No mengis fort per sopar

El so brillant, ric i cridaner de les gralles m'activa com si fos un autòmat a qui han accionat un ressort secret. "Amunt!", em diu una veu càlida i coneguda a cau d'orella. Ressegueixo amb la mirada el camí de cames, culs i esquenes que he d'escalar, fins a dalt del castell. No veig res més. La resta del món, està desenfocat. M'enfilo. I la rapidesa amb què escalo la columna humana em sorprèn a mi mateix. Un cop a dalt, la pregonesa del pou que emmarquen els braços dels companys que tinc a sota els peus m'esborrona. La cridòria de la plaça supera el toc dels grallers. Provo de fer l'aleta; però, per sorpresa, la construcció es desploma i se m'endú cap avall. Caiem, caic, giravoltant en un immens remolí atapeït de persones. Ara panxa enlaire, ara panxa avall. Però no tinc por, al contrari. Una plaent i reconfortant sensació de pau m'envaeix. Descendim amb suavitat, igual que si fóssim les fulles amples d'un castanyer, que la brisa suau del sud fa dansar mentre acomboia fins a terra.

En un moment de la baixada, bracejo, tal com ho fan les granotes, i quedo suspès a l'aire. Surant. Dubto, sorprès, però moc braços i cames una altra vegada; i m'allunyo de la gegantina remolinada multicolor. Continuo nedant, ara envoltat de núvols blancs i esfilagarsats, guanyant alçada en el cel glauc i net que ha deixat, en passar, la tramuntana. A mesura que avanço vaig agafant confiança i m'atreveixo a fer giragonses, tirabuixons i filigranes. Albiro boscos, camps i vinyes molt avall, disposats en un tapís gegantí, esquitxat, aquí i allà de teulades i campanars.

 M'envolta una volada de pingüins, que viatja en formació de bé baixa. "Vine al nord amb nosaltres", em crida el guia de la colla, juts un segon abans de virar a bavor i baixar en picat per travessar una monumental mola de sardines, a qui el sol fa espurnejar la panxa platejada. M'hi llenço. Els peixos m'impacten a tot el cos. Segueixo baixant molt de pressa. Ara a plom. Un tel d'escates argentades m'ha embolicat el cos i no puc bellugar les extremitats. L'aire, veloç, em xiula a les orelles. Quan sento una explosió al meu costat, després una altra, i una tercera. L'artilleria antiaèria francesa m'està disparant, mentre he entrat en barrina i caic directe a sobre les trinxeres de Verdum. Neguitejo! Em precipito a tota velocitat al damunt d’un soldat que s'entreté llegint un llibre a la porta d'un fortí. Pataplaf! M'he capbussat en una mena de piscina plena d'un líquid blanc. Una munió de lletres negres suren al meu costat. M'enfilo a una P i fito a banda i a banda, cercant el llindar d’aquella nívia extensió. Salto al damunt d'una A, després a una altra P, quan un marrameu m'eixorda. Aixeco la vista i descobreixo un mix que segueix tot el que faig amb uns ulls grocs, lluents, amenaçadors. El gat acosta el musell al plat i s'afanya a empassar el seu repàs amb fruïció. Tinc Por! Vull fugir, però un vent sostingut em xucla i m'ho impedeix. Lluito, però una força insoldable m'atrau cap al forat farcit d'ullals que és la gola del gat. I quan se m'empassa, em desperto. No menjaré més entrecot per sopar.

Foto:The Alieness Gisela Giardino.