veta. <i>Se</i> pensa que el senyor
Andreu cull les <i>birolles</i> d’una rega de l’hort? Mai diries la quantitat
de colònies, sabates i vestits que s’ha arribat a comprar, la poca-solta. Pla
més! Ja hi pots pujar de peus! Calla, calla, que si viessis la patuleia de
llepats i esquena drets que, dia sí, dia també, du a sopar a casa, <i>te</i> caurien
els elàstics. És que no riuen ni per mal de morir. Llamp <i>me</i> matí! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Com
hi ha món, que a mi me’ls va acabar del tot per Nadal de l’any passat, quan es
va despenjar dient que <i>re</i> de pessebre, ni tió, ni Pastorets, ni tortell,
ni escudella, ni <i>re</i> del que havíem fet tota la vida per festes. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aviam</i>? On s’és vist que en una casa
decent no <i>se</i> celebri Nadal com Déu mana? Que vols dir? Tota la raó del
món, tinc. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">En
sentir-la garlar, <i>me</i> bullia tot per dins. I com ja <i>sats</i> que no me
puc pas <i>gordar</i> <i>re</i> al pap, li vaig demanar per quin set sous no
havíem de fer-ho? No recordo ben bé com s’ho va fer anar, <i>pro</i>, vaja,
aquell coi de presumida <i>mos</i> va tractar de pagerols. T’ho ben juro! Me’n
feia creus, jo. <i>Me cagum seuna</i>! I orgullosos de ser-ne, de pagès.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Doncs,
dit i fet. Ens va plantificar al mig del menjador un avet alt com un Sant Pau.
Sí, noia, ben igual que els que surten a les <i>panícules. </i>Tot darrere ens
hi va fer penjar llums <i>cum</i> per il·luminar tot Figueres. I, per acabar-ho
d’adobar, <i>me</i> va fer rostir un indiot. Va parir! Si jo cada any feia un
capó farcit que hi cantaven els àngels. Igual que el de la mama. Te’n recordes?
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Els
petits? Ja t’ho pots imaginar. Anaven més perduts que un barb en un rostoll,
pobrissons. Això sí, frisaven pels regals, <i>sats</i>? Que no fèiem igual <i>nosatros</i>
a la seva edat? Doncs, <i>güita</i> si n’és de mal <span style="mso-bidi-font-style: italic;">xinada</span> que els va fer gruar fins al dia de Nadal al matí, quan
va fer venir un galifardeu disfressat de Pare Manel a repartir-los. Ai <i style="mso-bidi-font-style: normal;">buenu</i>, de Pare Noel o com <i>caraissos</i>
és digui. <i>Te</i> pots creure que un cop van haver desembolicat tots els
paquets, ells dos va marxar de creuer al Carib? Als nens i a mi, si en aquell precís
instant ens punxen, no ens treuen ni una gota de sang. Mare de Déu dels set
Dolors! Tinc per segur que si la senyora Consol hagués aixecat el cap i hagués
vist aquell desgavell, s’hagués tornat a morir. Com dos i dos fan quatre! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Jo
confiava que, tant, tant, el senyor Andreu li diria que ja n’hi havia prou
d’aquell color. Doncs mira si anava lluny d’osques, ximple de mi, que van
tornar de viatge casats. Pla que m’hagués pensat mai que el senyor tenia el
senderi tant extraviat. O que aquella caça fortunes el tingués tant ben ensibornat.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Molt
de greu, <i>me</i> va <i>sapiguer</i>! Tu diràs! No <i>te</i> pots ni imaginar
la de cops que vaig haver de comptar a cent per no engegar-ho tot per aquí <i style="mso-bidi-font-style: normal;">n’enllà</i>. <i>Sats</i> que una vegada vaig
agafar els <i>trapaus</i> i ja era a cavall del cotxe de línia per pujar cap al
poble? Que me mori aquí mateix si dic mentida! Pro, beneita de mi, me’n vaig <i style="mso-bidi-font-style: normal;">enrecordar</i> que li havia promès a la
senyora Consol que sempre estaria pel senyor i els nens, i vaig recular. Malaventurat.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Amb
els anys que fa que <i>mos</i> coneixem, Tuies, ja ho hauries de saber que me
les <span style="mso-bidi-font-style: italic;">apunto</span> totes, i que, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tart</i> o d’hora, passo comptes. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Afeques</i> que vaig tenir paciència, però
quan va arribar Sant Nicolau i vaig veure venir que tornaria amb les ximpleries
de l’altre any, vaig dir prou. Dos anys amb la mateixa comèdia? Abans formiga! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Havia
d’anar a polit si no volia que aquella poca-solta m’ho engegués tot a rodar.
Així que vaig ventar-li un cop de <i>telèfenu</i> al papa per demanar-li que me
fes baixar pel <i style="mso-bidi-font-style: normal;">recader</i> un tió
d’aulina, com aquells que anàvem a buscar quan érem petites amb el padrí Ramon.
Ai, sí, nena. <i>Cum</i> xalàvem amb el padrí! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Quin
goig que feia el tió que me va trobar el papa! Vaig amagar-lo al fons del
rebost. Perquè, allà dins, ella no hi ha entrat pas mai de la vida, <i>sats</i>?
<i>Emprés</i>, m’ho vaig fer venir bé per cisar els calerons que havia de
menester per comprar torrons, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dulces,
nissos</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">xacolatines</i> i <i>graciosa</i>.
No hi podia faltar de <i>re</i>! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Un
cop ho vaig tenir tot <i style="mso-bidi-font-style: normal;">apreparat</i>, els
hi vaig mostrar el tió a la quitxalla. Ai si els haguessis vist, nena? Feien un
salts i uns crits, que <i>me</i> pensava ben bé que ho sentiria ella des de
dalt. Els hi vaig insistir que, sobretot, muts i a la gàbia! Perquè si
aixecaven la llebre, de ben segur que la seva madrastra ens aixafaria la
guitarra i ens hauríem de pintar el tió a l’oli. Quins treballs que van tenir
per dissimular l’esverament, pobrets meus. <i>Pro</i>, com <i>me</i> dic Remei,
que aquells dies els nins tornaven a tenir aquella lluïssor als ulls d’abans
que tot s’esgarriés, <i>sats</i>? Cada vespre, d’amagat, cuitaven per donar-li
mandarines, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">anous</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">vellanes,</i> al tió. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">La
cosa era aprofitar que la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">vegilia</i> de
Nadal el senyor Andreu i ella, anaven a sopar en un lloc d’aquests refistolats.
Tan bon punt van tocar el dos, vaig fer baixar els nens cap a la cuina. Jo ja havia
deixat els regals a sota la manta i el sopar a punt. <i>Pro</i> estava feta un
manyoc de nervis, jo. Primer de tot, vàrem resar un parenostre al naixement de
la <i>meua</i> habitació. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Encabat</i>,
vàrem agafar un bastó cadascun, i, en fila índia, vàrem anar fins a la cuina
cantant “tió, tió, caga torró, d’aquell tan bo”. Un cop allà, vergassada va i
vergassada ve. Tot d’un plegat, el nen, que és el més <i style="mso-bidi-font-style: normal;">escarquillat</i>, va aixecar la manta d’una revolada. I un xic més que
no caic de clatells per terra. Hi havia un bé de Déu de paquets allà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">desota</i>, que no t’ho pots pas ni
imaginar. Pla més dels que jo havia comprat. Jo me pessigava les galtes per si
estava somiant. Tornem-hi, Mei!, Tornem-hi, Mei! Me cridava la quitxalla,
esverats com una mala cosa. Tres cops més, hi vàrem tornar, sats? I allò va ser
un doma’n en doma’n. Joguets i llamins a dojo, va cagar aquell tió. <i>Cum</i>
podia, ser, si jo no m’hi acostava? Era un miracle, mare de Déu santíssima!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">De
debò que te dic que semblava que la senyora Consol ens havia sentit resar des del
cel i <i>mos</i> donava un cop de mà. Jo no sabia pas que tenia. Tan aviat
plorava com <i>rivia, sats?</i> Tantes emocions me tenien ben atabalada. Els
petits? Ja t’ho pots imaginar, no tocaven de peus a terra de tant feliços i
contents com estaven. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Ara,
descabdellant amb tu, <i>me</i> revé, que <i>me</i> va semblar veure al senyor
Andreu <i>guitant-nos</i> per la finestra del jardí. I, <i>tabé</i>, que <i>me</i>
picava l’ullet i <i>me</i> feia amb el dit que calles. <i>Pro</i> va ser un
moment tant curt, tant curt, i jo estava <i>cum</i> estabornida i amb els ulls
negats de llàgrimes, que no me voldria pas <i>etivocar</i>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Ai
sí, nena, ja ho pots ben dir. Va ser molt bonic. <i>Pro</i> es què xerro com
una mallerenga, jo, i no <i>te</i> deixo dir <i>re</i>. Au va, vinga, explica’m
com us va anar Nadal a <i>vosatros</i>, a Barcelona. Vàreu fer cagar el tió, <i>tabé</i>?
<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkjCHc1SUZFePmXU7spmd7_liQpdKA2oHyd7fCnvNIgoqvbUw496jvpo7DR1R2K0Y7HGH8gfgg8WNz39_NVmZHj4p8Zy5cK8U5Hx3dJyLyoYTQyDFHeKVHLNLYY1-3XkFBH-zTB4k0iYx_aO2dRIrCuUmKO8E0r_AIN3dsqx5-x0hndo2_Z-v7nC14/s2560/Cagati%C3%B3_de_Nadal.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="1920" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkjCHc1SUZFePmXU7spmd7_liQpdKA2oHyd7fCnvNIgoqvbUw496jvpo7DR1R2K0Y7HGH8gfgg8WNz39_NVmZHj4p8Zy5cK8U5Hx3dJyLyoYTQyDFHeKVHLNLYY1-3XkFBH-zTB4k0iYx_aO2dRIrCuUmKO8E0r_AIN3dsqx5-x0hndo2_Z-v7nC14/w480-h640/Cagati%C3%B3_de_Nadal.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Foto: Beusson. </span><p></p><h1 class="firstHeading mw-first-heading" id="firstHeading" style="border-bottom: 1px solid rgb(162, 169, 177); font-family: "Linux Libertine", Georgia, Times, serif; font-size: 1.8em; font-weight: normal; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 0.25em; overflow: visible; padding: 0px;"><br /></h1>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-74357790671009070502022-09-09T16:25:00.000+02:002022-09-09T16:25:39.616+02:00Els paletes<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Saps,
Marcel, que els paletes sempre estan en gràcia de Déu? Perquè dones gràcies a
Déu el dia que arriben, i també ho fas quan se’n van. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Sí,
Remei. Ja ho sé.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Des
d’un racó de l’àmplia estança, la parella d’ancians observa amb ulls
encuriosits com els obrers van amunt i avall, atrafegats com les formigues a
l’agost i amarats de suor, aliens a la seva vaporosa presència. El tragí
vertiginós de la brigada hipnotitza a la Remei i en Marcel, que no es perden
cap detall de tot allò que passa al seu voltant. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Malgrat
l’agitació gairebé infantil, la reforma de la casa no deixa de produir-los un
punt de recança. Pateixen, per si, un cop ja estigui enllestida la feina, reconeixeran
la seva llar i si s’hi trobaran a gust. Si encara serà un habitatge o els nets
l’hauran convertit en una altra cosa, com ara un hotel o uns apartaments
turístics. Ningú els hi ha explicat res de res a ells, i, encara que no és la
seva intenció, es van posant pedres al fetge. Aquesta casa és la seva vida. És la
torre que es van fer construir els avis de la Remei per passar els estius a la
fresca, llunys de la ciutat. I l’indret on es van refugiar ells dos el juliol
de 1936, just després de cassar-se, fugint dels bombardejos i de les ràtzies de
la FAI. Acabada la guerra ja no en van marxar perquè aleshores van arribar les
criatures, gairebé en tromba. Els quatre primers en tres anys. Llavors, empesos
per la necessitat, també van haver de transformar el xalet per enquibir-hi als
fills i a les tietes conques que tenien a càrrec seu. Però sempre van respectar
l’essència de la vil·la familiar, tal com li havien promès a l’avi Modest al
llit de mort. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">El
so lent de les campanades s’infiltra, puntual, entre el traüt eixordador de la
feina. Amb la mateixa parsimònia, els vells caminen agafats de bracet, indiferents
a la polseguera que colonitza tots els espais de l’habitatge. Es desplacen amb
la seguretat de qui, després de tota una vida, coneix a la perfecció l’espai
que trepitja. S’aturen a cada raconada, que els hi porta a la memòria alguna
història viscuda, o més d’una. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Amb
els ulls espurnejant d’emoció, rememoren on hi havia hagut el piano i els
recitals que cada diumenge estival a la tarda feia una jove Remei pels amics i
convidats dels pares. Aquells concerts es van convertir en tot un esdeveniment
social al poble. En una d’aquestes vetllades, en Marcel, tot just arribat
d’Amèrica, es va enamorar d’aquella noia pèl-roja que tocava, amb gran brillantor
i sensibilitat, sonates de la Fanny Mendelssohn i de la Clara Wieck. Entre la
guerra i la criança de la mainada, la carrera de concertista de la Remei es va
estroncar. Així i tot, el piano sempre va ser un dels eixos vertebradors de la
família. S’hi reunien al voltant per a qualsevol celebració familiar. A més a
més, entre setmana, sempre hi havia alguna criatura, o bé de casa o bé de fora,
que hi rebia classes.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">En
un moment de la ronda, la parella s’acosta a una bastida, al peu de la qual, un
manobre jovenet, a la gatzoneta i de cara a la paret, prepara pasta en una
gaveta amb remarcable poca traça. El noi, en notar-se observat, s’atabala i està
a punt d’escampar el morter per terra. El mestre d’obres, que des de l’altra
punta de la sala no li treu l’ull de sobre, el renya a crits, sense que li
caigui el broc de regalèssia que tot el dia du a la boca. El xicot, quequejant,
prova d’excusar-se dient que si algú el mira mentre treballa s’angoixa. L’encarregat
el talla en sec amb un renec recaragolat que espetega a la sala com una fuetada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">L’aprenent,
ja prou neguitós per ser la primera setmana a la feina, fita de reüll a darrere
seu amb insistència per si pot veure bé als seus observadors. Tanmateix, no
s’atreveix a girar-se del tot pel marcatge del cap d’obra, que vol que estigui
al cas i que no deixi en Peret sense material per anar pujant paret. És què percebre
la presència dels ancians tant a tocar li genera una desagradable i punyent
sensació d’incomoditat, al xicot. Una barreja de fred, buidor i formigueig es
concentren al seu estómac, deixant-lo al llindar del mareig. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">A
desgrat seu, no és el primer cop que experimenta una angúnia semblant. D’ençà que
té ús de raó, que nota quan en té a prop. Els detecta al carrer, a les
botigues, a l’estació i a les cases. Fins i tot a l’escola, en captava algun
que no havia volgut marxar del tot. Quan ho passa pitjor és al cementiri, quan acompanya
a la mare els diumenges a dur flors a la tomba del pare. Allà dins n’hi ha per
totes bandes i l’acumulació d’estímuls li acaben provocant dolor físic. Al
contrari del que pensa la gent, no li han fet mai res, ni tampoc s’han volgut
comunicar mai amb ell. Fan la seva guerra. Aferrats als que sigui que els reté
aquí i els impedeix fer el traspàs complet. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">De
tota manera, el que de debò el posa malalt és que ningú no l’hagi cregut mai quan
explica això que copsa. La mare l’ignora amb resignació cristiana. Ho considera
una altra prova que li ha posat Déu per saber si es digna d’anar al cel. La
resta, tothom se’n fot d’ell. Fins i tot el doctor Maurici, que el tracte des
de petit, es pensa que està com un llum de carbur. En Martí guillat, li diuen. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Aprofitant
que en Peret es treu el casc per eixugar-se el front amb el mocador de butxaca
i beure un raig d’aigua del càntir, el noi examina l’estança sencera d’una
llambregada. Li sembla veure als ancians un tros enllà, contemplant les
motllures del sostre i intercanviant mirades de complicitat. Però només és un segon,
perquè l’intens contrallum del finestral li fa com una cortina que els difumina.
En Martí avança un parell de passes cap al centre del saló, forçant la vista, buscant-los.
De sobte, se’ls troba just al seu davant, xafardejant-t’ho tot amb posat murri.
Astorat, el manobre prova de recular i decantar-se. No obstant això, els vells avancen
imperibles, en clar rumb de col·lisió. El jove, en una acció instintiva, encreua
els braços a davant de la cara per protegir-se. La Remei i en Marcel continuen
caminant en direcció a l’escala principal, aliens a l’acció de l’obrer, i
travessen el seu cos pel mig, com si només fos un miratge projectat pel reflex
d’un raig de sol capriciós. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">En
Martí, aterrit, nota una forta punxada, que el traspassa del pit a l’esquena,
seguida d’una violenta esgarrifança que li puja esquena amunt. En Peret, en
veure’l blanc com la cera i tremolant com una fulla d’arbre, li diu que sembla ven
bé que hagi vist un fantasma. El mosso, quequejant, contesta que n’acabava de
veure dos, allà mateix, i que en aquest precís instant estan pujant escales
amunt. «Deixa els porros, xaval, que t’han rostit el cervell del tot», sentència
el vetarà obrer, posant els ulls en blanc, fent espetegar la llengua i negant
amb el cap.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Saps,
Marcel, que els paletes sempre estan en gràcia de Déu? Perquè dones gràcies a
Déu el dia que arriben, i també ho fas quan se’n van. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Sí,
Remei. Ja ho sé.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd-CRXuaQG8aWzUkbxto1rPVnT83JrZtpJg2juaw468q0YitNcToztLnqu30E_YaWY0dR6-3iT9bol_ES4ZuUihVfkXF5f8qNPfi2U7uDxjYvIxpLfIRaMNlOxOsURab7qrKNvXidAV3a4xOxBrawT3tg2a9hC6QQsTMPA9X2EoO6Z0NMnOncVdmFl/s6000/gryffyn-m-K07OmIlzo90-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd-CRXuaQG8aWzUkbxto1rPVnT83JrZtpJg2juaw468q0YitNcToztLnqu30E_YaWY0dR6-3iT9bol_ES4ZuUihVfkXF5f8qNPfi2U7uDxjYvIxpLfIRaMNlOxOsURab7qrKNvXidAV3a4xOxBrawT3tg2a9hC6QQsTMPA9X2EoO6Z0NMnOncVdmFl/w427-h640/gryffyn-m-K07OmIlzo90-unsplash.jpg" width="427" /></a></div><br /><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Foto de <a href="https://unsplash.com/@botanicalnature?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">gryffyn m</a> en <a href="https://unsplash.com/es/images/feelings/scary?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Unsplash</a><br /></span><p></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-16772565589020337692022-06-01T16:20:00.005+02:002022-06-01T16:20:48.914+02:00Sexe oral<p> </p><p class="Cos" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Una dona
tatuada va descloure la porta de l’apartament. Després de comprovar que
l’Armand era un dels convocats a la prova, el va fer passar. Tres homes més
s’esperaven a la sala d’estar. Ja anaven despullats. Mostraven una musculatura
ben treballada a la sala de pesos. Tatuatges de tota mena decoraven els seus
cossos. Centenars de papallones van arrencar el vol a l’estómac de l’Armand.
Ara lamentava haver gallejat davant de tota la classe, contestant aquell reclam
per actors novells amb l’argument que ell estava dotat «de llarg» per fer una
tasca que era la més plaent del món.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-fareast-font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="Cos" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">L’Armand
va saludar amb un hola apocat. Cap dels altres no va contestar. Contemplaven,
absorts, els seus telèfons, mentre es fregaven la llança amb la mà. Ell es va
treure la roba en un racó. La va desar, plegada, a sobre un puf. Aleshores, la
dona tatuada va reclamar al següent postulant. Després, va recomanar a l’Armand
que es posés a to de pressa, que el temps era or en aquell ram. Una suor freda
va amarar a l’Armand, que va procurar concentrar-se en pensaments sexuals: Els
mugrons de la Roser. El cul de la Marta. Els tangues de la Paula. La Paula
sense tangues. Però, res de res. L’espasa no s’enravenava. Estava fet un flam.
Atabalat, va recórrer al telèfon, buscant cansalada que l’ajudés a redreçar la
cosa. Un fracàs. </span><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-fareast-font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="Cos" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Al set
de rodatge el va rebre una mossa de cos voluptuós, ajaguda en un catre. El
problema per l’Armand era la gentada que l’esguardava. Com que la broca no
marcava les dotze, la jove va recórrer a les seves arts bucals. Va ser debades.
El cap de colla, després de fer petar la llengua un parell de cops, va engegar
a pastar fang al pretendent. «Un altre pòtol que es pensava que fer d’actor
porno era xauxa», va bramar l’home mentre l’Armand marxava amb la cua entre cames.
</span><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-fareast-font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></p><p class="Cos" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgREh-bIWeFfQJhzEQy1E-R5g70hv87Q1H2vIcqB25G9CAP4BjCWv9KxOnpaqG029RqXow706MEbDiskYp2mlx0WKFznmagf3dNUqB_uKEWaEk7jdYXQsL1IPxB_IGfRqIzreQlPX_xtIHk80ycBMTn8G0hfvtuBgMDjNvCE2lgCCZgvRuDzvy4EwOr/s4480/revolver-creative-company-WM0LjvwOX3Q-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center; text-indent: 35.45pt;"><img border="0" data-original-height="2520" data-original-width="4480" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgREh-bIWeFfQJhzEQy1E-R5g70hv87Q1H2vIcqB25G9CAP4BjCWv9KxOnpaqG029RqXow706MEbDiskYp2mlx0WKFznmagf3dNUqB_uKEWaEk7jdYXQsL1IPxB_IGfRqIzreQlPX_xtIHk80ycBMTn8G0hfvtuBgMDjNvCE2lgCCZgvRuDzvy4EwOr/w640-h360/revolver-creative-company-WM0LjvwOX3Q-unsplash.jpg" width="640" /></a></p><p class="Cos" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><br /><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"></span></p><p class="Peromissi" style="tab-stops: 36.0pt 72.0pt 108.0pt 144.0pt 180.0pt 216.0pt 252.0pt 288.0pt 324.0pt 360.0pt 396.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="color: windowtext; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: EN-US;">Foto de </span><span lang="ES-TRAD"><a href="https://unsplash.com/@revolvercreativecompany?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText"><span lang="ES" style="color: blue; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: EN-US;">Revolver Creative Company</span></a></span><span lang="ES" style="color: windowtext; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: EN-US;"> en </span><span lang="ES-TRAD"><a href="https://unsplash.com/es/s/fotos/set-cinema?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText"><span lang="ES" style="color: blue; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: EN-US;">Unsplash</span></a></span><span style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-80006275266415044432022-05-27T15:09:00.001+02:002023-04-20T17:06:36.204+02:00El cap a passeig <p> </p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">L’Almodis
Barat és una nena molt activa. Mai s’avorreix perquè sempre està disposada a
participar en alguna activitat, fer alguna feina, o inventar-se un joc per
passar l’estona. Com que té l’agenda molt atapeïda, per no fer tard i no haver
de dependre dels grans de casa, va tot el dia amunt i avall amb un patinet
elèctric. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Tanmateix,
l’Almodis és una despistada de marca major i ho perd tot. De fet, no hi ha dia
que no es descuidi res en algun dels molts indrets que visita. Fins al punt que
al departament d’objectes perduts de l’ajuntament hi ha una lleixa reservada
només per guardar els estris que ella s’oblida per tota la ciutat. «No perds el
cap perquè el dus enganxat al cos», li repeteix la seva mare quan la veu
regirar la casa buscant el que sigui que ha extraviat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">En
aquestes que, un dimarts a tarda, en el camí que fa l’Almodis des de classe de
robòtica fins a assaig de ball de gitanes, li crida l’atenció una dona gran
vestida amb un xandall de coloraines i que porta a sota el braç una màrfega de
fer ioga. La senyora camina abstreta i movent el cap al ritme de la música que
escolta als auriculars. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">De
cop i volta, la dona baixa de la vorera sense parar atenció que el semàfor dels
vianants encara és vermell i una furgoneta puja rabent carrer amunt. L’Almodis
l’engrapa per la caputxa del xandall i l’estira enrere, just un instant abans
que el vehicle l’atropelli. De l’embranzida, totes dues rodolen per terra i la
furgoneta passa com un coet eixordat al veïnat a cops de clàxon. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—Us
heu fet mal? —demana la noia, molt amoïnada. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—La
mar salada! Què ha passat? —exclama la dona, asseguda a la vorera. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—De
poc que no acabeu a sota els rodes d’una furgoneta. Heu travessat sense mirar
—respon l’Almodis ben sufocada. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—És
que soc un cas com un cabàs, saps. Em poso a escoltar música i perdo el món de
vista. Ja m’ho diuen les nenes al gimnàs que algun dia prendré mal. Mira, per
agrair-te que m’hagis salvat, et convido a xocolata desfeta i rosquilles a casa
meva. Visc aquí davant mateix. Apa, som-hi! <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—Moltes
gràcies, però no cal. I si esteu bé, aniré tirant, si no us sap greu. És que
faig tard. —respon la jove enfilant-se al patinet. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—Insisteixo!
Et vull agrair un gest tan valent. Mira, et regalo aquest camafeu. El vaig
comprar fa molts anys en un mercat a l'Índia i em van assegurar que tenia poders
màgics. Jo no l’he hagut de menester mai, però espero que a tu serveixi,
bufona. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—Doncs
el guardaré bé per no perdre’l i moltes gràcies altra vegada —respon la jove
mentre marxa esperitada carrer avall. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">L’endemà
l’Almodis, ja no se’n recorda de l’incident amb la senyora, ni del camafeu, que
té guardat a la butxaca de la caçadora. Està atrafegada buscant la xancleta
d’anar a la piscina del peu esquerre, l’afinador de la guitarra i la corretja
de treure a passejar la seva mascota, una tortuga que es diu Súper Mario. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La
biblioteca municipal és la primera parada sortint d’escola. Mentrimentres està
consultant un tractat sobre la cria de cucs de seda, li arriba un missatge al
mòbil. És de la seva mare que vol que passi per la peixateria a recollir els musclos
que ha encarregat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">«Quina
ràbia haver d’estroncar ara la lectura d’un llibre tan interessant», rondina
l’Almodis. «Si pogués deixar el cap aquí, llegint, mentre vaig a buscar els
musclos, estalviaria molt de temps, i no m’hauria de saltar cap activitat de
les que em toquen avui». <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">En
aquell precís instant se sent un espetec i el cap l’Almodis es desenganxa del
cos, fa un salt rodó i es queda a sobre la taula, just a davant del llibre que
està llegint. Llavors, la resta del cos de la jove surt de la biblioteca tot
decidit, com si no hagués passat res, agafa el patinet i marxa directe cap a la
peixateria. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Cinc
senyores es desmaien i sis senyors es maregen veient passar pel carrer el cos
sense cap de l’Almodis, a cavall del patinet. El conductor de l’autobús número
set, de l’ensurt, té un cobriment i el vehicle va a parar a dins d'una font. El
guàrdia Bernabé, que està dirigint el trànsit a la plaça Major, s’empassa el
xiulet de l’esglai. Un gat d’angora, sobresaltat, es queda calb de cop. I a la
peixatera l’han de refer amb un didal d’aigua del Carme després d’haver
despatxat a la noia. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Uns
minuts més tard l’Almodis arriba a casa seva i deixa l’encàrrec a la taula de
la cuina, i tot seguit, agafa la bossa d’esport i marxa directe a entrenament
de waterpolo. Sortint va a assaig de castanyoles i, per acabar la tarda, a
reunió de l’Associació d’Amics dels Canaris Flauta. Entre una cosa i una altra,
s’asseu a taula a sopar gairebé a les deu de la nit. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—On
vas així tu ara? Que no t’has mirat al mirall? —exclama la mare quan veu
l’Almodis allà asseguda amb la cullera a la mà i sense saber on posar la sopa
de carrota—. Com hi ha món! Ho sabia que un dia o altre el perdries, el cap. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—Ostres.
Saps que, ara mateix, no recordo on me l’he descuidat —respon la filla. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—Ets
un desastre! Fes un xic de memòria, dona! <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—Per
fer memòria em fa falta el cap, mama! I ves saber on para aquest ara. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Mentrestant,
el cap de l’Almodis està molt entretingut llegint a la biblioteca. Un estudiant
de magisteri adverteix a la senyoreta Balbina, la bibliotecària, que en una
taula hi ha una testa tota sola i escarxofada, devorant pàgines com si s’hagués
d’acabar el món demà. La bibliotecària va cap allà remugant en veu baixa i fent petar la
llengua. Però quan troba la clepsa, el cor gairebé li surt per la boca.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—Es
pot saber que fas aquí, tu! —rondina la senyoreta Balbina.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—Doncs
llegir llibres —contesta el cap —. Que no teniu ulls a la cara? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La bibliotecària
s’atabala moltíssim. Cap article de la normativa del departament de biblioteques
no especifica com cal actuar en el cas de trobar un closca tota sola a les
instal·lacions. A més, aquell cap és un impertinent. Aleshores, truca a
l’ajuntament per consultar que ha de fer i li envien al guàrdia Bernabé. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—Diria
que ets el cap de l’Almodis —conclou el policia que encara du el xiulet a dins
de la panxa —. Quina casualitat. Aquesta tarda he vist passar la resta del teu
cos en patinet. Saps què? Et portaré a Objectes Perduts, i com que la teva
propietària hi passa cada dia, aviat ho tindrem solucionat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">—Aneu
amb compte i no m’agafeu per les orelles, que les tinc delicades —remuga el
caparró. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Mitja
hora més tard, el cap de l’Almodis és etiquetat, classificat i desat a les
dependències municipals. Per assegurar el tret, el guàrdia Bernabé envia un
missatge de WhatsApp a la mare de la jove. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">En Siscu
Bates, un malfactor buscat a tot el món i part de l’estranger, ha vist per la
finestra de la biblioteca tot el que ha passat amb el cap de l’Almodis i pensa
que pot fer una bona picossada venent-lo al mercat negre. Segueix al guàrdia
Bernabé fins a l’oficina d’Objectes Perduts, es cola a dins d’amagat i en un
descuit de l’encarregat, fica la perola de la nena a dins d’una coixinera del
pa i se l’endú a casa seva. Un cop allà, li tapa la boca amb cinta adhesiva per
fer-lo callar, li fa moltes fotos i després les penja en una web de subhastes
de la internet fosca. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Un
milionari rus és el primer a oferir un milió d’euros per la testa. Tot seguit,
un col·leccionista d’art sud-africà, apuja l’aposta a dos milions. El rus
reacciona proposant dos milions i mig, i, a més a més, un àlbum de cromos de la
lliga de futbol de 1974. Un tercer apostant, un potentat resident a Pernambuco,
n’ofereix tres, de milions. Un japonès excèntric iguala l’oferta i hi afegeix
una pinta que havia estat propietat d’en Michael Jackson. En Siscu balla per un
peu. Ja es veu prenent el sol en una platja paradisíaca i atipant-se de xuixos
de crema per sempre més. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">De
cop i volta, les forces especials dels Mossos d’Esquadra irrompen al pis del
delinqüent esbotzant la porta i cridat. Detenen en Siscu i recuperen el cap de
l’Almodis just quan el bandit estava a punt d’enviar-lo per paquet postal al
Japó. Feia dies que li seguien la pista i el volien enxampar in fraganti. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Alienes
a tot això, l’Almodis i la mare van a l’oficina d’Objectes Perduts a recollir
el cap. Quan arriben a l’ajuntament es troben una munió de càmeres de televisió
i centenars de curiosos congregats a les escales d’entrada. És en aquell moment
que descobreixen que totes les cadenes del país estan entrevistant en directe
per les notícies del vespre a la carabasseta de la nena, a l’alcalde i a un
inspector dels Mossos d’Esquadra. Elles es queden de pasta de moniato quan
s'assabenten de tota la peripècia que viscut el crani. Mortes de vergonya, no
s’atreveixen a acostar-se a l’estrada i segueixen la roda de premsa des de darrere
d’una jardinera. No obstant això, el conductor de l’autobús número set, que era
allà fent el badoc, les reconeix i avisa als periodistes. Aquests corren cap a
l’amagatall i les fan pujar a la tarima. L’emotiu retrobament entre el cap i
cos de la noia bat rècords d’audiència a tot el món i es fa viral en segons. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Ara
l’Almodis, ja sencera, està estudiant una oferta per fer pel·lícules amb la
factoria Marvel, una sèrie per les plataformes, una llarga llista de cantants
de moda li ha proposat que col·labori en els seus discs i la NASA vol que sigui
la primera nena que viatja a l’espai. Tanmateix, ella només està preocupada per
no perdre el cap altra vegada. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;">
</p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="border: none; font-family: "Garamond",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">I
vet aquí un cos i vet aquí un cap, aquest conte s’ha acabat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNl3c-RkwLqmfcjQEt2BOCzrOllVl9SZRQAlfQuSfkiXO7xzR0XGyAo3xwsIM-uwDnjgE7cBgkadcaEbHMKiIxNbmUTTf0EtgbdE2l2nUEU0X7e_PQNY9RUHm-98QZXzqNQZse4faadvTCXqlj3L93V6x_XGngfXLKogBACn93Yc1Z7-28tS35G8jj/s6240/yana-hurskaya-n0DfEJRdhtw-unsplash.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6240" data-original-width="4160" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNl3c-RkwLqmfcjQEt2BOCzrOllVl9SZRQAlfQuSfkiXO7xzR0XGyAo3xwsIM-uwDnjgE7cBgkadcaEbHMKiIxNbmUTTf0EtgbdE2l2nUEU0X7e_PQNY9RUHm-98QZXzqNQZse4faadvTCXqlj3L93V6x_XGngfXLKogBACn93Yc1Z7-28tS35G8jj/w426-h640/yana-hurskaya-n0DfEJRdhtw-unsplash.jpg" width="426" /></a></div><br /><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Foto de <a href="https://unsplash.com/@yana_hurskaya?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Yana
Hurskaya</a> en <a href="https://unsplash.com/es/s/fotos/patinete?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Unsplash</a><o:p></o:p></span></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-90323262329741259762022-05-19T15:25:00.001+02:002022-07-08T16:32:14.957+02:00Instruccions per aprendre a anar en bicicleta<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Per
aprendre a anar en bicicleta, cal, primer de tot, que se’n procuri una.
Descobrirà que és una màquina singular que té dues rodes disposades en línia
recta, una al davant de l’altra. L’artefacte també inclou un seient, un
manillar i unes curioses plataformes giratòries, situades a banda i banda, que
s’anomenen pedals. Alguns models també incorporen un giny petit i rodó que quan
s’acciona amb el dit gros de la mà emet un soroll molt característic. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">A
ulls d’un profà pot semblar una extravagància, però la bicicleta està pensada
perquè l’usuari se l’hagi de posar entre les cames per fer-la funcionar.
Aquesta postura original afavoreix que el binomi persona-màquina assoleixi un
elevat grau d’eficàcia. Tanmateix, l’esmentada positura ha motivat que les
ments malaltisses dels detractors de l’invent hagin volgut veure en aquesta
posició malintencionades analogies concupiscents. Ignori’ls.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Quan
tingui la bici, busqui un espai exterior on exercitar-se. És preferible que
triï una zona planera i sense obstacles a prop. S’assegui al selló i recolzi
els dos peus a terra. Agafi el manillar amb les dues mans i amb fermesa. Si els
artells li queden blancs, afluixi un xic. No cal que escanyi al manillar. Concentri
la mirada en un punt llunyà a davant seu. Mentre manté un peu a terra, amb
l’altre pressioni el pedal del mateix costat. Notarà que l’aparell avança fent
una suau sotragada. No s’espanti. Aprofiti l’embranzida i repeteixi l’operació
amb el peu que encara estava en contacte amb el sol. Si no se’n va de trompis,
continuï fent pressió de forma alternativa als pedals. Ara un, ara un altre. Al
principi li costarà rodar en línia recta. Perseveri. És qüestió de temps. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">En
el cas que vulgui aturar l’andròmina, serà necessari que premi les palanques
que trobarà a banda i banda del manillar. Són els frens. Apliqui una pressió a
les manetes proporcional a la urgència que tingui per parar. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">La
paradoxa de la bicicleta és que per mantenir l’equilibri, s’ha de moure sempre
endavant. Sense aturar-se. I, a més a més, per no perdre l’estabilitat, el fòtil
ha de viatjar de pressa. Com la vida moderna. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">En
el cas que es desequilibri o que quedi estès al mig del camí tan llarg com és, no
s’amoïni. Recuperi la dignitat, torni a la posició inicial i repeteixi l’operació
els cops que facin falta. Quan agafi el ritme viurà un moment màgic, únic a la
seva vida i que ja no oblidarà mai més. Experimentarà una sensació corporal
molt agradable i especial mentre es desplaça. L’aire li acaronarà el rostre,
els ulls li brillaran i els llavis, de manera inconscient, li dibuixaran un
somriure alegre. Se’n diu llibertat. Vigili. Aquesta presa de consciència pot
ser determinant en la seva vida. Ja mai més res no tornarà a ser com abans
perquè aquesta experiència quedarà gravada a la seva memòria com els deu
manaments ho van ser a les taules de la llei. Milions d’individus d’arreu del
món ja l’han viscut aquest efecte, des de la invenció de la bicicleta. La
immensa majoria, frisosos, han buscat qualsevol excusa per tornar a assolir l’estat
de delectança que proporciona el pedaleig. Imbuïts per l’èxtasi, alguns ciclistes
han fet proeses tals com fer la volta al món, escalar les muntanyes més altes,
o circular entre cotxes per anar a treballar. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Es
pot dispensar la bicicleta a partir dels dos anys de vida. Els estudis
científics conclouen que com més jove sigui l’administrat, més potents i
duradors són els efectes. La dosis màxima que pot tolerar cadascú ja li faran saber
les cames. I compti que no s’escaparà pas de patir mal al cul. </span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV-b2cN4ECuxdal0v-q-DT_9YsYc3EalG4Kv1KJLN_UK93SyX6CuwC0yU9sVtVTIX9Fe9fj1gYAHw7cgQBwdd2AsCGQVirgETCMhDNRkwUsiocJoU_wioDmoOmxjuXlx9h5JV8O9I8a0hnng0-AUnCKNWzZz-vlcqc9Kfmp-pbHlcfjpLmJpa6kgHU/s1650/cbe219282ebaf62e7475a919a1bbf1b3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1650" data-original-width="1100" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV-b2cN4ECuxdal0v-q-DT_9YsYc3EalG4Kv1KJLN_UK93SyX6CuwC0yU9sVtVTIX9Fe9fj1gYAHw7cgQBwdd2AsCGQVirgETCMhDNRkwUsiocJoU_wioDmoOmxjuXlx9h5JV8O9I8a0hnng0-AUnCKNWzZz-vlcqc9Kfmp-pbHlcfjpLmJpa6kgHU/w426-h640/cbe219282ebaf62e7475a919a1bbf1b3.jpg" width="426" /></a></div><br /><span face="arial, verdana, sans-serif" style="background-color: white; color: #707070; font-size: 14.4px; text-indent: 0px;">Foto: FameFlynet</span><p></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-42434764607441878992022-05-16T16:19:00.002+02:002022-05-16T17:50:17.196+02:00Mejar per emportar <p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Abans
de tocar el timbre, l’Ireneu <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>comprova una
altra vegada l’adreça al mòbil. No es vol equivocar. Ja ha arribat gairebé al
cap d’avall de la llista i té moltes ganes d’enllestir. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—El
Re, Re, Rei del Sushi. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Doncs,
au, puja. Que és tard i tinc gana. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Una
esgarrifança li ressegueix l’esquena quan sent aquella veu a l’intèrfon. Tot i
estar previngut, no pot evitar que el cap li reculi vint-i-cinc anys. Fins a
l’època de l’institut. Respira fondo un parell de cops per foragitar els
records i, d’una llambregada s’assegura que ho du tot a dins la bossa. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Mentre
puja per l’ascensor, l’Ireneu decideix que li donarà una oportunitat. Que li
mirarà als ulls, i depenent de la reacció que tingui, la balança tombarà cap a una
banda o cap a una altra. Contempla la imatge que li torna el mirall i veu aquell
adolescent amb el rostre colonitzat per una acne salvatge i la boca curulla de
ferralla per adreçar les dents, que va perdre la mirada pura i brillant al maleït
pati del Joan Fuster. El cor se li desboca a dins el pit. I s’adona que està aguantat
la respiració. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Sou
més lents que un enterrament de tercera, eh? —li etziba el client tan bon punt el
repartidor posa el peu al replà —et volia donar propina, però, a la merda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—T,
t, tant fill de puta com sempre, tu, Ramos —respon l’Ireneu fitant-lo
directament als ulls. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Escolta,
mitja merda...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">D’una
revolada el repartidor encasta al client contra la paret i li enfonsa una
navalla al fetge. En Ramos, mentre rellisca cap a terra, es mira el seu atacant
amb perplexitat. Llavors l’Ireneu es planta a un pam de la cara de la víctima i
s’abaixa la mascareta<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Mallol!
—balbuceja en Ramos. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">L’Ireneu
li fa un tall al coll d’orella a orella mentre assenteix amb el cap, dibuixa
una rialla malèfica amb els llavis i arqueja les celles. La sang surt disparada
i esquitxa tot el replà, la cara i la roba del repartidor. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—A,
a, a tots els porcs els, els, els hi arriba Sant Martí. Ca, ca, cabronàs! More't!
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">I
es mort de seguida. En silenci. L’Ireneu admira la seva obra un instant.
Llavors para l’orella per si sent algun moviment a l’escala. Res. Tot baixant,
desconnecta el mòbil del Rei del Sushi, es treu la mascareta, el paravent i la
gorra de <i>rider,</i> i ho posa tot a dins la bossa. Surt de l’edifici amb la
caputxa de la dessuadora posada i va directe a una font a rentar-se la cara i
les mans. Tot seguit, baixa fins al riu, omple la motxilla de pedres i la
llença, amb la bici, a l’aigua negra del Segre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Al
cap de tres dies l’Ireneu Mallol baixa del tren a l'Hospitalet de l'Infant. Mira el cel gris
d’abril. Bufa un llevant emprenyador i humit que l’obliga a cordar-se la
caçadora fins a dalt. Seguint les indicacions del Google Maps travessa carrers
i places fins a arribar a la Trattoria di Mario de Miami Platja. Pel camí només ha trobat algunes
dones passejant gossos petaners i un grapat de runners. Estampes del
confinament. S’atura a davant de la porta de l’establiment i arrenca un rètol
que diu “Es busca repartidor amb carnet de moto”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">El
local és buit a aquella hora. Put a cervesa esbravada i menjar ranci. Un home
gras, calb i mal afaitat, que fuma un puret mentre fa números, està assegut en
una taula arraconada. Aixeca el cap quan entra l’Ireneu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Que
vols, tu ara? —rondina. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Ve,
ve, venia per l’a, l’a, l’anunci de feina. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Són
dotze euros l’hora, més propines. Obrim cada dia per dinars i sopars. No
t’asseguro. I si caus o fas malbé la moto, la reparació la pagués tu. Entesos?
Si et va bé, comences ara. Si no, carda el camp, que tinc feina. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—En,
en, entesos —diu l’Ireneu mentre es planta a davant de la taula on seu l’home. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Com
et dius?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—I,
I, Ireneu Mallol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Jo
soc en Mario. Apa, tira cap al garatge a engegar la moto. El casc és a dins la
maleta.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Ja,
ja, ja sé qui ets. Ma, Ma, Mario Villegas. Un bo, bo, bord, com una ca, ca,
casa de pagès. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">El
cuiner se’l mira amb uns ulls com salers. No el reconeix. Cony de mascareta. De
sobte, l’Ireneu treu la navalla i clava la mà dreta d’en Mario a la taula
d’aglomerat barato. Aquest fa un crit tan llarg i exagerat, que l’Ireneu té la
sensació d’estar veient altre cop una pel·lícula d’en Tarzan de les d’en Johnny
Weissmuller. En Mario es recaragola com un pop acabat de pescar i es posa a
plorar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Ho,
Ho, Hòstia, Mario. No, no, no siguis tita fluixa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Si
us plau, si us plau! Ai! Ai! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Co,
co, com m’agrada sentir-te di, di, dir aquestes paraules. Bavós covard.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Per
què m’ho fas, això? Qui ets?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—J,
j, ja no recordes co, co, com et diverties a costa meva a l’, l’, l’institut, malparit?
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Tranquil,
Mallol. Si us plau! No em facis més mal. Si us plau! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—E,
e, em vàreu martiritzar, fi, fi, fins que vaig ca, ca, canviar de centre. Ho,
ho, a hores d’ara encara en pa, pa, pateixo les conse, conse, conseqüències, de,
de, desferra humana! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Era
en Ramos! Ell és el culpable. Ens tenia a tots acoquinats. T’ho juro. Era ell
el que remenava les cireres. I si no obeíem, anava per nosaltres. Soc una
víctima com tu, Mallol! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—A,
a, ara sí que m’has fet riure! U, u, una víctima, dius? Em va, va, vàreu
traumatitzar de, de, de tal manera, que la, la, la solitud era el me, me, meu
únic consol: una, una, una solitud profunda, fo, fo, fosca, morta. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Em
sap molt de greu, nano! Perdona’m. De debò. Si vols, a la caixa hi ha dos mil
euros. Agafa’ls. Són per tu. I també et regalo el meu cotxe. És un León que
encara no té dos anys. No tinc res més. El restaurant és de lloguer. Per
favor... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Qu,
qu, quanta generositat venint d’un cu, cu, cuc de terra com tu. Ets, ets, ets
l’últim de la llista, sap? I, i, i ho pagaràs com els, els, els altres. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">D’una
gambada, l’Ireneu es posa al darrere en Mario, li embolica un sogall al voltant
del coll i estira tan fort com pot. La cara del cuiner, congestionada, primer
es posa vermella i després morada. En Mario gruny, tira coces i prova de
desfer-se de la presa de l’Ireneu amb l’única mà que té lliure. Però és inútil.
Acaba sucumbint i afluixant els esfínters. Aleshores, l’Ireneu embolica el
cadàver amb un hule llardós de quadres blancs i vermells i el carrega al
maleter del cotxe. Abans de marxar, aprofita per buidar la caixa. De fet, els
hi acabaven de regalar, aquells calés. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Surt
de Miami Platja en direcció nord. Anirà cap a Barcelona, o a Girona o a Figueres.
Ara mateix, li sua la polla. Condueix d’esma. Mentrestant, es deixa seduir pel
lirisme de la música que escolta. Lacia Ch’io pianga. Rinaldo. George Frederic Händel.
Aleshores, l’envaeix una agradable sensació de pau infinita. Per fi ha acabat
la feina. Ara ja podrà començar a viure de debò. Sense arrossegar pesades motxilles
del passat. I sap del cert que ja no quequejarà mai més.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNEOKyLriFwm5Qt50nm597dZAD8XiNQqjYZ00wAdrRe6al1tHfo63iPlPiquYi98NCqfdOs5zt44SY1-vVHAiPc_wIWTbxZ3qUqCn_9BwRh5lpt1ZbWIl-J_p9cHdy1VbBf8KhdvcmY8dkdCOetecqXvXn2oT7OEad8jSBb4sKf18tKNdUJEcmfivQ/s6000/connor-houtman-7YUChdzuO-I-unsplash.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNEOKyLriFwm5Qt50nm597dZAD8XiNQqjYZ00wAdrRe6al1tHfo63iPlPiquYi98NCqfdOs5zt44SY1-vVHAiPc_wIWTbxZ3qUqCn_9BwRh5lpt1ZbWIl-J_p9cHdy1VbBf8KhdvcmY8dkdCOetecqXvXn2oT7OEad8jSBb4sKf18tKNdUJEcmfivQ/w427-h640/connor-houtman-7YUChdzuO-I-unsplash.jpg" width="427" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;"> Foto de <a href="https://unsplash.com/es/@connorhoutman?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Connor
Houtman</a> en <a href="https://unsplash.com/es/s/fotos/glovo?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Unsplash</a>
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-35852921267608298432022-04-23T10:25:00.000+02:002022-04-23T10:25:59.500+02:00Un tip de riure<p> </p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">És impossible
predir el futur. I qui et digui que ho pot fer, et vol prendre el pèl o els
diners. O tot junt. Però el món és ple de gent que perd l’oremus per descobrir
el seu esdevenidor. Sobretot per por o per incertitud. Oprimits pel turment, es
tornen enzes i es deixen fotre pel primer llest que els hi diu el que volen
sentir. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L’Ernest du un
fulletó petitet, i ple d’errors, que és d’un pretès doctor de cognom exòtic que
promet solucions per tots els sofriments. Un dolor punyent constreny el cor de
l’home perquè les conclusions d’un informe mèdic li posen un funest destí de
pocs mesos. Moix, decideix inquirir més opinions i creu que el remeier és
l’opció que li convé. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El vident el rep en
un pis vell, curull d’espelmes. L’encens ho omple tot de perfums peregrins i
pregons. Compungit, l’Ernest li diu quin és el seu suplici. L’endeví <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>emet un conjur primitiu mentre es mou tot vol
del client. Tot seguit, pren pells de serp, urpes de mussol, budells de lletó i
escorpins negres, per fer-ne un ungüent prodigiós. I després ungeix l’Ernest que,
obedient, té els ulls clucs i no diu ni piu, immers en el moment hipnòtic que
viu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="color: #666666; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El timbre del
telèfon mòbil del xicot interromp el culte. El sorter, sense embuts, gruny
renecs en zulú. L’Ernest, vermell de rubor, respon. És l’infermer del centre
mèdic. Li refereix que l’informe que té ell, no li correspon. Un equívoc en els
cognoms és l’origen d’un error inconscient i penós. Li diu que ell només té el
colesterol un xic per sobre del límit. L’Ernest, enjòlit, obre el broc del
riure sense contenció. Fins que el cor, cruixit dels ensurts i els esforços, diu
prou i el noi es mor. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht0ZbsnHEEp3Qoq46d6Aerv4QRqsT9RrUHJpvACPcGTYZck6VtkqbjEfKyWuN3PUtqg0BNR1HWpaL5Tja4esd3-1kDxjrGCh6ZFHDvkigH-c3Qz5PZf003JmDTtgKXu6Pog62TGNmOH2cOOt-3MXU9gYQ281lDWe8D317hKNbgDamD3qlcYlk--mKS/s3999/michael-dziedzic-X0UrDOiHaS0-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3999" data-original-width="3143" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht0ZbsnHEEp3Qoq46d6Aerv4QRqsT9RrUHJpvACPcGTYZck6VtkqbjEfKyWuN3PUtqg0BNR1HWpaL5Tja4esd3-1kDxjrGCh6ZFHDvkigH-c3Qz5PZf003JmDTtgKXu6Pog62TGNmOH2cOOt-3MXU9gYQ281lDWe8D317hKNbgDamD3qlcYlk--mKS/w504-h640/michael-dziedzic-X0UrDOiHaS0-unsplash.jpg" width="504" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span lang="EN-GB" style="text-indent: 35.45pt;">Photo by </span><span lang="ES" style="text-indent: 35.45pt;"><a href="https://unsplash.com/@lazycreekimages?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText"><span lang="EN-GB" style="color: blue; mso-ansi-language: EN-GB;">Michael Dziedzic</span></a></span><span lang="EN-GB" style="text-indent: 35.45pt;">
on </span><span lang="ES" style="text-indent: 35.45pt;"><a href="https://unsplash.com/s/photos/glass-ball?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText"><span lang="EN-GB" style="color: blue; mso-ansi-language: EN-GB;">Unsplash</span></a></span></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-72112159603500873502021-12-21T16:28:00.000+01:002021-12-21T16:28:16.342+01:00Un Nadal a casa els avis<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">L’Enric
Verdaguer Gratacòs té cinc anys i no ha fet cagar mai el tió. Tampoc ha anat
mai a veure els Pastorets, ni a esperar els Reis. De fet, a casa seva mai no celebren
Nadal. Tampoc Sant Joan, ni la Castanyada. El pares del vailet, que són
investigadors astrofísics, no fan cabal de les celebracions fruit de la tradició
religiosa perquè, segons ells, no tenen cap base racional i empírica. Val a dir
que el nen ha crescut feliç envoltat de telescopis, mapes estel·lars, maquetes
de naus interplanetàries, documentals d’en Carl Sagan i llibres sobre l’espai
exterior.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Com
que els progenitors de l’Enric havien de participar en una expedició científica
durant el solstici d’hivern, tan bon punt l’infant va acabar l’escola, el van deixar
a casa l’àvia Flora i l’avi Fèlix. Els iaios estaven feliços com unes
castanyoles perquè podrien passar un Nadal amb el net, i fer-li una immersió en
els costums «tradicionals». <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">El
primer dia, de bon matí, avi i net van pujar fins a Riu Major amb l’objectiu de
triar un bon tió; i, de passada, mirar si encara quedava algun rovelló per
aquells verals, que no se sap mai. Mentre caminaven, en Fèlix, entusiasmat, explicava
a l’Enric com havia de ser el soc que buscaven. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—El
secret és que els follets del bosc hagin niat en algun moment a dins del tronc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Avi,
un tros de fusta no pot fer caca, mai de la vida, perquè els arbres no tenen
aparell digestiu. I tampoc no hi ha cap ésser viu que cagui regals i
llaminadures. A més a més, els follets són uns personatges de ficció. No
existeixen. Cap investigador n’ha vist mai ni un. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Això
no vol dir pas que no n’hi hagi, noiet. Només que són uns mestres amagant-se. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Al
sota d’uns castanyers força vells van trobar una soca que en Fèlix va qualificar
d’ideal. Feia uns sis pams de llargada i gairebé tres, de diàmetre. Era més
aviat ovalada i tenia l’escorça llisa. De tornada cap a casa, l’avi va comentar
a l’Enric que quan arribessin havien de deixar el tió a la vora el foc. Després
abrigar-lo amb una manta que guardava l’àvia de quan el seu pare era petit; i,
tot seguit, atipar-lo de mandarines. El vailet deixava dir a l’avi mentre se’l
mirava amb condescendència. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Abans
de sopar, l’Enric va ajudar l’àvia a acabar de muntar el pessebre. Es recreava escampant
figueretes per aquell petit escenari. Fins que va descobrir al caganer. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Això
de Nadal és molt xocant, àvia. Hi ha molta caca!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">El
tip de riure que es va fer la Flora va ser antològic. Malgrat que va provar
d’explicar-li l’origen del caganer i el tió, van acabar buscant-ho tots dos
junts a internet, amb la tauleta. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Entre decorar la casa, anar a comprar i
preparar els àpats nadalencs, tots tres van estar atrafegats de valent els
següents dies. El tortell, el torró i les neules van ser tot un descobriment
per l’Enric i van despertar el costat llaminer del xicot.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">En
aquestes, que, la vigília de Nadal, a l’hora d’esmorzar, el noi va deixar
bocabadats als avis contant-los de gran volia ser astronauta i contactar amb
alguna civilització extraterrestre, perquè estava convençut que no estàvem sols
a l’univers. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Aquesta
sí que és grossa! Els follets no existeixen, però els marcians, sí —va
exclamar-se l’avi.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Els
pares diuen que hi ha moltes probabilitats estadístiques de trobar vida
intel·ligent a la Via Làctia i a les galàxies veïnes —va argumentar el noiet
amb aplom. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">La
Flora i en Fèlix es van mirar amb preocupació. Ja els hi agradava tenir un net tan
espavilat. Tanmateix, els hi feia molt poca gràcia sentir l’Enric parlar d’aquella
manera, que semblava més un home gran que no pas un marrec de cinc anys. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Aquella
tarda, quan ja fosquejava i avi i net es disposaven a endollar les garlandes de
llum que havia penjat a la façana del jardí, va topar de cares amb dos
individus diminuts, vestits amb roba tornassolada i un casc com de motorista, del
mateix de color. Eren d’una mida semblant als nans de terrissa que l’àvia tenia
escampats entre les flors dels parterres. Tots quatre es van quedar glaçats de
l’ensurt. Al cap d’uns segons de silenci incòmode, un dels éssers va saludar
amb un efusiu «Salut hi hagi!». L’avi, amb uns ulls com dos salers, va
contestar «Com va això?» amb veu de compromís. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Parleu
català els extraterrestres? —va demanar el net. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Ens
comuniquen per telepatia en la llengua de l’interlocutor gràcies a un giny que
portem integrat al casc. T’estalvies molts malentesos quan ets de vacances —va
respondre el visitant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Feu
turisme al meu jardí? —va exclamar en Fèlix—. Ara pla! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—En
realitat estem de viatge nuvis —va matisar l’altra criatura—. Ell és en <a name="_Hlk90402393">D1d4c</a> i jo la 1v3t. Fem un creuer pel sistema solar. Resulta
que avui hem baixat fins al vostre planeta a fer una excursió i quan hem tornat
al lloc on havien deixat el transport, no hi era. I l’estem buscant.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Els
sensors ens indiquen que és a dins d’aquesta construcció —va afegir el primer organisme.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Doncs
és casa meva. Si us puc ajudar en res? —va reblar en Fèlix, que ja començava a
tenir la mosca al nas.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Els
extraterrestres van entrar decidits a dins de l’habitatge igual que un parell
de gossos seguint un rastre i van anar directes a la sala d’estar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Mira’l,
D1d4c. És aquí! —va exclamar la 1v3t, tot assenyalant el tió.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Us
en guardareu bé prou de tocar el tió —va protestar en Fèlix. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—Quina sort! Ja em veia avisant a
l’assistència en viatge i essent la riota del creuer —va afegir en D1d4c. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Atreta
per la conversa, l’àvia va entrar a la sala d’estar, tot eixugant-se les mans
amb un drap de cuina. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—No
sabia pas que havies convidat amics a fer cagar el tió, Enric. Arribeu al pic,
nois, perquè estic fent xocolata desfeta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Molt
agraïts —va respondre la 1v3t—, però amb els nervis, no em passaria res. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Davant
la mirada atònita de l’Enric i en Fèlix, els alienígenes van treure la manta de
sobre el tió, van obrir una porta en un dels costats i en D1d4c va entrar cap a
dins. Aleshores el tió es va sacsejar un moment, com si tremolés de fred, i
després es va aturar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—Està baix d’energia. Així i tot, em fa
l’efecte, que el podré engegar —va dir en D1d4c, traient el cap per
l’obertura—. Tenim el temps just per arribar al punt de trobada a l’hora
convinguda, o se’ns escaparà el creuer. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Veus!
—va rondinar la 1v3t— Si en comptes d’anar a veure muntanyes i a buscar bolets,
haguéssim anat a Barcelona, com va fer la meva germana, ara no estaríem aquí
empastifats. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Aquest
comentari te’l podries haver estalviat, xata, perquè no ajuda gens —va mastegar
en D1d4c.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Ai
las! Com vols que troben rovellons, si tot bitxo ve a buscar-ne —va rondinar en
Fèlix. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Serà
millor que engegui la nau a fora —va anunciar en D1d4c —. No voldria ser responsable
de si es fa malbé res d’aquí dins. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—I
al jardí, compte amb rostir els ciclàmens —va apuntar en Fèlix—, que són
acabats de plantar i la mestressa ens llevaria la pell a tots. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">En
D1d4c va consultar un dispositiu que duia al canell i va explicar que amb tan
poca energia, només tenien una oportunitat per arribar a la troposfera. Un cop
allà, però, estarien salvats perquè les forces gravitatòries ja farien la resta.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—En
cas de necessitat, sempre podem fer un pont amb la bateria del cotxe —va afegir
en Fèlix.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Un
cop el transport va ser a davant de la porta del garatge, la Flora va lamentar que
els visitants no es quedessin a berenar, tanmateix es va entossudir que
s’enduguessin un termos de xocolata desfeta i una bossa de melindros pel camí.
Viatjar sempre desperta la gana, segons ella. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Que
veniu molt sovint per la Terra? —va demanar l’Enric. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Amb
el canvi de moneda, ara sou un planeta molt atractiu pel turisme —, va
contestar la 1v3t. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—I
com és que mai no us hem vist, fins ara? —va afegir l’infant. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Gràcies
al nostre camuflatge! —va aclarir ella. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—No
sé com us podem agrair aquest favor tan gran—va comentar en D1d4c. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Doncs
ara que ho dius —va exposar en Fèlix tot assenyalant al net—, l’Enric voldria mantenir
el contacte amb vosaltres. De gran vol viatjar per l’espai.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">En
D1d4c va allargar una mena de galeta daurada al vailet, i va indicar-li que
allò era un mòdul de comunicació que permetria que poguessin sempre que en tinguessin
ganes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Un
cop la parella d’extraterrestres va ser a dins de la nau, aquesta es va
il·luminar i, brunzint, va guanyar alçada a poc a poc. Quan va ser un tros més amunt
dels fanals del carrer, suspesa a l’aire, va vibrar una dècima de segon i,
aleshores, va sortir disparada, cel enllà, deixant una estela prima i blanca, igual
que un estel fugaç. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Els
tres humans es van quedar un moment en silenci, contemplat el magnífic cel nocturn
de desembre, fins que la Flora va sospirar i va murmurar: «Han marxat amb tanta
pressa, que no hem pogut ni desitjar-los bon Nadal». <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Que
et sembla, senyoret? Has vist com sí que el tió porta regals? —va apuntar
l’avi, mentre picava l’ullet al net.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Saps
que, avi? —va reflexionar l’Enric amb posat circumspecte—. Com que això que ens
ha passat no s’ho creuran ni els pares, que et sembla si busquen un tronc, l’abriguem
amb la manta i, abans de sopar, l’estovem ben fort perquè ens cagui moltes cigarretes
i monedes de xocolata, i també torrons? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiHJaCGLUoo66IHApt8SNL3B6DYyBgn8oINMaEVPAZEd6Hjd2BJ4lbt5wE9TkP0QWyqIDHDwOgTrKUCBtKkGu6kosaloGGj0_4w1BpZmmxIj4Uo8Cy_gil3XuOZp44dQTL5TikU2kmYpafW8DCZtUL7CqfVRoYEXL6KUTcOHkDQNkFYAeZvSKs9xlvc=s3648" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2432" data-original-width="3648" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiHJaCGLUoo66IHApt8SNL3B6DYyBgn8oINMaEVPAZEd6Hjd2BJ4lbt5wE9TkP0QWyqIDHDwOgTrKUCBtKkGu6kosaloGGj0_4w1BpZmmxIj4Uo8Cy_gil3XuOZp44dQTL5TikU2kmYpafW8DCZtUL7CqfVRoYEXL6KUTcOHkDQNkFYAeZvSKs9xlvc=w640-h427" width="640" /></a></div><br /><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;">Photo by <a href="https://unsplash.com/@sebalatorre?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Sebastian
Latorre</a> on <a href="https://unsplash.com/s/photos/log?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Unsplash</a><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"><o:p> </o:p></span></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-14551083662687566002021-10-28T18:58:00.002+02:002022-04-28T13:01:42.097+02:00Autoestop <p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Eres conscient
que et podia venir, però has pensat, què carai! Les ganes de festa han pogut
més que la precaució i que els advertiments de la mare. Tampoc sabies del cert
quan seria. Aquest vespre, demà o demà passat. Perquè mai t’has preocupat
d’apuntar-t’ho, tal com et recomanen a casa. Has procurat sempre que no et
condicionés la vida. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Avui només
tenies al cap que era la revetlla de Sant Joan i que necessitaves esbargir-te, tant sí com no. Et repeties a tu
mateixa que estaves tipa de confinaments, quarantenes, classes en línia i
exàmens. Que volies recuperar la vida que el cony de plaga bíblica t’havia
robat. Enyoraves tornar a alternar amb gent de la teva edat i fer les coses que
fa la gent de la teva edat. Perquè només s’és jove un cop a la vida. Creies que
la nit seria rodona si tenies la sort de coincidir amb en Jordi i que estigués
per tu encara que fos un moment molt curt.
<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Estrenes
el vestit i les sandàlies. Has anat a la perruqueria. Et trobes atractiva com
mai. Amb la colla, heu aconseguit una bona taula a la guingueta de moda. A
tocar de la platja. El discjòquei punxa aquella música que t’agrada tant.
Balles amb delit. Els combinats et semblen els més exquisits del món. La
companyia és agradable i la conversa, distesa. Has vist arribar en Jordi amb
els seus amics. La temperatura és ideal. La llum platejada de la lluna plena es
reflecteix sobre un mar encalmat. La vetllada s’acosta molt a la perfecció.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"> Aleshores es desperta aquella cosa a dins teu.
«Punyeta, que inoportuna», penses. Són les petites punxades que coneixes a la
perfecció. Com si un estol d’agulles minúscules se’t clavessin al ventre. I,
tot seguit, es desclavessin i es tornessin a clavar. Desitges de tot cor que no
passi d’aquí, perquè vols continuar gaudint del sarau. Encara no has pogut ni parlar
amb en Jordi. Procures fer bona cara, però les fiblades arriben persistents com
les onades a la sorra. Amb el pas de l’estona, lluny d’afeblir-se, van guanyant
intensitat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Busques
a dins de la bossa de mà i no hi trobés el necesser. Te l’has deixat a sobre el
llit. Merda! Ara lamentes la decisió poc madurada i haver marxat de casa massa
de pressa. Com més avança la nit, més et costa de dissimular el patiment. Ets
conscient que no tens cap més remei que tornar a casa. Abans no t’arribi de
debò. Ara tot són presses. Descartes trucar a la mare perquè et vingui a
buscar. Tardaria massa. Tampoc vols esgarriar la nit a les amigues i els hi
dius que ja t’espavilaràs. Surts a buscar un taxi, però resulta que no dus prou
diners. No tens més remei que fer dit.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">El
tercer cotxe que passa s’atura. El xofer afirma que et portarà. Malgrat la cara
de merda d’oca que fas. Quan puges al vehicle ell t’assegura que et coneix i
que sou veïns. No recordes haver-lo vist mai. Però ara mateix, t’és ben igual.
Només vols que et dugui fins a casa amb urgència. Sense els calmants, les
burxades et deixen al llindar del mareig. Cap vegada no havia sigut tan fort
com aquesta nit. Sort que dus vestit, perquè els muscles et tiben, com si
haguessin d’explotar. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">En
aquestes que li supliques que faci via, perquè et trobes fatal. Tens la gola
seca i la llengua encartonada. Baixes la finestra perquè et falta l’aire. Llavors,
et demana si és per culpa d’haver begut massa o d’haver pres drogues. Respons
que no és ni una cosa ni l’altra. Que el que et passa és de molt mal explicar. Tanmateix,
no té res a veure amb una simple borratxera. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">T’adones
que no et treu els ulls sobre. Et repassa de dalt a baix una vegada i una altra.
Amb impudícia. Despullant-te amb la mirada. En altres circumstàncies li recriminaries.
Tot i això, avui no estàs per orgues. Ja voldries ser a la teva habitació.
Notes el martelleig del cor a les temples. Els fogots, ara, són més intensos.
Bulls. Voldries plorar de dolor, però no et surten les llàgrimes. Prems fort la
bossa contra l’abdomen provant de contenir el sofriment. Acluques els ulls,
aclaparada.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Aleshores,
notes que el cotxe s’atura en sec. Desclous les parpelles. No saps on ets.
Estàs atordida. El cos sencer et crema. L’esmorteïda llum del quadre de
comandaments il·lumina el rostre desencaixat d’ell. Demanes, espantada, que què
hi feu allà. Que, si us plau, faci el favor de dur-te a casa. En aquell moment,
et contesta, entre dents, que has de pagar-li el viatge. Et posa un ganivet al
coll. Li implores que no faci ximpleries. Que no vols que ningú prengui mal.
Afegeixes que un cop al teu domicili li donaràs diners, el mòbil, o el que desitgi.
I que, per descomptat, no ho explicaràs a ningú. Et diu que callis. T’insulta. Afirma
que el preu ets tu. El teu cos jove i turgent que no li vols oferir de bon
grat. Et torna a insultar. Assegura que, a més a més, et mereixes un càstig
exemplar, per anar pel món escalfant les braguetes dels homes indefensos com
ell. T’aconsella que t’hi posis bé i t’adverteix que és inútil demanar ajut,
perquè allà al mig no et sentirà ningú. Tira el teu seient enrere. Se’t llença
al damunt. Prova d’esparracar-te el vestit i la roba interior. Lluites. Sense
èxit. Estàs esgotada. T’immobilitza. Prova de penetrar-te. Matusser. Et fa mal.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"> Llavors passa el que havia de passar aquella
nit i tu provaves d’evitar: Arriba ella. I quan ho fa, tu t’esvaeixes. Li
cedeixes tot el camp. I ella reacciona amb contundència. Llaça una primera
urpada, que ell encaixa amb sorpresa. Quan rep la segona, s’arronsa, esporuguit.
Amb la tercera surt rabent del cotxe, ferit i aguantant-se els pantalons amb
les mans. Ridícul. Intenta fugir d’allà cames ajudeu-me, però no va gaire
lluny. Ella és una caçadora implacable i experta. L’encalça. Gairebé sense
córrer. Jugant amb la presa. Com si empaites un conill gammat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Ara és
ell qui demana clemència. De genolls. Desconcertat per tal com han anat les
coses. Plorant. Aterrit davant d’aquells ulls grocs, encesos com tions infernals,
que l’apamen. Inexorables. Acovardit pels ullals esmolats que li mostra ella,
mentre gruny, amenaçadora, ensumant-li la por. Ell li suplica, entre llàgrimes,
que el deixi marxar. Que tingui pietat. Que, tot plegat, ha estat un mal entès
i que no li volia fer cap mal. Ell ignora, infeliç, que els depredadors de debò
desconeixen la clemència.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"> </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">Empesa
per una fam primitiva, insadollable, ella s’hi abraona amb una fúria tan antiga
com el món. Mossega, arrenca, estripa, queixala, trenca, rosega, devora. Fins a
convertir la captura en una carcassa pelada. Quan ha acabat, ella s’aixeca
sobre les potes del darrere i udola a la lluna agraint-li la bona cacera.
Després marxa d’allà rabent. Al galop. Sense mirar enrere.</span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;">
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Els
crits que pugen de la piscina et desperten. Tens la sensació que t’ha passat per
sobre un tràiler, dues o tres vegades, com a mínim. Recuperes el mòbil de la
bossa. És ple de missatges de les amigues demanant si vas arribar bé a casa. Si
ja et trobés bé. Contestes tots els xats amb monosíl·labs. Mentre et dutxes un
garbuix de records esparsos de la nit anterior afloren al teu cap. Com
foguerades inconnexes fruit d’un malson. Tens el cap tèrbol, encara. T’amoïna.
A davant del mirall, i en veu alta, fas la promesa solemne de no sortir mai més
quan t’hagi de venir. Llavors, sents a la mare que et crida per anar a dinar.
Amb la veu ronca, contestes que baixes de seguida, perquè tens una fam de llop.
O, pot-ser és de lloba?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VZDZd5g2_Sc/YXrV7nTkBiI/AAAAAAADUzQ/H23pNLtsZlEUdf8vNk4EDyfUoa1a8VW-wCLcBGAsYHQ/s2048/christal-yuen-ErM56w1W2NY-unsplash%2B%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="426" src="https://1.bp.blogspot.com/-VZDZd5g2_Sc/YXrV7nTkBiI/AAAAAAADUzQ/H23pNLtsZlEUdf8vNk4EDyfUoa1a8VW-wCLcBGAsYHQ/w640-h426/christal-yuen-ErM56w1W2NY-unsplash%2B%25281%2529.jpg" width="640" /></a></p><p></p><span style="text-indent: 47.2667px;">Photo by </span><a href="https://unsplash.com/@dearskye?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText" style="text-indent: 47.2667px;">Christal Yuen</a><span style="text-indent: 47.2667px;"> on </span><a href="https://unsplash.com/s/photos/wolf-woman?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText" style="text-indent: 47.2667px;">Unsplash</a>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-67983873254891638312021-10-20T18:19:00.001+02:002021-10-25T15:50:09.814+02:00A sota el llençol<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">M’agradaria
saber qui és aquesta dona que em mira amb posat circumspecte. Déu n’hi do la
repassada que m’ha fet. Com si m’hagués de fer un vestit a mida. Fins a l’últim
racó, ha ullat. Sort que sempre vaig net i polit. Ho faig per precaució. No se
sap mai que et pot passar. La mirada d’ella m’inquieta. Tot i que em
neguiteja molt més no poder-me moure. Voldria demanar-li si ella sap perquè m’he
quedat així. Glaçat com una estàtua. Però no soc capaç de badar la boca. Ara em cobreix
amb un llençol. M’amoïna, tot plegat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">És
ben cert, que l’últim mareig no ha sigut com els altres. Ha estat estrany. Més intens
i llarg. Quin fred fa al damunt d’aquesta llitera. Diantre! I el llençol és prim com un paper de fumar. No m’abriga gens ni mica. De bon grat li demanaria una manta
a la senyora. I de passada que també em destapes la cara. Però no sé si encara
és per aquí. Provo de cridar-la i no em surten les paraules. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ara és un home qui aixeca el llençol. Calla,
que li demana a ella a quina hora m’he mort! Vatua la pell d’una grua! Resulta
que he estirat la pota. Ara ho entenc tot. Vaja! Quina mala jugada. És que no
me’n sé avenir! Sempre he tingut clar que un dia o un altre havia de passar per
aquest tràngol. Que no em quedaria per llavor. Tanmateix, ara que hi soc pel
mig, és un sarau de mal pair. Tant de bo algú m’hagués dit que morir-se és
això. Estar preparat sempre ajuda. Ho entomes tot molt millor. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Suposo
que m’hauré mort d’allò que m’havien de fer proves a final de més. Com dimonis
es deia? Ho tinc a la punta de la llengua. Sort que el metge de capçalera em va
dir que no patís perquè no era res greu. Quin savi pollastre està fet. Ara ho
recordo: Catalèpsia. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ep! Em treuen el llençol de sobre. I em miren tots dos amb insistència. Ella li
diu: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>«Tot a punt per a l’autòpsia,
doctor. Procediu amb la primera incisió …»<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-J2fQsLfEnbs/YXA_J3Z2NfI/AAAAAAADUqU/oa9rpadkLccpUfyzuqXi4kT7Btuq7hhjwCLcBGAsYHQ/s2048/national-cancer-institute-701-FJcjLAQ-unsplash.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-J2fQsLfEnbs/YXA_J3Z2NfI/AAAAAAADUqU/oa9rpadkLccpUfyzuqXi4kT7Btuq7hhjwCLcBGAsYHQ/w640-h640/national-cancer-institute-701-FJcjLAQ-unsplash.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Foto del <a href="https://unsplash.com/@nci?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">National Cancer Institute</a> a <a href="https://unsplash.com/s/photos/surgery?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Unsplash</a><br /></span><p></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-15332954376881083152021-09-17T17:51:00.000+02:002021-09-17T17:51:17.022+02:00La transmissió del coneixement <p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">—Tot i no tenir-nos franquesa, fa anys que ens coneixem,
Llibori. No debades les nostres famílies han estat veïnes d’ençà que el món és
món. Descomptant un assumpte de llindars d’abans de la guerra, que ara no ve al
cas, però que un dia o altre haurem de solucionar; o aquell desagradable
incident d’uns conills que es van escapar de casa vostre i el gos de casa va deixar
al seti, podem concloure que la correcció ha presidit tothora la relació entre
ambdues nissagues. Un fet, per cert, molt destacable a Riu Major, donat que els
Capbreu sempre heu estat de pensament conservador i catòlic; mentre que els
Puigpelat ens hem mogut tota la vida dins l’òrbita del radicalisme rabassaire i
ateu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»Vaig filar el tema que avui ens ocupa fa molts anys. Així
i tot, em vaig mossegar la llengua. Nonet, perquè has de moure borina en aquest
afer, vaig pensar. A tu no et fa ni fred ni calor, per tant, t’ho guardes al
pap i tal dia farà un any. Ara bé, us equivocaríeu de mig a mig si us penseu
que tinc pa a l’ull pel sol fet de no haver aixecat mai alerta sobre el punt en
qüestió. Per ser-vos sincer, el cas se m’havia fet lleuger de passar tots
aquests anys. Gairebé invisible. Fins ara, que la necessitat particular ha
forçat un canvi en el meu posicionament. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»Vull que quedi clar, d’entrada, que no vinc pas a parlar
amb vós com a lletrat, sinó com a persona que destaca pel seu exquisit sentit
comú i capteniment discret. Ara mateix, fora dels més propers, ningú al poble
té ni la més remota sospita dels tràfecs que estem passant a casa de portes
endins. I, pel bé de tots, soc del parer que ha de continuar així. A cap ens
agrada estar en boca de les tertúlies als cafès, a les perruqueries i a la cua
del pa. Només faltaria. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»Per anar encarant la conversa, voldria que sabéssiu que
no vaig fer com Sant Pau, que va haver de caure del cavall per veure la llum.
Un servidor va anar lligant caps amb el pas dels anys. Ajuntant petits detalls
esparsos, espigolats amb paciència d’aranya, fins a fer-ne un mosaic sencer.
Que consti que moltes peces no les vaig saber encaixar de primeres. Opino que per
falta de maduresa, o de pesquis. Malaventurat. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»Com deveu recordar, som de la mateixa quinta, vós i jo,
i vàrem anar junts a estudi des del parvulari fins al batxillerat. Vaig perdre
el compte dels cops que la vostra mare va enviar a la minyona a casa nostra per
si us podíem deixar els meus quaderns, perquè vós els havíeu extraviat o us
havíeu oblidat de copiar l’enunciat d’algun problema. La vostra vida aleshores girava
al voltant del futbol. L’escola us era sobrera. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»És de domini públic que quan aquell entrenador foraster,
de qui ara no recordo el nom, us va cridar al primer equip de l’Atlètic Rierenc,
el vostre rendiment acadèmic va patir una caiguda en picat. Coincideix en el
temps amb la històrica remuntada a la classificació que va tenir el conjunt local,
afavorit per la vostra aportació golejadora. Reconec que als camps de la
comarca s’han vist poques cames esquerres com la vostra. Amb aquella finor i punteria.
De tota manera, qui té una edat sap que un diumenge, després d’un partit, juraria
que contra l’Alzinall, el vostre pare va entrar al vestidor que se l’enduien
els dimonis. A plena veu, us va prohibir calçar-vos més les botes fins que les
qualificacions no tornessin a la normalitat. Déu-n’hi-do la tempesta que es va
desfermar. Tinc entès, que el vostre avi, que al cel sigui, va retirar-li la
paraula, al vostre progenitor. A més a més, deien les males llengües que una
bona colla de socis del Rierenc van fer-li boicot, baixant a buscar consell
legal fins a Vilaplana, malgrat perdre un jornal només de baixar i pujar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»Per aquell temps va ser quan, una tarda que estava feinejant
a l’hort de casa, i passant per casualitat a tocar la tanca mitgera entre les
nostres finques, vaig sentir la veu del vostre avi que semblava com si estès
passant el rosari. Encuriosit, vaig mirar per un forat entre el canyís. La meva
sorpresa va ser trobar-me al senyor Arístides llegint en veu alta la llista
dels reis gots, assegut al bell mig del galliner. Però el més xocant de tot era
que les bestioles s’estaven quietes, atentes i fent rotllana al seu voltant,
igual que els alumnes a classe. Si en aquell precís instant em punxen, no em surt
sang de les venes. Havia sentit a dir als meus pares, que el vostre avi havia
introduït a Riu Major moltes tècniques agropecuàries innovadores per l’època. Així
i tot, i ja em perdonareu, vaig pensar que llegir llibres a l’aviram era de tocat
de l’ala. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»Fruit de les ganes de gresca típiques de l’edat
adolescent, l’endemà tornant d’estudi vaig córrer fins a la tanca a veure si es
repetia la història. Doncs sí. Els hi estava recitant totes les declinacions
del llatí. I l’endemà, els rius d’Europa. I l’endemà passat, les normes per l’accentuació
normativa dels diftongs. No ho vaig explicar mai a ningú. Ni als meus pares.
Més que res, per respecte cap a una persona gran. Ara bé, d’amagat em vaig fer
uns tips de riure monumentals.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»Recordo que la publicació dels resultats dels exàmens de
final d’aquell trimestre va ser tot un esdeveniment. Mai s’havia vist una
gentada tal a la porta de l’institut pendent de les notes. Bé, cal matisar que
l’expectació era només per saber les vostres i prou, donat que comprometien de
manera directa les aspiracions d’ascens de l’Atlètic. Vàreu treure unes
qualificacions de mocador i traca. Com si fos ara, veig a la directiva en ple
del club anant-vos a buscar a casa per acompanyar-vos en processó fins al camp
a entrenar. Aquell diumenge hi havia derbi amb l’Esportiu La Vall, que es va
endur un repàs dels que ha quedat als annals del futbol de la comarca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»Arran d’aquest fet, circulaven diferents teories pel
poble. La més estesa era que la directiva del club havia subornat en Tirs, el
conserge de l’institut, perquè us passés les preguntes dels exàmens. Haver
estrenat una bicicleta nova el mateix dia del partit amb l’Esportiu era
l’argument de més pes que brandaven. Un altre corrent d’opinió es decantava per
una conxorxa entre la junta del Rierenc i en Marcel Sala, el mestre de
gimnàstica, a canvi de les regnes de la banqueta del juvenil. I encara n’hi
havia una tercera, la més pregona, que embolicava a la vostra santa mare amb el
director. Ara tant se val.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»A la llarga, em vaig acostumar a sentir al senyor
Arístides cada dia llegint per les gallines. Ho vaig normalitzar com una
excentricitat més dels rierencs, que déu-n’hi-do la fama que ens atribueix la
premsa del cap i casal, per mor de la Tramuntana i les facècies d’algun dels
vilatans il·lustres. No puc negar, que en alguna ocasió aquella sonsònia també em
va servir a mi de repàs.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»Hi ha un fet, però, que em va fer ballar el cap molt de
temps, i, podríem assegurar que va ser el desencadenant de les meves sospites. La
vigília d’un examen de trigonometria cabdal per la nota final, us vaig venir a
demanar ajut. Per primer cop a la meva vida. Tot i cremar-m’hi les celles hores
i hores, no en treia l’aigua clara. Malgrat que vós us passàveu les tardes
entrenant i sense tocar un llibre, no tenia ningú més a qui recórrer. I, no sé
si recordeu, que en comptes d’estudiar, em vàreu convidar a sopar. Vàrem menjar
una truita d’espinacs. Molt bona. La Remei era una cuinera com n’hi havia
poques. Però ni després de l’àpat volguéreu repassar. Em diguéreu que, segons
el vostre avi, escoltant a classe, menjant un ou al dia i dormint les vuit
hores, ja n’hi havia prou per aprovar. El cas és que l’endemà, us vaig haver de
donar la raó, perquè la prova va ser bufar i fer ampolles. Tant la part teòrica
com la pràctica. De fet, només vàrem aprovar vós i jo. Ens van posar al quadre
d’honor i tot. Encara guardo la corbata que em van regalar els pares. Va ser la
primera de debò. Sense goma.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»Jo no soc cap llumenera, però tampoc em mamo el dit. Vaig
adonar-me que algun element extern i misteriós havia intervingut allà perquè,
de cop i volta, nosaltres dos ens convertíssim en un parell de genis de la
trigonometria. Un servidor encara hi havia posat algun colze, que vós no us
havíeu mirat ni les cobertes del llibre. Em vaig esprémer el magí una colla de
setmanes, sense fer cabal. Llavors, un dia se’m va acudir relacionar les
classes magistrals que pronunciava el senyor Arístides al galliner amb el
calendari d’exàmens del curs. Per estirar un xic més aquest fil, vaig tornar a
espiar al vostre avi i vaig descobrir que un cop finalitzada la seva
dissertació, passava a recollir els ous que les gallines havien post aquella
estona. Calla que no siguin aquests ous, el desllorigador de tot aquest embolic,
vaig pensar. Mentrestant, l’Atlètic va pujar a Preferent, a vós us va fitxar
l’Osasuna i tot darrere vàreu entrar a la Universitat de Navarra. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»En aquestes, que un matí que vaig anar a correus a enviar
un gir postal, vaig coincidir amb el vostre avi. Convindreu amb mi que si dues
persones sordes i amb el tel de la llengua trencat coincideixen en un local, és
normal que qui estigui al seu voltant pesqui la major part de la conversa. Que
quedi clar, que mai he estat un xafarder. Res més lluny del meu tarannà. Doncs
el senyor Arístides demanava a en Dionís carter si havia arribat un llibre anomenat
«<i>Tractat d’hipnosi aplicada a l’aprenentatge i les seves aplicacions en
l’ensinistrament d’animals</i>» i li va revelar que feia anys que experimentava
tècniques de mesmerisme amb les gallines. Vaig aixecar unes orelles de pam i
mig. Vet aquí, vaig rumiar, perquè les té tan quietes, les gallines, quan els
hi clava aquelles tabarres. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»Ja estem arribant al quid de la qüestió i us agraeixo que
no heu badat boca en cap moment. Resulta que el meu gendre, l’Hilari Escofet, està
preparant les oposicions per entrar d’empleat a l’Ajuntament. Suposo que sabeu
que treballa a la mina. Allà estant molt contents amb ell. És un noi molt
trempat, mal m’està el dir-ho. Però al jaciment, a tot estirar, pot aspirar a una
plaça de capatàs. Convindreu amb mi, que una feina a la casa de la vila li
permetrà assegurar un futur molt millor als meus nets i a la meva filla. I més
segur, també. Que allà baix a la galeria, mai se sap que et pot passar. Ell
mateix va quedar orfe de jovenet per culpa d’una metxa traïdora. El problema rau
en el fet que no tenim padrins que ens donin una empenteta. Ja esteu al cas que
no combreguem amb el règim. Aleshores, el noi no té cap més remei que estudiar.
Però en té un bull, sabeu? Ja de menut li costava la lletra. Doncs imagineu-vos
ara. Arriba al vespre a casa mort i rendit. Aleshores, el fill gran l’espera
per anar a jugar a pilota a l’hort. El petit, que està molt emparat, és de
plorar fàcil perquè, pobret, enganxa un còlic darrere l’altra. I quan la
mainada ja és al llit, a l’Hilari també li pesen les parpelles. Ja sabeu a
quina hora toquen la sirena per entrar a la mina. Amb aquest panorama, qui és
el maco que pot seure a davant d’un llibre i aprendre’s la lliçó.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»A mesura que s’acosta l’examen, la casa és un cau de
raons. Tots veiem que el més calent és a l’aigüera. I que farem salat. A fe de
Déu que abans l’Hilari i la Rosalia eren una parella molt ben avinguda. Ara, hi
ha ball de rams un dia sí i l’altre, també. Amb el cor a mà, em fa por que això
no acabi com el rosari de l’aurora. Ai las! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»El fet és que dissabte, mentre regava, em va venir una
pensada al magí. Com un cop de fusell. I vaig dir-me: Ca! Ves i seu un moment
amb el veí. El no ja el tens. Li demanes si fora tan amable de deixar-te unes quantes
d’aquelles gallines tan trempades que té ell. Durant el dia tu els hi llegiràs el
temari de les oposicions. Al capvespre recolliràs els ous que ponguin i en faràs
una truita per sopar. Llavors, quan el meu gendre se la cruspeixi, absorbirà
també tot el coneixement que ha retingut la volateria i que ha quedat emmagatzemat
a dins dels ous. Que, si no vaig gaire lluny d’osques, era tal com aprovàveu els
exàmens vós de jove, no? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">»I ara, Llibori! Es pot saber d’on diantre surt aquest
atac de riure vostre?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;"></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Rcac8lMSoPU/YUS4pGQkjLI/AAAAAAADSvA/saBp-C9H_csrhFSKp_Qkgo6z3LnK3eUaQCLcBGAsYHQ/s2048/obie-fernandez-KMDXqrESUuw-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1371" data-original-width="2048" height="429" src="https://1.bp.blogspot.com/-Rcac8lMSoPU/YUS4pGQkjLI/AAAAAAADSvA/saBp-C9H_csrhFSKp_Qkgo6z3LnK3eUaQCLcBGAsYHQ/w692-h429/obie-fernandez-KMDXqrESUuw-unsplash.jpg" width="692" /></a></div><br /><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> Photo by</span></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-language: FR;"> </span><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman",serif;"><a href="https://unsplash.com/@obiefernandez?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText"><span lang="FR" style="color: blue; mso-ansi-language: FR;">Obie Fernandez</span></a></span><span lang="FR" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-language: FR;"> on </span><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman",serif;"><a href="https://unsplash.com/s/photos/chickens?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText"><span lang="FR" style="color: blue; mso-ansi-language: FR;">Unsplash</span></a></span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><span style="mso-spacerun: yes;"></span><p></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-62974798454177948192021-08-02T11:45:00.002+02:002021-08-09T18:22:19.293+02:00EL TRIPLE MORTAL<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%;"><span style="font-family: times;">Qui
està de pega, fins i tot amb els collons ensopega, deia l’oncle Abdó. Quanta
raó tenia. És que d’ençà que m’he aixecat, que porto el parallamps de les
calamitats activat. Respirar. Has de respirar fondo, Fermí. Amb el diafragma.
En Gaspar sempre diu que així es calmen les tensions d’abans de l’actuació. Déu-n’hi-do
com em tremolen les mans. Espero que no ho vegi ningú més. Agafar aire, deixar
anar aire. Agafar aire, deixar anar aire. Doncs no em calmo. No hi ha manera. És
que quan em passa alguna desgràcia, me’n venen una tirallonga tot darrere. Ho
tinc comprovat. Com si tingués assignada una quota de fatalitat que he de
liquidar, per força, cada trimestre. Igual que els autònoms. Quina creu. Si
encara tenia lleganyes als ulls quan la Marga m’ha tirat barres avall que
dilluns se’n va dos anys a la universitat de Utah. Amb un cony de beca. I que,
donat el magre futur que tenen els investigadors aquí, hi ha molts números perquè
s’hi quedi. No m’ho podia creure. De la nostra relació no n’ha dit ni piu. Llamp
em mati! Des de l’institut junts i ara fuig cames ajudeu-me sense ni un trist per què. Tot darrere m’ha engaltat que la seva mare ja ha posat el pis a lloguer per
turistes, i he de marxar abans de final de mes. Així, sense temps per
entomar-ho. Amb un pam de boca oberta, m’he quedat. Es pot saber que punyetes
li he fet jo perquè em tracti com una merda seca de gos petaner? Que estrany se
m’ha fet tot quan he sortit al carrer. La ciutat anava més de pressa que mai. Els
sorolls m’arribaven com si tingués el cap a dins d’una galleda plena d’aigua. Grogui,
estava. Aleshores, aquella punyetera furgoneta groga fa marxa enrere i aixafa
totes les motos que hi havia al xamfrà, entre les quals, la meva. He hagut de
seure del cap-rodo que m’ha agafat. Sort que una bona ànima m’ha posat un cafè
als dits. Llavors, l’assegurança. Una mena de robot xerraire informant-me per
telèfon que tenia la pòlissa caducada. Em volia fondre. Sense canviar el to de
veu, ha afegit que no em podia ajudar i que tingués un bon dia. Un bon dia, tros
de maquinota del dimoni? Doncs ja em veus a mi, com un ximple, arrossegant una
vespa feta un nyap per mig Eixample. Ara, pel camí m’he cagat en els morts de
tots els empleats de l’asseguradora. I, per acabar-ho d’adobar, se m’ha acudit pujar
fins aquí a Nou Barris, amb l’autobús. Que al bus m’he trobat una mà que no era
meva a la butxaca dels pantalons dos cops. No em buscaven pas l’eina per
fer-m’hi pessigolles, no. Em volien fotre el mòbil. Així tinguin un bon còlic
nefrític. En aquestes que, entrant a l’Ateneu, la Isabel de la taquilla va i m’explica
que el programador d’un festival de circ molt conegut serà a la funció del vespre.
Mira, de cop i volta se m’ha capgirat l’esperit. M’ha fet la impressió que s’esvaïa
la borrasca de malastrugança. Sense moto, ni calés per arreglar-la, ni pis on viure,
ni tampoc xicota. Però un petit raig de sol ja passava entre aquell eixam de
núvols negres. Al·leluia, al·leluia! Sí? Doncs merda al gec. Quan he sentit en Camil
cridant a dins el camerino que havíem de fer el triple mortal, i els altres
aplaudint-lo, m’han caigut els elàstics. Però, beneïts, si només l’hem provat
als assajos i ens ha sortit com el cul. Ni cas. M’han fet callar i m’han
tractat de covard i aixafa guitarres. Volen donar el do de pit. Colla d’estúpids.
Ostres, la música. Ja ens toca. Fem la rotllana, ajuntem les mans i cridem «Melindros».
Els batecs del cor em retrunyen al cap. Suo a raig. Ara s’obrirà el teló i sortirem
a la pista corrents, amb una rialla a la cara. La meva és de pànic. </span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><o:p></o:p></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-JOJrTSw0NCM/YQe801Ea3hI/AAAAAAACd-0/LkjRPReBcZgGZXkUH2yeMC9bFn6206YTwCLcBGAsYHQ/s2000/zorella_lg.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1611" data-original-width="2000" height="517" src="https://1.bp.blogspot.com/-JOJrTSw0NCM/YQe801Ea3hI/AAAAAAACd-0/LkjRPReBcZgGZXkUH2yeMC9bFn6206YTwCLcBGAsYHQ/w640-h517/zorella_lg.jpg" width="640" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><br /></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-61468913703912515432021-04-22T11:35:00.000+02:002021-04-22T11:35:29.532+02:00El Primer dia<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">En
Pere arribà al taller deu minuts abans de l’hora de començar. No era qüestió de
fer tard el primer dia. Només posar-hi els peus, en Nicetu, l’encarregat, li
allargà una escombra i li engegà un lacònic «Au va», acompanyat d’un moviment
del cap en direcció al fons de l’obrador. L’aprenent s’hi va posar a l’instant.
L’entusiasme suplia la manca de traça.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Quan
tocaven les vuit, arribaren dos homes joves i un altre amb aspecte de ser més
gran. Els tres fitaren de reüll al xicot mentre es posaven a la feina.
Tanmateix, cap va dirigir-li la paraula. Sota la sorruda mirada d’en Nicetu,
tothom anava a la idea i, en pocs instants, el brogit del quefer omplí el
local. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">La
fortor dolcenca de la cola omplí els narius d’en Pere mentre escombrava. Li
faltaven ulls per descobrir tantes coses noves. Les piles de llistons, llates i
taulons de totes mides. Les eines de formes sorprenents penjades a les parets.
L’eixordador xiulet de la serra de disc. L’enorme prestatgeria plena de
calaixos numerats. De tant en tant, s’embadalia contemplant feinejar dels
operaris i s’imaginava a ell mateix, de gran, treballant la fusta amb la
mateixa destresa. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">La
rutina es trencà quan entrà corrents a l’establiment un nen que duia una nota
als dits. L’encarregat la llegí, esbufegà i, mirant al sostre, remugà uns segons.
Aleshores, manà al fuster més gran que anés a buscar el carro i que hi
carregués el bagul més gros que hi hagués al magatzem. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Havia d’anar a recollir a un tal Xicu
l’Encebat, que acabava d’estirar la pota a Ca la Francesa. «Vosaltres dos aneu
amb ell», va afegir en Nicetu assenyalant a un dels empleats joves i en Pere. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Poca
estona més tard, els tres recorrien els bulliciosos carrers de la localitat al
pescant de l’imponent carro fúnebre camí del conegut bordell. Al seu pas la
gent s’agenollava i es persignava, tot i que no duien cap difunt. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Així
que vols ser enterramorts, eh? Com et dius noiet? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Pere
Carreres Torrent, senyor. I el que vull, és ser fuster.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Has
vist Llimona, em diu senyor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Nen,
aquest galifardeu és en Ferran. No t’hi ajuntis pas mai de la vida, que és el
cap de trons més gran que hi ha en tota la contrada. I si vols ser un bon
fuster, has vingut a parar al millor taller de la vila. Tant fem mobles per les
cases riques, com els baguls dels presidiaris.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Ets
de Vilaplana mateix? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—De
Riu Major. La meva germana i jo ens estàvem amb l’àvia, fins que es va morir,
pobreta. El pare va passar a França al final de la guerra i no sabem res d’ell.
La mare, al cel sigui, va traspassar en el part de l’Eugènia. Ara vivim aquí
amb l’oncle Carles.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Riu
Major, Ferran. Allà hi has fet algun amic, em fa l’efecte. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Calla,
que si m’empaiten em faran una cara nova. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Explica-li,
va. Ara deu fer un mes, aquest sapastre va haver de dur una caixa a Riu Major. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—L’ordinari
ja era fora i vaig haver de carregar el bagul al cotxe de línia. A baix anava
ple com un ou per la gentada que pujava a l’aplec de Sant Miquel, i el vaig
haver de desar entre els bancs del primer pis. Com que no duia pas res per
estacar-lo, m’hi vaig haver de quedar per assegurar-me que no queia al primer
revolt. En aquestes que encara no havíem passat la garita del burot, que es va posar
a ploure. Em vaig maleir l’estampa perquè hauria de fer tot el camí a pluja
batent. Però llavors se’m va acudir de ficar-me a dins la caixa. El cas és que,
allà estirat, a les fosques, encoixinat, amb el repic de les gotes a sobre la
tapa i bressolat pel vaivé de l’autobús, em va entrar una passió de son
irresistible. No sé pas l’estona que vaig clapar. Però en despertar-me, vaig
treure la mà a fora del taüt per comprovar si encara plovia. Llavors, vaig
sentir un crit esgarrifós. Espantat, vaig sortir del fèretre per esbrinar que
passava, i només vaig veure dos homes que saltaven de l’autobús en marxa. Amb
tanta mala fortuna que just passàvem pel pont del Grau. Aquell parell varen
anar a espetegar de caps al riu. Alertat pels altres passatgers, el xofer es va
aturar per auxiliar-los. Un era el barber de Riu Major, que s’havia enfonsat
tres costelles. L’altre, un treballador de la mina, que s’havia trencat una
cama. Estaven emprenyats com abelles al sol, aquells dos. Després, algun
llenguallarg els hi va explicar que era jo qui feia la becaina a dins de la caixa.
I ara fan córrer que si m’atrapen m’adobaran de valent. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Els
homes rigueren a cor que vols una bona estona. En Pere, en canvi, va riure per
compromís. Aquell bagul del qual parlaven, per les dates, devia ser amb el que
havien enterrat a l’àvia. I no li va agradar gens saber que ella no l’havia
estrenat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">No
van trigar gaire a arribar a Ca la Francesa. Era un casalot enorme envoltat de
jardí, al peu del Camí Ral. Aquella finca senyorial havia viscut temps millors.
Els xafarders s’amuntegaven al davant de la porta de reixa. Un agutzil
franquejà el pas al carro de la funerària. Els sortí a rebre una dona menuda,
enfundada en una bata de seda vermella i amb una cigarreta penjada dels llavis.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Amb
un ample moviment de la mà els va indicar que la seguissin i els va conduir
fins a una habitació del primer pis, recorrent salons i passadissos on un estol
de noies d’indumentària més aviat escassa mataven l’estona, ajagudes en
diferents divans en actitud indolent. En Ferran repartia petons i picades
d’ullet a cada pas, mentre en Llimona, negava amb el cap, posava els ulls en
blanc i feia petar la llengua, per mostrar la seva estupefacció. En Pere, que
tancava la comitiva caminava sufocat i avergonyit mirant-se la punta de les
espardenyes, i rebregant la gorra amb les mans. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Quan
la mestressa va obrir la porta de la cambra, els tres fossers van descobrir uns
peus gegantins que sobresortien del matalàs. Tot darrere, una panxa descomunal i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>uns braços enormes que penjaven, inerts, a
cada banda del llit. Com si haguessin patit un encanteri, cap del tres va ser
capaç de badar boca, ni d’entrar a l’estança. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Maleït
sia! Voleu treure això de sobre el meu llit d’una punyetera vegada, colla de
bergants? – va bramar la dona amb un marcat accent estranger. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Farem
una cosa – va dir en Llimona tot estirant en Ferran per la màniga – tu vés
vestint-lo, Pere, que nosaltres anem a buscar la caixa. De totes maneres, no sé
pas com hi enquibirem aquest catxalot. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Una
suor freda va amarar al noi de dalt a baix només d’acostar-se al cadàver. L’angúnia
li estrenyia l’estómac. Una minyona de la casa li va donar uns calçotets grans
com un llençol de plaça. Va provar d’aixecar un peu del difunt per abillar-lo,
però el contacte amb la pell freda i blavosa li va provocar una forta arcada. «Aguanta
Pere», va pensar mentre provava de contenir el vòmit. Va intentar-ho una altra
vegada, però les cames li feien figa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Llamp
em mati! Encara ho hauré de fer tot jo! —va exclamar la serventa tot apartant
al noi d’una manotada i recollint la roba del difunt d’una revolada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—És
que ja només em faltava això a mi —remugava mentre provava de vestir al mort—.
Mei, fes el dinar. Mei, vés a comprar. Mei, avisa al metge. Mei, renta la roba.
Mei, fes-me una tisana. Mei, sargeix les mitges. Al final em gastaran el nom en
aquesta casa. I tu, dròpol, ja t’has refet? Què no veus que no puc tota sola,
tros de bleda solellada. Au va, aixeca-li les cames que jo li pujo els camals.
Que és per avui, diantre! Així! Que no és tan difícil, punyeta. Es ven bé que
de qualsevol cosa en fan homes avui en dia. Vinga, arria! Després, a la cuina,
ja et donaré una copeta d’aigua del Carme amb un terròs de sucre. Ves qui m’ho
havia de dir a mi, quan vaig arribar a Vilaplana, que acabaria vestint morts en
una casa de barrets. Verge santa dels set dolors! Noi, espavila’t, que se’ns
farà fosc. Estigués al cas. Ara, posat al darrere d’ell i l’agafes per sota les
aixelles. Igual que si l’abracessis. Quan jo t’ho digui, tu l’aixeques i jo acabaré
d’ensacar-li les calces. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">En
el moment que la dona va comptar a tres, en Pere va estirar en Xicu cap amunt
amb totes les seves forces. Resulta que amb la pressió al pit, el poc aire que
quedava als pulmons del mort va fugir, provocant una mena de rot greu. En
sentir-ho, l’aprenent va llençar un esgarip i va saltar endarrere, deixant anar
el cadàver. La noia també va xisclar, però per simpatia amb el crit d’en Pere. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Que
ets batejat amb aigua de tosca, nen? No em tornis a espantar mai més d’aquesta
manera, ximplet. Mira com en tremolen les mans…<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">En
Pere, amb el cap cot, encaixà l’escridassada. En aquestes que arribaren els
altres dos enterramorts i entre tota la colla van acabar de vestir al mort, i després
van entaforar aquella corpenta gegantina a dins la caixa. Tanmateix, van suar
de valent per aconseguir-ho; perquè quan no quedava fora una cama, era un braç,
o bé el cap. Al final, en Pere i la Mei es van haver d’enfilar a sobre l’urna,
per poder clavar la tapa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">La
mestressa, que feia estona que tenia la mosca al nas, els hi va prohibir que
traguessin el fèretre per la porta principal. No volia, de cap de les maneres, que
s’espantés la clientela. Havien de sortir per força per l’escala de servei. Però
hi passava just una persona. En Llimona va proposar de posar el bagul gairebé dret
i ell l’aguantaria per dalt, mentre en Ferran i en Pere, més joves i valents,
l’estirarien des de baix. Mentre baixaven, les llates grinyolaven i es
vinclaven a cada graó, pressionades pel titànic embalum que duien a dins. Quan
ja eren gairebé a baix, va ressonar un espetec fort com un tret d’escopeta. La
tapa va cedir, alliberant al difunt, que va anar a caure a sobre l’aprenent.
Tots dos van rodolar escales avall fins que van quedar fets un manyoc al peu de
l’escala. El noi a sota i el finat, a sobre. En Pere movia les cames amb
frenesí, com si pedalés una bici imaginaria, i cridava desesperat, però la
còrpora d’en Xicu feia de sordina. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Tan
bon punt en Ferran i en Llimona van treure a l’aprenent de sota el mort, en
Pere va sortir corrent cap a fora, bramant i bracejant. Com si fugís d’un
malefici. Van fer falta dos gots d’aigua i una bona estona, perquè recuperés el
capteniment. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Un
cop carregada la caixa al carro, i tapada amb un llençol, van tornar cap al
taller. Pel camí, cap del tres deia ni piu. Seien de costat amb la mirada perduda,
com estaquirots. Sort que el cavall sabia el camí de tornada. De sobte, un fort
clapoteig de budells els va despertar de la letargia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Oh
ha tornat a ressuscitar en Xicu, o aquí hi ha algú que té gana, eh, Pere? —va campanejar
en Ferran, provocant la riallada dels fusters. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-duubMnemCuQ/YIFCa0uSz3I/AAAAAAACb_o/gS8GWYGnYk0YGDQWiIwYSupP5bvRACuAgCLcBGAsYHQ/s2048/benjamin-thomas-idEEZ-wQkfA-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="426" src="https://1.bp.blogspot.com/-duubMnemCuQ/YIFCa0uSz3I/AAAAAAACb_o/gS8GWYGnYk0YGDQWiIwYSupP5bvRACuAgCLcBGAsYHQ/w640-h426/benjamin-thomas-idEEZ-wQkfA-unsplash.jpg" width="640" /></a></div><a href="https://unsplash.com/@ben50t?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Benjamin Thomas</a> on <a href="https://unsplash.com/s/photos/carpenter?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Unsplash</a><br /><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span><p></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-59004819623972608712021-04-08T18:02:00.001+02:002021-04-08T18:02:40.620+02:00L'hereu Fortuny<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Ara
pla! Hem d’enterrar a aquest fill de Satanàs en terra sagrada?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—A
mi que m’expliques? Ho mana el governador i ho avala el bisbe. I nosaltres dos,
manyac, a treballar i callar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Si
feien córrer que estava excomunicat l’hereu de Can Fortuny. Llamp em mati! Els rics,
ja poden ser uns canalles de mena, que sempre cauen sobre flonjo. Però això
d’avui, és per llençar el barret al foc. Jo no soc poruc, però se’m posa la
pell de gallina només de recordar a aquest personatge abominable, que es
rabejava en l’estupre, l’assassinat i tots els altres pecats capitals. La
inacabable llista de malvestat que va cometre en vida fa esgarrifar. No es
recorda tanta maldat a Osona, ni enlloc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Molta
gent parla només perquè té boca. Si l’enveja fos tinya...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Ai,
Tià, que se’t veu la boina de carlí, quan el defenses. Amb mi no et cal pas,
però dissimula un xic o et denunciaran. És conegut de tothom que només arribar
en aquest món, el noi va segar la vida a la seva pobra mare.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—La
sonsònia de la llegenda negra dels Fortuny. Quina mandra em fa escoltar-te.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—El
que estava negre era el seu pare, perquè no li duraven ni les mainaderes, ni
les institutrius, ni les minyones. Ja de ben petit, el vailet es ficava al llit
de qualsevol femella que dormís a casa seva, per mirar de posar la carn d’olla
en remull. I no facis que no amb el cap, perquè sap de sobres que una filla
d’en Palanca, que hi treballava, va anar a parir d’amagat a les monges, i
després va marxar a servir a Barcelona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Xerrameca
de safareig. La Roseta era una barjaula que feia festes a qualsevol pal semaler.
Ves a saber qui li va fer el ventre. Au vinga, Jepet, acosta’m l’ampolla, a
veure si l’aiguardent del teu sogre m’espassa el mal d’ossos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Amb
la seva germana gran i tot, jeia aquest malànima. Expliquen que semblaven dos
nuvis acabats de casar. Sempre agafats de la mà, mirant-se amb languidesa,
jeien per tots els racons de la casa. S’escrivien poemes inflamats. Fins que,
un bon dia, el pare, advertit pel confessor de la noia, la va enviar a un
convent de Manresa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Tot
això són contes de velles.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Un
cop, vaig sentir explicar a un traginer, allà a l’hostal de la Parada, que el
teu<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">senyoret
Carles, va matar a fuetades un poltre àrab preciós, que li havia regalat el
baró de Montcada, pel sol fet de no deixar-se posar la sella. Al gos dels
masovers de la Farga, li va tallar les orelles perquè va tenir l’atreviment
d’ensenyar-li les dents. I el gat de la seva madrastra, va aparèixer esbudellat
i penjat d’un arbre del jardí, el dia de les segones núpcies del senyor
Fortuny.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Falòrnies
de desvagats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Quan
el senyor Carles el va enviar a estudiar a Vic, amb els frares, humiliava i martiritzava
als companys de classe. Conten que a un xicot de Centelles li va fer la vida impossible,
fins que aquest es va llençar per la finestra de la pensió on vivia. El va agafar
de cap d’inxa per la senzilla raó que era fill de menestrals. Se’l veia més al
carrer del Pecat que a estudi. Era amic de tafurs, trinxeraires i puters. Es
batia en duels i passejava per la plaça Major de bracet amb una amistançada
diferent cada diumenge.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Més
xafarderies de comares missaires.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Que
me’n dius de la mort del seu germanastre? Muntava a cavall millor que ell, i tenia
una egua mansa com un migdia de juny. És massa casualitat que caigués de cap a terra
un matí que anava tot sol passejant pel Pas de les Aures.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—La
muntura es va esquivar per culpa d’una serp. Un accident!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Mira
Tià, que fa anys que m’afaito. Va matar-lo per revenja, perquè a casa seva<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’havien desheretat i el senyoret Blai era el
nou hereu de Can Fortuny. Si just després d’aquests fets, va ser quan el van
fer fora del Mas i va marxar cap a Olot.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—No
el feren pas fora, capsigrany. Anà amb el seu oncle a aprendre a menar la
fàbrica de filats. Estàs arreglat si dones crèdit a totes les falsedats que
sents a les tavernes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Qui
m’ha de dir a mi què és veritat o què no? Un aixafaterrossos com tu? Està
provat que en aquesta estada a la Garrotxa, a part d’empaitar a quantes
pubilles va trobar i jugar a totes les timbes de la contrada, va començar a
simpatitzar amb la causa carlina. Quan els gossos faldillers d’en Carles VII es
van revoltar, ell s’hi va unir. Però això, tu ja ho saps prou bé.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—De
primera mà, esgarrapacristos. Quan el senyoret Carles va reclutar homes a la comarca,
m’hi vaig allistar dels primers.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Reclutar,
dius? Una ràtzia! A punta de baioneta us endúieu el jovent de les cases, com
també els queviures, els cavalls i el farratge. I si hi trobàveu res de valor,
també ho rampinyàveu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Vaig
fer tota la guerra a les seves ordres. Vàrem ser al setge de Puigcerdà, a la
batalla d’Alpens, a Ripoll, Berga i a Toix. De tinent a brigadier en tan sols
un any, va ascendir. L’hagueres vist al davant de tots nosaltres, amb el sabre
en una mà i la pistola a l’altre, batent-se com un lleó. Fins a l’infern
l’haguera seguit, si hagués calgut.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Si
et senten al govern militar, ja t’hi enviaran. Amb una corda lligada al coll.
Perquè tots els que éreu al camp del Candell, us mereixeu la forca. Afusellar a
trenta-tres presoners a sang freda, és un crim molt covard. Fins i tot en temps
de guerra això és un assassinat execrable. Hi havia un marrec de tretze anys.
Carnissers!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—El
senyoret no és el culpable d’aquests crims. Les ordres les va donar de l’Estat
Major del General Savalls. Quan ell va arribar a aquell maleït camp, va aturar
les execucions interposant-se entre l’escamot i els soldats lliberals. A més a
més, va indultar als que quedaven vius.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Això
no ho ha pogut pas provar durant el Consell de Guerra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Perquè
tot plegat ha estat una ensarronada organitzada des de Barcelona per dur-lo davant
del botxí a qualsevol preu. Ell ha estat un boc expiatori. Era l’únic carlí
d’alt rang que no va passar a França, arran de la desfeta. Es va quedar per
estar a prop de la germana. Al senyoret, l’havien de matar per escarmentar la
resta de revoltats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Doncs
aquí el tens al teu brigadier. Fred i a dins d’una caixa de pi. Fes-li un clot
ben fondo, perquè estigui ben a prop de l’Avern, d’on no hauria d’haver sortit
mai.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Val
més que callis, Jepet, si valores la teva vida. Torna a obrir la bocota
fastigosa per faltar al respecte a aquest gran home, i d’un cop de pala t’envio
de pet al forat, poso el bagul a sobre teu i després us colgo de terra a tots
dos.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VYarpZDzdjg/YG8neKHgWxI/AAAAAAACb-Y/GgQ8tt73NewpnUop-wYK68ki-Ce7aYnlQCLcBGAsYHQ/s2048/the-new-york-public-library-azCkjd7malU-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1538" data-original-width="2048" height="471" src="https://1.bp.blogspot.com/-VYarpZDzdjg/YG8neKHgWxI/AAAAAAACb-Y/GgQ8tt73NewpnUop-wYK68ki-Ce7aYnlQCLcBGAsYHQ/w640-h471/the-new-york-public-library-azCkjd7malU-unsplash.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><h1><a href="https://unsplash.com/@nypl?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">The New York Public Library</a> on <a href="https://unsplash.com/s/photos/grave?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Unsplash</a></h1></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"><br /></span></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-10611544296791092982021-02-26T18:34:00.003+01:002021-03-03T18:10:14.809+01:00El viking<p> </p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; text-align: left;"><a name="_Hlk65256362"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">L’Enric Bonastre jeu bocaterrosa al terra del
ring. Una barreja de suor i sang que raja de la cella trencada li amara la cara
i li planta una boira oliosa davant els ulls de manera que amb prou feines
distingeix l’albina figura de l’àrbitre que s’acosta disposat a comptar. Un
brunzit marejador li satura el cervell xarbotat, emmascarant-li els crits dels
espectadors i de l’animador. Com al mig d’un somni, li sembla albirar al seu
rival que es retira fins al racó neutre. I, de cop i volta, arran de ring i entre
l’eixam de boques obertes, distingeix els ulls ametllats i els llavis sensuals
de la Sílvia.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Un violent cop creuat de
contraatac amb la dreta d’en Laureano “Martillo” Rodríguez, al cap de trenta
segons de l’últim assalt d’un combat programat a dotze, ha enviat l’Eric
directe a la lona. I al mig del quadrilàter, l’home vestit de blanc, amb una
estudiada parsimònia, posa un genoll a terra i aixeca un braç enlaire
assenyalant el començament d’una coreografia grotesca, però esperada i
ovacionada per un públic entregat que no s’ha fixat que els llavis de l’Enric
articulen alguna cosa semblant a una jaculatòria. Però no resa pas. Escup amb
fúria un “Vés a la merda, barjaula fastigosa” dirigit a una Sílvia, que el mira
amb els ulls esbatanats, asseguda al costat d’en Miquel, també conegut entre
els companys de feina com “En Tres euros”. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">El gavadal de records
que es desencadenen al magí de l’Eric en el precís instant que sent la paraula
“un” cridada a cau d’orella, l’esborrona. Rememora la fortor de suor, d’àrnica,
de floridura i de clavegueres que desprenia el rònec cubicle que servia de
vestidor al vell gimnàs Sporting. La munió de pòsters esgrogueïts que atapeïen
les parets del local, anunciant vetllades de quan la boxa vivia temps millors.
Les bombetes empastifades de cagarades de mosca i pols que il·luminaven, amb
penes i treballs, la tarima de fusta corcada i envoltada per dotze cordes
llardoses que feia de ring. El martelleig rítmic d’uns guants contra la pilota
de cops, a tall de fil musical. El rostre xuclat i amargat de l’entrenador. La
poca gràcia que li va fer saber que ell s’apuntava a boxa no perquè li agradés
aquell esport, sinó perquè els companys de feina li havien omplert el cap amb
bestieses com ara que a les noies els hi agraden els paios un punt trinxeraires.
<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Se li fa present el
sopar de Nadal d’empresa on va conèixer la Sílvia i el demolidor efecte que la
noia li va causar. El pànic a acostar-s’hi, accentuat per la insistència dels
companys de departament que ho fes. Com va devorar-la amb la vista mentre
buidava gots de combinat un darrere l’altre. I la palla dedicada d’abans
d’adormir-se. Les converses aprofitant les rotllanes de mig matí a la màquina
del cafè, quan en Miquel i els altres li deien que, si de debò volia lligar,
calia que esborrés el posat d’escolanet, es canviés el pentinat, es vestís com
un home de debò, es posés catxes, es tatués un parell de calaveres i obris un
compte a Instagram per marcar paquet. I com es va empassar tota aquella
xerrameca, igual que una llissa la cuca i l’ham. Fins a la gola. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Li venen al cap les nits
sense dormir per culpa del dolor punyent dels cruiximents, sobretot els primers
mesos d’entrenament. Quan va descobrir que els altres nois que freqüentaven el
gimnàs l’havia batejat “El Viking” per ser </span></span><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">pèl-roig<span style="color: black;">, pigat i de pell pàl·lida. El gust de sang i cuir vell que
li va quedar a la boca després de fer d’espàrring per primera vegada. La
tronada llitera de massatges on havia deixat marcada la forma del seu cos
entumit, barrejada amb la silueta de tants altres púgils. L’angúnia que li
feien les tovalloles sempre humides de l’Sporting. La determinació per
tornar-hi cada dia i entomar totes les bufetades que calgués per a fer-se
visibles als ulls de la Sílvia. <o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Visualitza el seu debut
en categoria amateur contra un noi de Palamós, que va guanyar als punts, i com
li va créixer l’autoestima, a més de les ganes de continuar boxejant. El canvi
de gimnàs perquè en Miquel deia que amb el iaio no aniria enlloc. L’enfilall de
vetllades pugilístiques dels divendres al pavelló municipal, amb la colla de la
feina a les graderies. L’emoció de llegir la primera ressenya sobre ell a la
premsa esportiva local. El pessigolleig a l’estómac quan va enxampar a la
Sílvia mirant de reüll el tatuatge del seu braç, mentre feia cua a la fotocopiadora.
El vespre, sortint d’entrenar, que en Miquel l’esperava amb un rus propietari
d’una discoteca a la costa i que buscava púgils per muntar combats<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>professionals. L’oferta de deu mil euros
extres perquè es deixés guanyar per un protegit del rus, que aspirava al títol
continental. Ell dient que no era pas cap trampós i que a les noies no els hi
agraden els perdedors. En Miquel convencent-lo amb l’argument que amb els calés
es podria comprar la Ducati de segona mà que ell li havia ofert i, tot darrere,
convidar a sopar a la Sílvia en un restaurant de luxe, o el que li vingués de
gust. El rus exigint que el K.O. fos convincent i cap a la meitat del combat.
El cor agre que li va quedar després de tancar el tracte i la sensació
d’haver-se venut per un miserable plat de llenties reescalfades.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">“Dos”, brama la veu a
tocar de l’orella. L’Eric nota que se li han reblanit tots els muscles del cos,
i no té clar si li respondran mai més. Pensa que el trairan igual que el vespre
que va sortir a sopar amb la Sílvia, perquè aquell dia va quedar com un
pocatraça colossal, de tan nerviós. Va tombar dos cops el vi, es va tacar la
camisa de salsa, va quequejar pla més que del normal i ella el va atrapar
mirant-li l’escot manta vegades. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">—Així que la moto que
t’has comprat era d’en Miquel?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">—Sí. Ell diu que se n’ha
cansat d’aquesta. Massa esportiva. Ara en té ullada una de més còmode per fer
rutes llargues. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">—Ha de ser divertit fer
un viatge en moto. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">—Podem anar fins a
Andorra un cap de setmana, si vols? Conec un hotel...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">—Em sobta que sigueu
amics amb en Miquel. Sou com l’Alain Delon i en Jean Paul Belmondo. Ell sempre
tan tocat i posat; amb aquell aire d’intel·lectual britànic. Tan bufó. Cada cop
que el veig tinc unes ganes boges d’esperrucar-lo i desfer-li el nus de la
corbata. En cavi tu, ets així com fet i deixat estar. Més pinxo i assilvestrat.
No sé? <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">—En Miquel és com un
germà gran. El primer combat professional me l’ha trobat ell, saps? Per cert,
que voldràs venir? És d’aquí a tres setmanes al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fun Beach</i>, la discoteca. I m’han regalat un parell de seients dels
bons. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">—Em fa un xic d’ànsia.
No hi haurà molta sang? És que em marejo si en veig. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">—En Miquel et farà
companyia, dona. No t’amoïnis pas. A més, al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fun</i>, hi va tota la gent guapa, no? <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">—Doncs, si m’acompanya ell,
pot-ser sí que vindre. Mira.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Se li fa present com va
tocar el cel amb els dits mentre ballava amb la Sílvia després de sopar. I com
es va esclafar contra el terra quan ella li va dir que només el volia com amic.
Li ve al cap la visita que li han fet abans del combat la Sílvia i en Miquel.
Com se li ha disparat el cor i s’ha quedat sense aire. L’estona que ha
necessitat per recuperar el capteniment i quan revelador ha estat el comentari
“Benaurats els vikings perquè els duen postissos” que ha deixat anar algú a
dins el vestidor.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">“Tres” sent l’Eric, i
pensa que ja està tip de repartir batzacs i d’encaixar-ne. Per res. Dotze
assalts. Més de mitja hora atonyinant-se de valent. Fins a l’extenuació. Ja ni
recorda perquè ho fa. Per enamorar a la Sílvia? Per rescatar la seva dignitat?
Per salvar el planeta? Mes, ara jau allà terra com un sac de parracs. En una
borrosa llunyania li sembla distingir la cara tumefacta del seu rival. Clissa
un ull mig tancat i el nas com un pebrot ensangonat. I també el panteix nerviós
d’aquell aspirant a campió que se’l mira incrèdul, amb una espurna de por
enfosquint-li els ulls. La por que ell no es torni a aixecar com per art de
màgia. Tal com ja ha fet en el sisè assalt, quan semblava que l’havia fulminat
amb un ferotge directe de dreta a la mandíbula i en Miquel ha aprofitat per
girar-se cap al rus amb un somriure còmplice. Com dient-li que anés afluixant
la morterada. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">En els primers assalts,
en Laureano, amb uns braços llargs com una freda nit d’hivern, castigava a
plaer, i sense esforç, a l’Eric; a qui des del racó li deien que busqués la
distància curta i esperés el seu moment. Perquè el tindria, li asseguraven. I
en aquestes que ell ha puntejat amb la dreta i l’esquerra del rival s’ha perdut
a l’aire; llavors l’Eric ha vist clara una oportunitat i s’ha llençat a l’àtac
sobre el flanc esquerre de “El Martillo”, que, tot i encongir-se i recular, ha
enviat una canonada amb la mà dreta que ha fet diana en la cara desguarnida de
l’Eric. Aleshores, com un putxinel·li a qui li tallen els fils de sobte, s’ha desplomat
de genollons. Tota la sala ha saltat dels seients com un sol home. Però el crit
se’ls hi ha glaçat a la gola, perquè l’Eric s’ha alçat altra vegada, empès per
una molla invisible. Només ha estat un segon agenollat, amb el cap tombat
mirant els focus i la boca badada; i, en aquell llarg segon, ha tingut la
corada que havia arribat la seva nit. La nit irrepetible i única que havia
somniat des de petit. La nit de la redempció de les frustracions i els
desenganys. On cada dia viscut, cada desig, cada anhel, cada renúncia, cada
càstig, cada broma pesada, cada llàgrima, tot, tindria sentit i hauria valgut
la pena. Tot. Des del primer euro que va cobrar fent d’aprenent d’adroguer a La
Moderna, fins als deu mil que li ha de pagar avui el rus per un tracte que ha
decidit que no respectarà. Perquè ja en té prou d’aquell color. Perquè és el
moment de mirar el destí de fit a fit i arrencar-se l’etiqueta de perdedor. Ha
caigut i s’ha aixecat. Ha resistit la pluja inhumana de cops del seu rival. I
ara es tracta de resistir. Però també de pegar. Tan fort com pugui. Que
sàpiguen qui és ell. Aquest vespre farà callar moltes boques. Farà història.
L’han donat per vençut i ha revifat. Com tants cops a la vida. Ha arribat fins
al darrer assalt, i no està disposat a deixar la feina a mitges. Avui no. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">L’Eric es gira panxa
enlaire i veu la cara de no haver cagat en un mes del rus i d’en Miquel, i
pensa que és ara o mai. Veu el braç blanc baixar per quarta vega, i una
cinquena, i una sisena, igual que un Maneki-neko gegant, i sent, des de molt
lluny, com el públic embogeix, extasiat pel que acaba de veure. Encara està
atordit. Té l’àrbitre al davant que li comprova els guants i el protector
bucal. No entén del tot com ha arribat fins aquí. És la veu de l’animador qui
li aclareix que l’Eric “El viking” Bonastre, s’ha aixecat una altra vegada i
surt a buscar al seu rival. Té el vague record que ja està al darrer assalt del
combat. El seu combat. També recorda que en Laureano aixeca massa el colze
esquerre quan ataca amb la dreta, deixant desguarnida la melsa. I que ha de
picar allà. Amb un poderós ganxo d’esquerra que descol·loca al seu rival, i un
segon ganxo encadenat amb un jab de dreta a la cara. “El Martillo”, adolorit,
es refugia a les cordes, acompanyat pels crits enfervorits del públic. Un
clamor que emmascara el “tirat, fill de puta” que el rus i en Miquel, dempeus,
li bramen a l’Eric. Ell, rebentat, planta els peus a terra per agafar
embranzida i llançar el cop definitiu amb l’esquerra. El cos sencer va darrere
el formidable braç, que talla l’aire com un míssil, per passa de llarg del
blanc. Estèril. Malaguanyat. I, aleshores, tot s’apaga. L’Eric gira en càmera
lenta sobre ell mateix, dibuixant en el buit una òrbita imaginaria. Cau
d’esquena, amb els braços oberts i els ulls tancats.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qg1-QTGdVE8/YDkvhDq8JII/AAAAAAACb40/FLWGXmVSPC8eLogrBjcJAD4yod75VlRVQCLcBGAsYHQ/s2048/johann-walter-bantz-Clv9DfJLwac-unsplash.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1361" data-original-width="2048" height="426" src="https://1.bp.blogspot.com/-qg1-QTGdVE8/YDkvhDq8JII/AAAAAAACb40/FLWGXmVSPC8eLogrBjcJAD4yod75VlRVQCLcBGAsYHQ/w640-h426/johann-walter-bantz-Clv9DfJLwac-unsplash.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; text-align: left;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Photo by </span><a href="https://unsplash.com/@1walter2?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Johann
Walter Bantz</a><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"> on </span><a href="https://unsplash.com/s/photos/ko-boxing?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Unsplash</a></p></blockquote><p class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 200%; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt;"><span style="mso-bookmark: _Hlk65256362;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span></span></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-24127477103285431992021-01-29T18:46:00.000+01:002021-01-29T18:46:11.969+01:00Sortida de cavall<p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Mira
qui arriba! —va exclamar el Sardinaire només veure entrar a l’agutzil al cafè—.
Vine aquí, al meu costat, Quico, però amb la condició què ens ho expliquis tot,
eh?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">L’home
va seure fent que no amb el cap i amb un somriure sorneguer plantat a la cara.
Els hi va dir que eren una colla de malparits i que, per un cop a la vida,
fossin discrets; perquè si la conversa sortia d’aquelles quatre parets,
l’alcalde li llevaria la pell de l’esquena. Una riallada de complicitat va
omplir el local. Aleshores va demanar qui feia trumfos i el Barber va murmurar,
delego.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Manen
bastos —va cantar el Sardinaire. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—D’això
anava la cosa, eh, Quico? —va assegurar en Llaneta, picant-l’hi l’ullet.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—No
us cregueu pas la rondalla aquesta que fan córrer de què l’alcalde va caure a
cacera. La veritat és que es va trobar la dona al llit amb l’Honorat, i quan va
voler fer el gallet, el nano li va trencar la cara —va continuar en Quico amb
posat murri.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Els
altres tres jugadors van esclafir a riure i van insistir a l’agutzil que no es
deixés cap detall morbós al pap. Ell els va tractar de cabrons i els va
recomanar encomanar-se a Sant Corneli perquè els emparés de dur banyes. Llavors
en Quico va apuntar que la dona de l’alcalde n’estava tipa que el seu marit
gastés tota la munició al Paradise i que també volia diversió. Per això se
n’havia buscat un de jove i ben guarnit que li regués la flor. I déu-n’hi-do el
calibre que gastava l’Honorat. Ell en podia donar fe, perquè l’havia vist en
pilotes quan jugaven junts a futbol.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—Perquè
surts de cavall, tu ara, animal? — va bramar, encès, el Sardinaire—. Que no has
vist que tenia l’as de copes penjat? Au vés a cagar, Barber! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—La
qüestió és que alguna ànima caritativa li va enviar un anònim a l’alcalde fent-li
saber que no passava per les portes —va continuar l’agutzil, i, llavors, va
afegir que el banyut s’havia presentat a casa seva, a mig matí. Es veu que els
gemecs de la dona se sentien d’un tros lluny. L’alcalde, emprenyat com una
abella, va agafar un mànec d’aixada i va pujar cap al quarto. Però quan va
arribar al pas de la porta, va quedar glaçat. L’Honorat estava panxa enlaire, i
ella asseguda a sobre, com aquell que va a cavall, amb els ulls en blanc i
udolant. En aquestes que el noi el va veure i li va demanar, què diantre vols
tu ara? L’alcalde li va contestar que passar-los per l’adreçador a tots dos, i
l’Honorat es va aixecar del llit, i amb el primer mastegot el va enviar escales
avall. Tot darrere encara va clavar-n’hi tres o quatre més, de plantofades. De
propina. Després, va tancar la porta amb clau i, a dins, va continuar el
nyigo-nyigo. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">—I,
per postres, quan van haver acabat la gresca, el nano es va dutxar, es va
vestir i va marxar —va afirmar en Quico—. Quan sortia, es van trobar amb
l’alcalde, que estava assegut als graons, orella baix i amb els ulls de vellut.
I li va dir que ara ja podia entrar, si la dona li donava permís, és clar. <o:p></o:p></span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-nlxQzrac7A4/YBRJAMX-M6I/AAAAAAACb1A/3PjYOXUWhLIx5Fye3sZhIV40n5TZ8hGoACLcBGAsYHQ/s2048/ezequiel-garrido--gzVFtTfhDs-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="427" src="https://1.bp.blogspot.com/-nlxQzrac7A4/YBRJAMX-M6I/AAAAAAACb1A/3PjYOXUWhLIx5Fye3sZhIV40n5TZ8hGoACLcBGAsYHQ/w640-h427/ezequiel-garrido--gzVFtTfhDs-unsplash.jpg" width="640" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="text-indent: 35.45pt;">Photo by </span><a href="https://unsplash.com/@zegarr?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText" style="text-indent: 35.45pt;">Ezequiel
Garrido</a><span style="text-indent: 35.45pt;"> on </span><a href="https://unsplash.com/s/photos/cartas?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText" style="text-indent: 35.45pt;">Unsplash</a><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"> </span></p><br /><p></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-9560663429299342812020-12-11T16:24:00.000+01:002020-12-11T16:24:43.706+01:00Nadal en un xip<p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">Pels
vols de Tots Sants vaig rebre una carta de l’Ajuntament en la que em feien
saber que havien obert un padró oficial de tions homologats, emparant-se en la
transposició d’una directiva europea d’obligat compliment. Vaig pensar que era
una altra excusa dels de dalt per tenir-nos controlats i després passar-nos la bacina.
Segons la comunicació, les autoritats volien regular la nostrada tradició de
fer cagar el tió, i, de passada, adaptar-la a la societat del segle XXI, sense
deixar de banda la preservació de la flora local, posada en risc per l’arribada
massiva de soques de fustes exòtiques de països extracomunitaris i, a més a
més, per canals no regulats. Per mitjà de la missiva, la casa consistorial
informava els contribuents que disposàvem d’un termini voluntari de trenta dies
per donar d’alta els troncs que teníem a casa; i que, un cop registrat el
nostre, reveríem la documentació pertinent i el xip d’identificació, que
tindria caràcter individual i intransferible. Com que em considero una persona
d’ordre, al cap d’un parell de dies d’haver rebut la circular vaig cursar la
sol·licitud d’alta mitjançant la innovadora aplicació de mòbil que facilitava
la corporació municipal. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">Vet
aquí que estava aprofitant la tarda del dia de la Immaculada per preparar els
canelons del dinar de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Nadal, que, a casa,
sempre som força colla i val més avançar feina que després tot són presses,
quan van picar al timbre. Vaig anar a obrir amb el davantal de cuina posat,
pensant-me que era la meva dona que tornava de fer encàrrecs. Però no. Eren un
noi i una noia força eixerits que es van identificar com interventors nadalencs
municipals. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Vostès
són de tió o de Pare Noel? —em va preguntar ella amb veueta estrident, mentre
ambdós mostraven una renglera recta i endreçada de dents blanques, i brandaven
les respectives tauletes electròniques. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—De
tió, de tota la vida —vaig respondre arquejant les celles de manera ostensible
—, i també fem pessebre. Som tradicionals, aquí. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Seria
tan amable de mostrar-nos on el tenen ubicat, al tió?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">Vaig<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>conduir-los fins al racó de la saleta on jeia
el soc màgic, a redós del radiador i<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>cobert per la manta de ganxet que havia teixit la tieta Tuies. Per tal
com els hi va mutar l’expressió de la cara als funcionaris, vaig deduir que
alguna cosa no rutllava. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Vaja.
És dels anònims. —va mormolar ell amb to despectiu, després d’haver fet petar
la llengua i negat amb el cap un parell de cops. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Que
vol dir amb anònim, jove? Que no està batejat? No fa cap falta. Nosaltres sabem
que és el tió de casa i ja n’hi ha prou. Mal m’està el dir-ho, però, sis
generacions de Campdeterrós han fet cagar regals a aquest tronc de freixe. El
va baixar del massís del Bassegoda el meu rebesavi Evarist<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Campdeterrós i Puigmarjal, que al cel sia,
durant la tercera guerra carlina. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Vull
dir que no té cara —va afegir el noi un punt sufocat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Amb
tot el respecte, aquest costum d’ara de posar cara al tió, és una collonada com
una casa de pagès. Quina necessitat hi ha d’humanitzar-ho tot? Com si res
tingués ànima o pogués ser estimat, si no posseeix trets de persona. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Ens
permet escanejar-ne el xip d’identificació? —va tallar ella amb un gest de
contrarietat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—El
cas és que, el vaig demanar el mes passat i encara no me l’han fet arribar. Ho
vaig tramitar mitjançant l’aplicació del mòbil.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Però
deu tenir el correu amb el número d’expedient i el codi de barres acreditatiu?
Ja en faríem prou amb això. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Si
els hi he de dir la veritat, no recordo haver rebut res d’això que em diuen. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Doncs
és ben estrany, perquè si s’ha fet el registre com Déu mana, el sistema sempre
retorna aquesta informació a l’usuari, com a justificant de recepció, sap? Ara
com ara, no tenim constància que hagi fallat mai el protocol de registre
telemàtic.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">Aquí
em vaig veure mort, i les primeres gotes de suor em van aflorar al front. Hi
hauria pujat de peus que ho havia fet bé; però, per un d’aquells abracadabres
de la informàtica, ara no ho podia demostrar. Tot just començaven el desembre i
ja se m’estaven espassant les ganes de celebrar les festes. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Que
ha donat un cop d’ull a la safata del correu brossa? — va intercedir el noi,
més sol·lícit que no pas ella — Ens hi trobem sovint que hi van a parar, els
justificants de recepció.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">Mentre
regirava, nerviós a més no poder, l’aplicació de correu del telèfon, vaig veure
de reüll que els dos funcionaris contemplaven els quadres que decoren
l’estança. En un moment donat, ella li va donar un cop de colze dissimulat a
ell i, amb el cap, li va assenyalar una aquarel·la de grans dimensions de la
Font Moixina, que presideix el menjador. Em va semblar que tots dos reien per
sota el nas. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Són
meus, els quadres —vaig apuntar, molest—Fa molts anys que pinto i he guanyat
una bona colla de guardons a l’escola d’art de l’Ateneu. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">En
veure’s descoberts, els dos joves es van enrojolar fins a la punta de les
orelles.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Miri,
nosaltres no tenim pas tot el dia, sap? —va reaccionar la noia amb un inesperat
to de severitat— Tal com explica la circular municipal, que vostè tenia
l’obligació d’haver-se llegit, si el tió no du el xip reglamentari, i vostè no
pot demostrar de manera fefaent que l’ha registrat, ens veiem en la penosa
obligació d’aixecar acta i procedir a l’embargament preventiu del bé. Cridarem
a la brigada de parcs i jardins perquè se l’endugui al dipòsit forestal, on
restarà en règim de custòdia. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">Els
ulls li brillaven d’una manera malsana mentre em recitava de memòria i, gairebé
sense agafar aire, tota l’admonició. Em va fer l’efecte, que gaudia veient-me
patir. Ves que no projectes en la seva feina una frustració nadalenca infantil.
Mentrestant, ell va treure un mòbil de la butxaca i va marxar a trucar al
rebedor.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—I
podré recuperar-lo? <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—En
aquest supòsit, vostè té tres dies laborables per fer les gestions pertinents a
l’Oficina Municipal d’Atenció al Contribuent. També haurà de pagar la sanció,
els interessos de demora i les taxes de pupil·latge. Després caldrà que
participi en una roda de reconeixement per identificar el tió. Llavors els
serveis veterinaris municipals sotmetran al tronc a una quarantena de quinze
dies per constatar que la fusta està lliure de papus i malures importades. Amb
el certificat d’idoneïtat forestal positiu que li expediran, ja el podrà
recollir.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Caram!
Fa cara d’anar per llarg?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Pel
cap baix, quatre setmanes. Me n’oblidava. En el cas hipotètic que ningú reclami
la propietat del soc, o el certificat sigui negatiu, aquest serà reconvertit en
combustible per la llar de jubilats municipal.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">Astorat
per la funesta perspectiva de no tenir el nostre tió per festes, vaig provar de
fer-los pena adduint el disgust que tindrien els menuts de casa amb aquell
canvi injustificat de soca. Ella em va sortir amb l’estirabot que als mercats
nadalencs n’hi havia per triar i remenar, i ja no ens vindria de dir una
mentida més a la mainada. Ell va tenir la barra d’afegir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que tot Nadal era una convenció de la societat
cristiano - capitalista, i, per tant, es podia modificar a conveniència. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">Em
vaig esverar força. Aquells buròcrates sense ànima estaven a punt d’engegar-nos
Nadal a rodar, i no tenia arguments per plantar-los cara. No em volia imaginar
quines festes més eixutes que passaríem privats del tió familiar. Em va caure
l’ànima als peus.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Que
ho podem arreglar d’alguna altra manera, això? —vaig suggerir— Perquè, per
exemple, no posen al seu informe que no ens han trobat a casa i tornen dimecres
vinent? Els hi asseguro que ho tindré tot en ordre. Volen pas una ampolla de
cava Brut Natura per les molèsties? <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Ara
pla! Amb qui es pensa que està parlant, vostè? —es va indignar la noia
posant-se de puntetes per semblar més alta i aixecant molt enlaire el dit índex
de la mà dreta.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Això
és un intent de suborn a un funcionari municipal —va bramar el noi. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">El
ding-dong del timbre ens va esglaiar a tots tres. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Ara
arriben els reforços —va apuntar ella, amb sorna. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">Van
resultar ser un parell d’homes vestits amb bata blanca i cara de pomes agres. Sense
badar boca, un d’ells va apuntar als joves amb una mena de comandament de la
tele i, a l’instant, van quedar com congelats. A mi, si em punxen no em troben
sang.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Ara
mateix, vostè deu pensar que tots són vuits i nous i cartes que no lliguen.
M’equivoco? —va dir amb veu amable el que no duia el comandament—. Aquests dos subjectes
formen part del nou parc d’androides de l’Ajuntament i estàvem fent una prova
d’ensinistrament. I, com ha pogut comprovar, ha estat un fiasco. Hem
d’incrementar la ràtio d’empatia cap al contribuent i la d’esperit nadalenc, entre
altres paràmetres. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">Torbat
com estava, només vaig tenir esma per fer que sí amb el cap i cloure la boca,
que m’havia quedat badada. Tot seguit van entrar quatre operaris amb granotes
blaves, van carregar a la parella en unes lliteres, i van marxar amb la
discreció dels enterramorts.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">Al
pas de la porta, els dos individus de la bata blanca em van estrènyer la mà amb
entusiasme. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Esborri
aquesta cara d’espant, home. Ja està tot arreglat. Passiu bé i que tingui unes
bones festes! <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: medium;">—Vostès
també— vaig contestar amb veu apagada.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-tc5ddFHebyk/X9ON3rx2ctI/AAAAAAACblA/NnmczTUyumYTQKSCpGXWbiBdF63voP5aQCLcBGAsYHQ/s2048/clay-banks-XlFGKCeuIOw-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1367" data-original-width="2048" height="427" src="https://1.bp.blogspot.com/-tc5ddFHebyk/X9ON3rx2ctI/AAAAAAACblA/NnmczTUyumYTQKSCpGXWbiBdF63voP5aQCLcBGAsYHQ/w640-h427/clay-banks-XlFGKCeuIOw-unsplash.jpg" width="640" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">Photo
by <a href="https://unsplash.com/@claybanks?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText"><span style="color: blue; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Clay Banks</span></a> on <a href="https://unsplash.com/s/photos/tronco-madera?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText"><span style="color: blue; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Unsplash</span></a></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><br /><p></p>Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-78696402955792188882020-07-23T10:43:00.001+02:002020-07-23T10:43:44.701+02:00Un veredicte enverinat <br />
<div class="WordSection1">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 27.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.0cm; margin-right: 75.15pt; margin-top: 2.4pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify; text-indent: 13.3pt; text-justify: inter-ideograph;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">En
Damià estava content com unes pasqües. El primer dinar amb els pares al pis de </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 200%; text-indent: 13.3pt;">casat
estava essent un èxit. Tot eren bones cares i compliments. La conversa fluïa
distesa </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">i
farcida de banalitats. La mare no havia criticat la decoració boho chic de
l’apartament, </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">ideada
per l’amfitriona, ni tampoc cap dels plats que la nora havia cuinat. Aquesta,
per la </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">seva
banda, s’havia abstingut de proferir comentaris desagradables dirigits a la
sogra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">La
trobada era per celebrar el sant d’en Damià, i, de passada, restablir les
relacions </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">entre
sogra i nora. Durant el festeig la tibantor entre les dues dones va pujar com
un bolado </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">per
convertir-se en enemistat manifesta en el moment dels preparatius pel casament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">En
un moment de la vetllada, Pare i fill s’ho van fer venir bé per coincidir a la
cuina. —Prou bé, tot, no? —va comentar l’Eduard.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—I
tant. Les hores que hem invertit a mentalitzar-les, han valgut la pena —va
afegir </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">en
Damià.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Han
fet les paus —va apuntar el pare—, perquè abans-d’ahir a la tarda l’Helena era
a casa nostra. La vaig veure sortir quan jo tornava de jugar a la botifarra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Doncs
no me n’ha dit res — va advertir el jove.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">La
majoria dels fills únics tenen una relació molt estreta amb les mares, però en
Damià </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">havia
estat una criatura emmarada al màxim. I la Roser tampoc havia volgut tallar mai </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">del
tot el cordó umbilical. Potser, a causa d’aquest lligam tan fort, en Damià, es
va </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">enamorar
de l’Helena. Tenia molts trets de caràcter semblants a la mare; i fins i tot,
una </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">certa
retirada física. Aquestes similituds, per contra, van ser l’esca del conflicte,
perquè </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">ambdues
marcaven terreny com lloques quan coincidien. I competien sense treva per </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">atraure
l’atenció del xicot. En canvi, a ell li queien les ales del cor quan elles es
barallaven.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Què
hi ha, per postres? —va preguntar en Damià amb una rialla que indicava que, </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">tot
i saber del cert que hi havia, es delia perquè el sorprenguessin. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Quines
coses de demanar —va replicar l’Helena a l’instant—. Crema, rei. Com a tu
t’agrada pel teu sant—. Dit això, va posar a sobre la taula una plata amb les
postres preferides del marit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Hi
va haver un llarg segon de silenci al menjador. Aquesta sortida no estava pas
al guió pactat. De cop i volta, l’ambient es va carregar d’electricitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—No
havíem quedat que la duia jo, la crema? —va dir la sogra amb un to de veu que
hagués congelat el cor d’un volcà en erupció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Les
dues dones es miraven de fit a fit amb posat amenaçador, mentre que els dos
homes no sabien on posar-se. L’esperança de distensió, corria seriós perill
d’esvair-se. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Doncs,
vet-ho aquí, que ara en tenim dues plates —va replicar l’Helena, més tensa que
el cul d’un ninot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Us
en guardeu una per sopar —va intercedir el pare— o per demà dinar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Una
llambregada fulminant de la Roser va ser suficient perquè l’Eduard entengués
que la seva opinió era irrellevant, i valia més que clogués el bec.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Saps,
Damià, què haurem de fer? —va apuntar l’Helena—. Tasta-les totes dues, i ens
dius, a parer teu, quina t’agrada més. La que t’he fet jo o la d’ella. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Al
jove marit, la camisa no li tocava al cos i el front se li havia poblat de
perles de suor freda. En només un instant, havien passat de la pau al llindar
de l’hecatombe nuclear. I l’inici de les hostilitats definitives depenia d’un
veredicte que havia de prendre ell. Una decisió amb parany, perquè qualsevol de
les sortides possibles deixaria seqüeles. Si triava la crema de l’Helena, la
Roser no tornaria a posar els peus a casa seva. Però si, per contra, escollia
la de la seva mare, dormiria al balcó fins a les noces d’or.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Quan
va fer la primera cullerada, en Damià, va tenir feines a encertar-se la boca,
de tant com li tremolava el pols. Un cop a dins el pap, la crema de l’Helena va
resultar deliciosa. Amb aquella textura espessa que a ell tant li agradava. Amb
el punt just de dolç per no embafar i amb el perfum de llimona que la feia
irresistible, que omplia el paladar i n’allargava el gust fins després
d’haver-la fet baixar gola avall.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Ara
beu un xic d’aigua —va dir la Roser amb un posat hieràtic que esgarrifava—i, en
acabat, tasta la meva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Abans
de posar-se-la a la boca, el noi ja va reconèixer el perfum de la crema de la
seva mare. Aquell aroma apetitós que el remetia a cada dia del seu sant d’ençà
que tenia ús de raó. I un cop tastada, gairebé li salten les llàgrimes de
l’emoció. Era un sabor plaent, exquisit, que li eixamplava el cor i li
reconfortava l’ànima. Totes les papil·les gustatives li deien que allò era casa
seva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Estimat,
quina t’ha agradat més? — va inquirir l’Helena, fent-lo tornar a la realitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Quan
en Damià va obrir els ulls, tenia a les dues dones que amava al davant,
observant-</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">lo
amb posat circumspecte, esperant la seva sentència. En aquell moment l’home
haguera donat un ronyó per tenir un botó que els fes desaparèixer d’allà i el
tornés a materialitzar a anys llum de distància. Com el que duen els
protagonistes de Star Trek.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Em
poseu en un compromís —va protestar ell—. Totes dues són molt bones i m’han
agradat molt.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Però
segur que una t’haurà agradat més que l’altra —va afegir la Roser, carregant
tot l’èmfasi en el més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—T’hauràs
de decidir, Damià. —va reblar l’Helena—. És molt important per a </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">nosaltres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—I
sí no em veig capaç?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—No
crec que sigui tan difícil, home —va tallar la mare.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Com
l’has feta? — va demanar l’Helena a la sogra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—
Amb la recepta de casa de tota la vida —va afegir la Roser—. Faig bullir llet
amb </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">una
branca de canyella i dues peles de llimona. A banda barrejo quatre rovells d’ou
i cent </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">grams
de sucre. Afegeixo la mescla a la llet, procurant batre sense parar i que mai
bulli.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Llavors
hi tiro una unça de midó, que abans he desfet en un raig de llet. I remeno i
remeno </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">fins
que s’espesseix. Per provar que està a punt, tiro una gota al marbre i si, en
passar el </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">dit,
me l’emporto tota, apago el foc i aboco la crema a una plata planera perquè es
refredi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Damià,
vinga va, que sembles sompo —va intervenir l’Helena—. Menja-te’n una altra
cullerada, que t’ajudarà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">El
xicot, submís, es va menjar quatre porcions de cada plata, provant de discernir
quina </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">era
la seva preferida. Però les dues cremes eren igual de plaents i gustoses.
Mentre ell </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">endarreria
la seva decisió, la tensió al menjador anava pujant. Les mirades de les dues </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">dones
eren cada cop més insistents. I ell, suava com un pollastre al sol d’agost.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Heu
empatat. Les dues cremes m’agraden molt. Moltíssim —va anunciar el jove amb un
fil de veu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Si
ens vols fer contentes de debò, has d’escollir, Damià. No hi ha discussió
possible. —va inquirir l’Helena, ja amb la mosca al nas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Encara
no m’has explicat la teva recepta, Helena —va advertir la Roser.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—He
seguit un tutorial que vaig trobar en un bloc de cuina, i s’assembla molt a la
que has explicat tu —va comentar la jove—. Canvia que en lloc de midó normal,
la fa amb midó de blat de moro, i la pela de llimona, la substitueix per
essència de llimona líquida. També fa servir canyella en pols, en comptes d’en
branca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Midó
de blat de moro? Que vols que t’hi digui —va replicar la sogra—. I n’hi has
posat gaire, de canyella en pols? Em fa por que doni massa gust? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Res,
una culleradeta de cafè, encara no —va matissar la nora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Digueu-me
antiga, però, sóc de l’escola d’en Santi Santamaria. M’angunieja afegir tanta
química a la cuina —va proclamar la Roser amb posat greu—. Mal aventurat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—No
vull haver de fer aquesta tria. Si us plau —es va plànyer en Damià, mirant-les
amb ulls de xai degollat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Mira,
fill, ara nosaltres dues anirem a fora a fer una cigarreta. Mentrestant tu t’ho
acabes de rumiar i quan tornem a entrar, ens fas saber quina és la teva elecció
definitiva— va sentenciar la mare.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Que
consti que jo t’he volgut ajudar —va assegurar el pare tan bon punt es van
quedar sols.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Les
vull fer contentes a totes dues i no volen? Estic perdut, papa — va lamentar-se </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">el
jove.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Quan
sogra i nora van tornar al menjador, es van trobar dos homes capcots i amb aire
de derrotats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Has
pres una decisió? —va inquirir l’Helena amb severitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—M’és
del tot impossible —va afirmar en Damià compungit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Ja
t’ho deia jo Helena, que seria incapaç d’escollir —va replicar la Roser,
dirigint-</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 13.3pt;">se
a la seva jove—. És un cagadubtes vocacional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—És
que totes dues, són la mateixa, rei —va afegir l’Helena. La murrieria li va
il·luminar el rostre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—La
vàrem fer totes dues juntes —va continuar la mare—. I a mig fer, se’ns va
acudir de fer-te una broma. Vàrem repartir la crema en dues safates per dur-les
per separat a taula i posar-te en el compromís d’haver de triar. Ens feia
gràcia veure la cara que hi posaries. I, a fe de Déu, que ha estat molt
divertit, oi, Helena?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">—Molt.
Si t’haguessis vist, Damià! Si t’haguessis vist! —va afegir amb sornegueria la
jove, mentre servia crema als altres comensals.<o:p></o:p></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-vvwx3cQ4lMY/XxlNDTmRi5I/AAAAAAACY8Q/0mDB6SeknkE_-IKTv-wiDOSgCclFi1j7QCLcBGAsYHQ/s1600/4012032776_c8d06ef7d0_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-vvwx3cQ4lMY/XxlNDTmRi5I/AAAAAAACY8Q/0mDB6SeknkE_-IKTv-wiDOSgCclFi1j7QCLcBGAsYHQ/s400/4012032776_c8d06ef7d0_b.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Katherine Price</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"><br /></span></div>
<br /></div>
Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-64135759362034827182020-06-18T15:10:00.001+02:002020-06-18T15:10:29.794+02:00Treva<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: large;">Quan llegí els resultats
de la revisió mèdica quedà noquejat. D’acord amb els resultats, l’informe
concloïa que, a molt estirar, li quedava un mes de vida. No se’n sabia avenir. Aclaparat, li comunicà la nefasta nova a la
parella amb un fil de veu. S’abraçaren i ploraren fins que el cor els hi digué
prou. Lamentaren amb amargor la bufetada tan injusta i dolorosa que els hi clavava
el destí. Es perdonaren les baralles, les desavinences, els blasmes i les
ferides de tants anys de relació. Es juramentaren a revifar la flama de la
passió. Llavors se’ls acostà un infermer i els informà que hi havia hagut una lamentable
errada. Aquell sobre era per un altre pacient. Una capritxosa coincidència amb
les filiacions havia provocat el desafortunat malentès. Tornaren a plorar.
Aquest cop, però, d’alegria. Beneïda espifiada! I aquell esclat de felicitat
catàrtica, que havia durat un oceà de segons, es dissipà entre silencis fins a
fer-los aterrar a la quotidianitat. Aleshores, la parella el va tractar de cretí
i tros infecte de merda seca per no ser capaç, ni tan sols, de llegir bé la
capçalera d’un sobre.</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-dm3K21Tfz58/XutmsA37iiI/AAAAAAACYj8/j8DLkIyMqQAURXCHT9Hc7XaD8-lxqi2BQCLcBGAsYHQ/s1600/marcelo-leal-k7ll1hpdhFA-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://1.bp.blogspot.com/-dm3K21Tfz58/XutmsA37iiI/AAAAAAACYj8/j8DLkIyMqQAURXCHT9Hc7XaD8-lxqi2BQCLcBGAsYHQ/s640/marcelo-leal-k7ll1hpdhFA-unsplash.jpg" width="640" /></a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Photo by <a href="https://unsplash.com/@marceloleal80?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Marcelo
Leal</a> on <a href="https://www.blogger.com/s/photos/blood-test-results?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText">Unsplash</a><o:p></o:p></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<br />Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-12732653139176974752020-06-12T15:46:00.004+02:002020-06-12T15:46:56.694+02:00L’HORT DE LES MERAVELLES<span style="font-size: large;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Quan en Pere va
venir al món, l’Adela i jo vàrem passar tot l’estiu a casa els avis, a
Riumajor. Va ser un part prematur, amb una colla de complicacions afegides, i
tant la mare com el nounat va quedar molt atropellats. De fet, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">petarrell</i> es va estar a la incubadora de
l’hospital fins a començament de curs. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Com que era el
primer cop que estàvem sols, sense els pares, l’àvia Nita i l’avi Ton van fer
per manera que nosaltres dos no ens amoïnéssim. La <i style="mso-bidi-font-style: normal;">nena</i> era molt enyoradissa i jo, més aviat mogut. En aquella època,
al poble, encara no hi havia ni la piscina, ni el centre esportiu; i els avis
ens duien cada dia a l’hort amb ells. Marxàvem de casa havent esmorzat, i no
tornàvem fins que no havien tocat les set al campanar de Sant Martí. A peu, era
una passejada d’encara no un quart per un camí ample i ombrejat, que
romancejava entre sembrats i cledes de bestiar, fins a arribar a la passera del
riu. El tros, era just a l’altra riba, envoltat per una resta de xiprers
gegantins. Els fruiters i la userda acaba de segar perfumaven l’aire
fresc.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tanmateix, molts
cops fèiem el trajecte a cavall del 4L dels avis. El viatge en cotxe tenia una
litúrgia pròpia, que tots dos ens esperàvem amb candeletes. Encara no havíem
sortit del garatge que l’avi es girava cap a nosaltres amb esguard murri i ens
picava l’ullet. Tot seguit empenyia una cinta a dins del casset i per l’altaveu
sonava el “Remena Nena” de la Guillermina Motta. A l’Adela i a mi ens faltava
temps per arrencar-nos a cantar-la, mentre l’àvia feia petar la llengua, posava
els ulls en blanc i movia el cap<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a dreta
i esquerra. No podia suportar aquella artista. Es veu que una vegada que va
venir al poble per la festa major i es va insinuar a l’avi. L’àvia assegurava
que ell de jove tenia molta requesta perquè es retirava a en Kirk Douglas. El
clotet de la barbeta el va heretar en Pere. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Quan arribaven,
en Jou, el gos, ens saludava llepant-nos la cara i tot seguit anàvem a recollir
els ous al galliner. Calia fer via, perquè el gall ens anava al darrere per pessigar-nos.
Després ajudàvem a collir mongetes tendres, maduixes, tomates... A mi
m’agradava arrencar les carrotes i menjar-les després de rentar-les al
safareig; o atipar-me de cireres, préssecs, peres o albercocs acabats de bastar
de l’arbre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Banyar-se a la bassa era un repte, perquè a dins de
l’aigua semblava que et clavessin agulles a tot el cos, de tan freda que
estava. Amb poca estona n’hi havia prou perquè ens quedessin els llavis blaus.
Llavors l’àvia ens feia sortir i paràvem el sol una estona el sol per refer-nos
abans d’endrapar els requisits que ens cuinava. I a ben dinat, migdiada a sota
la parra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A la tarda, l’avi
regava, i fèiem curses amb l’aigua, a veure qui arribava primer al final de la
feixa. Després ens feia flautes de canya, o pistoles per llençar agulles
d’estendre la roba, o cavalls amb una canya del blat de moro. I de tornada a
casa, jugàvem a veig, veig, a paraules encadenades o a endevinalles, mentre
berenàvem.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Un matí, pels
volts del Sant Jaume, quan vàrem arribar, hi havia unes lletres gargotejades
amb guix al portal. No vaig poder llegir que deien, perquè l’àvia les va
esborrar d’una manotada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—És ella, altre
cop —, va remugar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—Vols dir, Nita?
—va demanar ell, preocupat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—N’estic
convençuda. Ja veuràs —va respondre l’àvia mentre entrava directe a la caseta
amb l’esguard fosc com el cul d’una paella vella.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La rialla
permanent de l’avi es va esvair i ni tan sols en Jou ens va fer les festes de
cada dia. Estava ajagut en un racó, amb les orelles baixes. Encara estàvem
descarregant els cabassos del cotxe, quan es va sentir una forta trencadissa a
dins de bungalou. Quan vàrem arribar, l’àvia estava dreta al mig de la cambra
mirant-se les mans i voltada de plats fets miques. Va provar d’agafar
l’escombra, però se li va escolar dels dits, com si tingués les mans balbes.
D’una revolada, l’àvia va sortir a fora, i va seure al porxo. Els ulls li
desprenien foc, una vena palpitant li partia el front en dos i les barres li
tremolaven de tan fort com les premia. No semblava ella. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—Vella
perdulària, boca de fel, ensuma llufes. Però això no quedarà així —va remugar
girant el rostre perquè nosaltres no la veiéssim. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—Que t’ha fet
aquesta vegada? —va preguntar l’avi, amb un fil de veu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—Sembles batejat
amb aigua de tosca, Ton? M’ha deixat les mans toves. No puc agafar res —va
contestar ella entre dents —Digues a la nena que faci una rotllana de sal al
meu voltant. Va! Brillo! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’Adela, més
divertida que espantada, va fer el que li demanaven. Quan va haver acabat,
l’àvia es va posar dreta, va girar sobre ella mateixa set cops cap a l’esquerra
mentre mastegava unes paraules que no vaig entendre, i va sortir del cercle.
Tot seguit, l’avi li va fregar el cos sencer amb l’escombra. En acabat, ella li
va prendre la granera dels dits i va comprovar que tornava a tenir força a les
mans. La cara se li va il·luminar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La resta del matí
va transcórrer com si no hagués passat res. Havent dinat, l’àvia es va endur a
l’Adela a sota el roure. Van seure l’una al davant l’altre, es van agafar les
mans, van tancar els ulls i van començar a recitar una mena de cançó de
l’enfadós. Sorprès, vaig buscar a l’avi amb la mirada. Estava assegut al porxo
fitant-les amb cara seriosa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; font-size: large; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—Nen, m’has de
prometre que no t’enfadaràs mai de la vida amb la teva germana —em va dir amb
veu preocupada—. Mira l’àvia i la seva germana. Fa anys que estan barallades
per una ximpleria de l’herència i es passen el dia endenyant-se; i, com que
totes dues són cabudes, el sarau va per llarg. A més a més, ja descobriràs que
les dones d’aquesta família fan coses que no és podem explicar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-size: large;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No recordo
l’estona que va durar aquella escena perquè em vaig distreure acabant un tira
pedres i afinant-lo fent punteria amb llaunes que posava a sobre la tanca del
camí. En aquestes que, estava recollint els pots que havien caigut a fora de
l’hort, quan vaig llucar de lluny una dona que es comportava d’una manera molt
estranya. Era com si caminés de recules. Vaig tornar-me’n d’una corredissa i em
vaig amagar al darrere un xiprer per veure-la passar. Anava cap al poble, però
ho feia d’esquenes i bracejava molt mentre marxava. Igual que si espantés un
eixam d’abelles. Vaig interpretar que no ho feia de grat perquè tenia la cara
vermella i proferia penjaments i esgarips. “Em sel saragap atiN!” em va semblar
que cridava. Amb els ulls com dos salers vaig contemplar aquella escena sense
entendre-hi res. Llavors vaig descobrir que l’Adela era al meu costat
esguardant el quadre amb faiçó enjogassada. Es tombà cap a mi i em picà l’ullet.
Aleshores, tot va encaixar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "times" , serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-size: large;">Les dones
de la meva família fan coses que no és poden explicar.</span><span style="mso-spacerun: yes;"><span style="font-size: large;"> </span> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-m8baUKIOCcI/XuOC3aGQjrI/AAAAAAACYfc/gf7pnTfFzJcWpw6BewVeTf0B6QHS1DDSwCLcBGAsYHQ/s1600/stella-de-smit-L-cj8xXUSHo-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="425" src="https://1.bp.blogspot.com/-m8baUKIOCcI/XuOC3aGQjrI/AAAAAAACYfc/gf7pnTfFzJcWpw6BewVeTf0B6QHS1DDSwCLcBGAsYHQ/s640/stella-de-smit-L-cj8xXUSHo-unsplash.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Photo by Stella de Smit on Unsplash</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<br />Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5050439044564946733.post-17302370501103151372020-05-01T00:00:00.001+02:002022-01-27T15:13:31.876+01:00Apte per treballar <div class="normal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 29.3333px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Benvolgut
amic Ermenter:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Dono
per segur que, tot i la teva estada al sanatori, estàs al corrent de l’insòlit
cas que hem viscut a la companyia. Em faig el càrrec que, per mor de la
distància i la desconnexió del quefer diari al despatx, tan extravagant notícia
et deu haver generat una dosi considerable d’estranyesa. Per tal d’assadollar
la teva curiositat, tanmateix lògica, he recuperat el nostre vell costum
d’escriure’ns cartes. Considero que amb una trucada de telèfon no et podria
aclarir del tot l’assumpte, i, a més a més, la llarga conversa destorbaria el
normal restabliment de les teves malmeses constants emocionals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Tot
i fer quinze dies que criava malves, en Medir Sastre es va presentar el dia de
Sant Jordi a les nou del matí a l’empresa amb la carta que havia rebut de
Sanitat a la mà. La missiva deia, a grans trets, que, un cop estudiat en
profunditat el seu expedient per l’equip de valoració de la direcció
territorial de la Conselleria, s’estimava la revisió del seu cas instada
d’ofici pel facultatiu d’atenció primària. El metge de l’empresa era de l’opinió
que no hi havia raons ni objectives, ni tampoc científiques, que motivessin la mort
d’en Medir, malgrat la malaltia que, com bé saps, ell patia. Per la qual cosa,
el tribunal mèdic li revocava la qualificació de baixa laboral definitiva. A
conseqüència d’aquest canvi de criteri, Sanitat «el comminava a reincorporar-se
al seu lloc de treball amb efectes immediats».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">En
Cosme, el conserge, en veure’l, es va treure el mort de sobre, amb aquella
destresa que tu bé coneixes, i el va passar a la cap de personal, que des de
Nadal és l’Olívia Aguilera. Aquesta, blanca com un ciri, i, després de llegir
tres cops el document oficial, es va veure obligada a readmetre’l. L’Aguilera
va informar-lo que no podia assignar-li el seu anterior lloc de treball, tal
com seria preceptiu, amb la llei a la mà, perquè la companyia l’havia extingit
quan ell va ser baixa definitiva. Al final, i després de diverses trucades a en
Garriga Nadal, el van instal·lar en un despatx humit i rònec del soterrani. No
sé si per amagar-lo dels tafaners i dels clients, o perquè no sabien què havien
de fer amb ell, o totes dues coses a l’hora. Per acabar-ho d’adobar, tampoc van
poder assignar-li cap tasca en concret. Els informàtics es van veure incapaços
d’iniciar-li cap sessió al sistema, perquè, donat el seu estat de vaporositat,
la màquina no podia registrar la seva empremta dactilar. Mentrestant, en Medir
callava com un mort.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Com
era d’esperar en aitals circumstàncies, la brama va córrer per la companyia com
la pudor. Els esglais i els estremiments van ser generalitzats. Bé saps que la
majoria havia anat a acomiadar-se del pobre company quan estava de cos present
al tanatori. Ara no se’n sabien avenir de tenir-lo altra vegada entre ells. Tot
i això, l’aprensió atàvica que encara tenim cap a tot allò que ve de l’altre
barri, va fer que ningú baixés al soterrani a donar la benvinguda al
reaparegut. Bé, per no faltar a la veritat, t’he de confessar que ningú, ningú,
no. L’Àfrica i jo no ens hi vàrem poder resistir, i, aprofitant que sortíem a fer
una queixalada a Ca La Trini, on et troben molt a faltar t’envien una forta
abraçada, ens vàrem esmunyir fins al soterrani. Val a dir, que l’havien enclaustrat
en un racó de mala mort i, pels mèrits que havia fet en vida, sóc de l’opinió que
en Medir no s’ho mereixia pas. Un cop a baix, no ens vàrem veure en cor
d’entrar al despatx a saludar-lo. Un per l’altre, els escrúpols ens varen
vèncer al darrer moment. Malaventurat. El vàrem veure, això sí. D’un tros lluny
i només un segon. Però en vàrem tenir prou per concloure que feia bona cara, el
punyeter. Més que no pas el dia de l’enterrament, que estava groc com un mort. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">No
t’haig pas d’explicar el tràfec atabalador que hi ha a la companyia la diada de
Sant Jordi. Aquell esgotador anar i venir de caixes de llibres per subministrar
les parades. La gent de promoció de corcoll al darrere dels primmirats dels
autors. Les inacabables sessions de firma. Les carregoses peticions dels
periodistes. Doncs afegeix-hi el renaixement d’en Medir. La casa semblava un
circ de tres pistes amb el presentador afònic i els nans enfebrats. En aquest
entorn tan engrescador, en Garriga Nadal va citar a tots els caps de departament
a la sala de juntes, a primera hora de la tarda, per una reunió d’urgència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Com
bé suposaràs, vaig assistir-hi en representació teva. Malgrat arribar aviat,
per assegurar-me una cadira, la sala ja era plena de gom a gom. Va encetar els
parlaments l’amo en persona, exposant el cas des del punt de vista de la
companyia. Segons ell, en Medir havia firmat un contracte que el comprometia
fins als seixanta-cinc anys i trobava intolerable que se’n volgués desdir abans
d’hora amb una excusa tan matussera com morir-se. «Un tracte és un tracte i la
llei ens empara» va sentenciar, abrandat i amb les galtes vermelles, mentre
aixecava un dit acusador al cel. Després d’en Garriga Nadal va prendre la
paraula l’Aguilera, que tot i ser molt missaire, se’n feia creus del cas. Ho va
atribuir, des del primer moment, a la nova reforma laboral que acabava
d’impulsar el govern, seguint els criteris marcats per la Unió Europea. Va explicar
que en Medir havia presentat un recurs de Desistiment Vital, però era sabut que,
en aquests afers, els tribunals dictaminen sempre a favor de l’empresa. La cap
de personal va demanar si hi havia algun departament que es presentés voluntari
per acollir al ressuscitat. Un silenci incòmode es va escampar entre els
assistents. Per descomptat, jo em mirava la punta de les sabates, no fos cas
que ens l’encolomessin a nosaltres. Llavors, en Gallart va fer saber, amb
aquella veu engolada que té, que a Promoció no podia pas tornar, en Medir.
Argumentava que dur un zombi a les presentacions seria contraproduent perquè
els de la premsa estarien més per ell que no pas per l’autor i l’obra. «Envieu-lo
a Documentació», va afegir. T’haguera agradat veure el salt que va fer en
Veremon quan ho va sentir. Com si li hagués passat electricitat. «De cap de les
maneres», cridava entre escarafalls. Va proposar Serveis Interns. A la Mireia
Mora li va agafar un cobriment i se la van haver d’endur de la sala. Estaven en
punt mort. Llavors en Garriga Nadal va matar la discussió amb un cop de puny a
sobre la taula i un «Ja ho tinc» que va deixar glaçat a tot bitxo vivent. A
Crèdits el va enviar! Amb el nostre amic Garcia Fa. Se m’escapava el riure per
sota el bigoti.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Han
passat un parell de mesos des de Sant Jordi i t’he de confessar, que l’amo la
va encertar. I no ho dic per fer-li la pilota. Déu me’n guard. Però noi, en
Medir ha recuperat més impagats en aquestes vuit setmanes, que la resta del
departament en vuit anys. Ja m’imagino l’efecte que ha de fer que et piqui la
porta en Medir, amb aquella planta de llenyataire canadenc que té i el posat
fatxenda que gasta, afegit al seu actual estat. Has de quedar mort. I, com hi
ha món, no hi ha morós que es resisteixi. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Ja
veus que hem estat força entretinguts aquí. Et remeto molts records de part de la
resta de companyes i companys de l’oficina, i esperem veure-t’hi aviat. Tingués
per segur, que si tardes gaire, farem venir en Medir a buscar-te.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Cordialment,<o:p></o:p></span></p></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-tZPD0YfRw8c/Xqb9lxcN34I/AAAAAAACXjM/WP1x_IokiOcXGW40vs32hdf_rLTPaNZyQCEwYBhgL/s1600/jaredd-craig-HH4WBGNyltc-unsplash.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-tZPD0YfRw8c/Xqb9lxcN34I/AAAAAAACXjM/WP1x_IokiOcXGW40vs32hdf_rLTPaNZyQCEwYBhgL/s640/jaredd-craig-HH4WBGNyltc-unsplash.jpg" width="426" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face="-apple-system, system-ui, "San Francisco", "Helvetica Neue", Helvetica, Ubuntu, Roboto, Noto, "Segoe UI", Arial, sans-serif" style="background-color: whitesmoke; color: #111111; font-size: 14px; text-align: start; white-space: nowrap;">Photo by </span><a href="https://unsplash.com/@jaredd_craig?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText" style="background-color: whitesmoke; box-sizing: border-box; color: #767676; font-family: -apple-system, system-ui, "San Francisco", "Helvetica Neue", Helvetica, Ubuntu, Roboto, Noto, "Segoe UI", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start; text-decoration-skip-ink: auto; transition: color 0.1s ease-in-out 0s, opacity 0.1s ease-in-out 0s; white-space: nowrap;">Jaredd Craig</a><span face="-apple-system, system-ui, "San Francisco", "Helvetica Neue", Helvetica, Ubuntu, Roboto, Noto, "Segoe UI", Arial, sans-serif" style="background-color: whitesmoke; color: #111111; font-size: 14px; text-align: start; white-space: nowrap;"> on </span><a href="https://unsplash.com/s/photos/gosht-bookshop?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText" style="background-color: whitesmoke; box-sizing: border-box; color: #767676; font-family: -apple-system, system-ui, "San Francisco", "Helvetica Neue", Helvetica, Ubuntu, Roboto, Noto, "Segoe UI", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start; text-decoration-skip-ink: auto; transition: color 0.1s ease-in-out 0s, opacity 0.1s ease-in-out 0s; white-space: nowrap;">Unsplash</a></td></tr>
</tbody></table>
<br /><div class="normal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 15.4px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Ricard Sayeras Querahttp://www.blogger.com/profile/07091465015440356152noreply@blogger.com0